Anàlisi de 'El pi de Formentor' de Miquel Costa i Llobera

El pi de Formentor de Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera s’inspira per escriure aquest poema en les visions feréstegues de pins arrelats en els penya-segats de la península de Formentor, a la costa nord-est de l’illa de Mallorca, en una extensa propietat familiar. Freqüentà aquells paisatges de molt jove, que li serviren d’inspiració per a bona part de la seva obra. El poema passà per dues versions conegudes el 1875 i va ser recollit en volum a Poesies (1885).

Anàlisi de les estrofes i el simbolisme

A la primera estrofa declara el seu amor i admiració per un arbre tan singular. A la segona i la tercera canta les virtuts que li atribueix en relació amb tot allò que és terrenal mentre que, a la quarta estrofa, apunta que tanta perfecció i fortalesa no poden ser humanes sinó que provenen de la Divinitat. A l’estrofa cinquena, va una mica més enllà quan l’equipara amb el geni creador que tot ho domina.

A partir de les estrofes setena i vuitena, “El pi de Formentor” es converteix, alhora, en un confident i un exemple perfecte a seguir per part del poeta. Hi ha al llarg del poema una mena de compenetració progressiva que converteix la figura i presència de l’arbre en símbol i ideal cap a la perfecció.

Mètrica del poema

El poema consta de vuit estrofes de quatre versos alexandrins i un cinquè hexasíl·lab. Amb una rima que segueix l’esquema: 12A / 12B / 12A / 12A / 6b.

La rima és consonant i combina versos femenins i masculins.

Figures retòriques principals

• “Mon cor”: És el jo poètic.
• “Mon cor estima un arbre!”: Metonímia.
• “No guaita per ses fulles la flor enamorada”: Hipèrbaton.
• “Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta”: Hipèrbaton.
• “Té pluges i rosades i vents i llum ardenta”: Polisíndeton (repetició de la conjunció «i»).
• “Revincla-roques-poderosa-rel”: És una al·literació que repeteix el so /r/.
• “Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...”: Polisíndeton.
• “Com un vell profeta [...] del cel”: És una comparació entre el profeta i el pi.
• “‘niran per la ventada com l’au dels temporals”: Comparació.