Llengua mascla

TEMA 5: EL Modernisme

La Renaixença rehabilita la Llengua literària, pero no va més enllà, era conservador i local. El Naturalisme va obviar bastant el determinisme.A finals del Segle XIX hi ha una Voluntat de trascendència i que la llengua sigui apta per a tot, apareix el Modernisme.
No és un corrent únic, sinó que es un conjunt d'activitats, Propicitat per unes crisis i uns canvis i una voluntat d'europeitzar la Societat.
El Modernisme s'articula en dos vessants:  -

Polític:

Regeneracionisme

Modernitzar La societat. -

Artístic:

voluntat de crear art per l'art.

Cronologia i introducció

El final del segle és una època de crisi “mol diu Siècle”. Entra en crisi a causa de la Guerra de Cuba (1898) i arriba a Principis del Segle XX (Setmana tràgica, 1909).

Inicis i introducció:

Comença el 1888 amb l'Exposició Universal de Barcelona.Continua Amb la revista L'Avenç el 1893 i tancada el 1895 per revolucionària. Raimon Casellas, crític literari i Pompeu Fabra fa una primera proposta de Normativitzar la llengua.Festes modernistes de Sitges patrocinades per Santiago Rusiñol (1892, 1893, 1894, 1897, 1899).Teatre “La intrusa” de Maeterlink, Opera, art..Hi havia una cerventesa “Els Quatre Gats”.

Final, 1911 amb la mort de Joan Maragall, el gran poeta del Modernisme. Hi trobem dues etapes:

•Fins el 1900:
és una etapa ideòlogia, s'articula el moviment i es Defineix. No es produeixen obres, exceptes les de Maragall.

•Des de 1900 a 1911:
etapa pràctica, es plasmen en les Obres literàries les idees modernistes.

Modernisme i societat

L'art es entés com una rebel·lació, una reforma i una Modernització. En general és progressista, davant d'una societat burgesa forç Conservadora.També es mostra marcadament catalanista.L'art és total i en tots els àmbits.Ara bés, la relació entre artista i Societat és sovint conflictiva, la societat no entén a l'artista i el margina. Dues sortides:

- Pacte entre conflicte artista i societat:

l'artista crea per a la societat.

- Bohèmia rosa:

l'artista té diners i pot seguir amb el seu model d'art.

- Bohèmia negre:

l'artista no es pot mantenir i cau en ambients marginals (molt

apreciats per artistes Modernistes).

Corrents ideològics i esthetics::Regeneracionisme:

capacitat de resoldre els problemes, de Modernitzar, de superar la crisi. Confiança en l'individu (vitalisme, Nietzsche). Destaca Joan Maragall.

Esteticistes o partidaris de l'art per L'art:

L'art és una religió i l'artista un sacerdot. L'art no té finalitat. Destaquen Santiago Rusiñol, Raimon Casellas. Dins d'aquest trobem:

Simbolisme:

Procedent de França (Baudelaire, Verlaine) i se centra En l'espiritualitat, els somnis i la imaginació i s'oposa al Realisme.

Decadentisme:

Prefèrencia per tot allò morbós, obscur, malalt..

Pre-rafaelitisme:

D'origen pictòric anglès, es concentra en el detall, en El color viu i en el

figurativisme de la natura.

Parnassianisme:

Vol crear un llenguatge poètic culte i artifición, lligat Al classicisme.

Poesia modernista

La poesia modernista es eclèctica (que canvia molt), pren Influències diverses: Comença lligat a l'estelicisme (sobretot el simbolisme)
I Amb el canvia de segle i les crisis esdevé més regeneracions. Finalment, Evolucionarà cap al classicisme més parnassianista de l'Escola Mallorquina.La Poesia representa més que cap altre gènere el concepte de sacrolització de L'art, el poeta és un elegit.Interès per a la poesia popular (és espontània) i Rebuig amb matissos al classicisme.

Joan Maragall

Biografia: (Barcelona 1860-1911). Fill d'una família D'industrials, va estudiar dret per seguir el negoci familiar, però no li Agradava i va iniciar una carrera periodística.Va fer diversos viatges, Destaca Una estada a Alemanys on aprofundeix la llengua i el coneixement de Nietzsche i La poesia germànica (Goethe). Va ser traductor.Poeta: influenciat pel Simbolisme, el vitalisme i el regeneracionisme: Poesies (1895), Visions i Cants (1900), Disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). Peces emblemàtiques Com La vaca cega, Oda d'Espanya, La Sardana o El comte Arnau.

El comte Arnau:

es un poema narratiu, poema llarg. Explica la llengenda del Comte Arnau. Aquest comte del Ripollés entrava cada nit al convent de les Monjes de Sant Joan de les Abadesses i per aquests motiu, la seva ànima va ser Condemnada a vagar per les muntanyes sobre un cavall de foc.Va obsessionar a Maragall fins al punt que fa tres versions poètiques de la llengenda ja que Pensava que hi havia d'afegir coses.Va ser mestre gai saber al 1904.Ideari Poètic a dos assajos: Elogi de la paraula (1904) i Elogi de la poesia (1907):

Teoria de la paraula viva

En la Teoria de la paraula viva, va lligar la poesia Com a religió i al poetam com a medium i bé a dir que el que escriu el poeta no Cal ser revisat, ni retocat ja que quan escriu, escriu amb totes les essències.Obra De teartes pòstuma: Nausica (1912).Es va casar amb Clara Noble i va tenir 13 Fills.El seu nét es Pascual Maragall.Quan mor (1911) es el final del Modernisme.

Escola mallorquina:

Amb aquest nom es definia únicament una procedència Geogràfica d'un grup de poetes. Però a finals del Segle XIX canvia i adquireix Un significat propi.Són seguidors de l'ideal Modernista, però modificat amb un Marcat interès pel paisatgisme (Lo pi de Formentor) per un classicisme (Horacianes) i marcadament catòlic i conservador. Són molt partidaris de la Tradició popular.Destaquen Miquel Costa i Llobera que era un capellà i Sacerdot. Escrivia catolicisme però ve de l'època del parnassianisme. Va Escriure “Lo pi de Formentor”.
Joan Alcover era polític conservador que Va començar escrivint en castellà i no va tenir gens d'èxit. Llavors es va Passar al català. Tampoc té èxit pero té dos peces molt interessants que Destaquen en la seva obra. El primer “Desolació” un sonet i fa la comparació Amb un arbre. La segona es “La Balanguera” cançó que es cantava a Mallorca, era Popular i avui en dia es l'himne de les Illes Balears.

María Antònia Salvà s'interessa pel paisatgisme.

Narrativa modernista:

Gènere per excel·lència del corrent. Aprofita el Costumisme rural anterior (formes de vida al camp) i també el determinisme (el Medi condiciona l'individu i l'individu ja té un destí marcat).Llengua molt Elaborada, de tradició simbolista. L'exigència fa que les proses s'escursin.Recursos Rètorics:

La llengua mascle:

es un Model d'escriptura que aprofita les variants i les porta fins a l'extrem. A més A més es una llengua pretesament ruda, dura de llegir.

La fal·lacia patètica:

consisteix En traspassar sentiments dels personatges a la natura.

La novel·la modernista és o bé Breu (nouvelle) o bé construïda a partir de capítols sense massa unitat.El tema Principal se sol basar en la solicitud i lluita de l'individu per superar el Seu destí (vitalisme), un paral·lel de l'artistat modernista. També hi ha Novel·la decadentista com “Josafat” (1906) de Prudencia i Bertrona i “La xava” (1910) de Juli Vallmitjana.

Josafat:

explica la història d'una Campaner deformat de la Catedral de Girona que el seu desitg es ser capellà Però per raons no ho pot ser. Un día es troba amb dos amigues que tenia des de Petit i aquestes es dediquen a la prostitució. A en Josafa li agrada la Pepona Pero amb aquesta no té res i comença una relació amb la Fineta. Una relació Autodestructiva i s'acrilega fins que al final en un momen d'autodestrucció Josafa tira a la Fineta per la finestra d'alt a baix.

La Xava:

Explica el món del barri xina a Barcelona.

S'inicia amb “Els sots feréstecs” De Raimon Csellas (1901) i s'acaba amb “La vida i la mort d'en Jorgi Fraginals” De Josel Pous i Pagès (1912).

Caterina Albert → Víctor Català

L'Escala (1869-1966). Filla d'una Família de propietaris rurals. S'educa a casa amb un interès per les arts, Sobretot l pintura. Viurà sempre en el mas.Inicis literaris. La primera obra Que escriu es “La infanticida” (1898).

L'infanticida:

es un Monoleg d'una noia que esta tancada en un psiquiatric i explica com va ser Seduida per un noi que la va deixar embarassada i la va desentendre. Aquesta Noia té una autèntica por al que li pot fer el seu pare i el seu germà que eren Mariners ja que no té mare. Intenta abortar de manera natural però no s'ensurt. Amaga l'embaràs i amaga el part. Té la criatura d'amagat, s'en cuida d'amagat Fins que un dia el nen plora i arriba el pare i el germà i ella amb un atac D'engoixa el tira a le spedres del molí. En el psiquiatric només recorda el “crec crec” dels ossos.Aquesta obra va ser premiada als Jocs Florals d'Olot. El Pseudònim es Víctor Català.Escriu dues obre més, plenament modernistes.

Drames Rurals:

es un recull de relats que son histories duríssimes i tot té Ambientació rural, tot passa en el camp.

Solitud (1906):

es l'obra més destacada i destacable del Modernisme. Explica l'experiencia vital de la Mila. Una noia que té fobia a quedar-se sola I el que fa es casar-se amb el primer home que troba. Se'n van a viure en una Ermita on coincideixen amb un pastor que representa la saviesa, la bondat de la Muntanya i l'ànima un home salvatge que no té contacte, s'amaga. La Mila i el Seu home s'arruinen i en Tomès desapareix durant llargues temporades i la Mila Es queda sola fins que un dia l'ànima mata al pastor i viola a la Mila dins de L'esglèsia. La mira davant d'aquesta situació abandona l'ermita i a l'home i Torna d'on era.Crisi amb el noucentrisme. Torna a escriure a la dècada de 1920, S'apaga amb la Guerra i retorna el 1944 amb obres a l'estil de primeres.

Teatre modernista:

El teatre de la renaixença normalitza la situació teatral Catalan. Amb el Modernisme, les influències europees es fan ben presents, Sobretot a partir de les festes modernistes de Sitges on es va representar “La Intrusa” de Maeterlink.El teatre serà un element clau per introduir el Modernisme en un públic més ampli.Dues tendències:

–Simbolista:
A partir de les obres del belga Maurice Maeterlink (1862-1949). Un teatre antirealista, que suggereix, que fa preguntes, busca Resposta.

–Regeneracionisme:
Teatre d'idees on es mostra la visió de L'artista que s'enfronta a la societat, amb clares idees vitalistes..

L'autor principal és el noruec Henrik Ibsen (1828-1906) amb obres com “Casa de mines”, “Peer Gynt” O “Un enemic del poble”.

Santiago Rusiñol

Barcelona 1861 – Aranjuez 1931Membre de l'alta burgesía Catalana. Eren molt rics. Renuncia a la vida empresarial per dedicar-se a la Pintura i l'escriptura. Fa una estada a París on apren moltes coses. Membre Destacat de la bohèmia rosa i gran dandy provocador (persona ben vestida i Moderna). Promotor de les Festes modernistes de Sitges.Com a autor teatral Comença amb arbres de caràcter esteticista: “L'alegria que passa” (1891) I “Cigales i formigues” (1901). Més tard passa al teatre de denúncia amb “L'héroe” (1903).Autor satíric amb obres com “L'auca del senyor Esteve” (1907-1917): mostra de l'artista modernista. L'escriu dues vegades. La primera com a teatre i Déu anys més tard aquesta obra de teatre la Converteix en una novel·la.
“L'auca del senyor Esteve” explica com L'Esteve el protagonista ha de dominar el negoci familiar, una merceria. Tots Han d'estar allà pero el nen vol ser escultor. Quan ho diu a tota la família té Un gran disgust fins que al final s'arriba a un pacte, el nen pot ser escultor I el pare li compra la pedra.