Anàlisi dels contes de Pere Calders i el realisme màgic

El desert

A El desert, a l'Espol se li escapa la vida de les mans. Personatges: l'Espol és un home que pateix un gran dolor al cos i aconsegueix fer desaparèixer aquest dolor amb la mà, creant un punt irònic, ja que la vida no es pot manipular ni agafar amb les mans. Espai: la casa de l'Espol i, més tard, diferents llocs quan va a explicar el problema al metge, al llibreter... Temps: finals del mes de juny; és un temps lineal on la successió dels fets és ordenada. Narrador: la història és explicada per un narrador extern que ens transmet els sentiments i els pensaments dels personatges. L’autor utilitza la ironia davant del comportament humà; les solucions que els personatges donen al protagonista també són absurdes.

La ratlla i el desig

Personatges: els personatges no tenen nom. El personatge principal és l'home que narra la història, la dona i l'autobús. Narrador: narra la història en primera persona i el narrador està dins del conte, ja que és el protagonista. Realisme màgic: barreja fets reals, com anar en bus, i fets màgics, com el fet que hagi demanat un desig a l'estrella fugaç i s'ha fet realitat.

La consciència, visitadora social

L'assassí és en Depa Carel·li. Personatges: Depa Carel·li, l'Àngel (que representa la seva consciència) i la bella assassinada. Narrador: omniscient. Trobem ironia en el moment que es lleva com cada dia i tria l'arma per a la seva pròxima víctima. L'element fantàstic en aquest conte és la consciència personificada amb un maletí que representa els records del personatge principal. L'absurd apareix ja que mata la bella sense cap sentit.

El principi de la saviesa

Un milionari troba entre les plantes una mà que és d'un filòsof que li la deixa per donar-li una lliçó: Feliu Despatlleta. Pel que fa a la determinació de l'espai, podem dir que la història es desenvolupa a la "casa bona", ja que totes les accions es duen a terme aquí. A més, al principi del conte, es fa una descripció de com és aquesta casa, juntament amb el seu magnífic jardí. A més, quan analitzem el temps en què està creat aquest conte, ens adonem que el temps narratiu és diferent al temps històric, ja que s'està narrant un fet del passat, precisament de l'any de la guerra central. Per tant, l'acció no se situa al present. També cal destacar que es tracta d'un temps lineal, ja que el milionari comença explicant des que es troba la mà fins que en troba el seu propietari. Narrador: protagonista i en primera persona.