Poesia Catalana Actual: Evolució, Tendències i Maria-Mercè Marçal

La Poesia Catalana Actual: Evolució i Tendències (1970-2000)

A partir dels anys setanta es posà en marxa un canvi generacional que no sols va desplaçar els escriptors anteriors dels anys seixanta, sinó que aportà dos posicionaments de partida per a la nova poesia: o bé l'evolució a partir de la poesia de l'experiència o bé la transgressió a partir d'un cert retoricisme resultant de la recerca de la innovació i el desig d'experimentació.

S'assumia l'interès per la indagació del propi jo, la poesia entesa com a aventura personal que enriqueix i afirma la individualitat i la llibertat de qui la practica, i també la reflexió sobre la pròpia escriptura i el fet literari.

La poesia catalana actual aglutina un període extens de creació literària de més de trenta anys, en el qual han coincidit i conviuen diferents propostes.

El Canvi Generacional dels Anys Setanta

Entre els poetes que inicien el canvi de rumb podem esmentar:

• Narcís Comadira
• Francesc Parcerisas
• Pere Gimferrer
• Maria-Mercè Marçal
• Miquel Martí i Pol

La Poesia dels Anys Vuitanta: El Jo i l'Experiència

Durant els anys vuitanta la poesia continua si fa no fa els mateixos paràmetres. Els poetes van elaborar una visió de la realitat des del «jo», a través de la suma de vivències personals, i van concebre la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d'experiències personals.

Els Anys Noranta: Intimitat i Escepticisme

Als anys noranta van abandonar la idea d'actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social, van tendir a l'autobiografia i a la intimitat, i sovint van manifestar un acusat escepticisme. Al marge d'altres consideracions, va prevaldre la pretensió de l'obra ben feta. S'hi observa una tendència al recolliment del discurs, amb poemes més breus i menys emfàtics, més íntims, més al·lusius i menys rotunds.

Maria-Mercè Marçal: Vida, Obra i Compromís

Formació i Inicis Literaris

Maria-Mercè Marçal va néixer el 1952 i fins als deu anys va viure a Ivars d'Urgell. Va estudiar el batxillerat a l'institut de Lleida. De ben jove va començar a escriure poesia, inicialment en castellà, ja que la seva formació, a causa de la dictadura, havia estat fins aleshores en aquesta llengua. Però, influïda pel moviment de la Nova Cançó, va començar a escriure els primers versos en català.

El 1969 es va traslladar a Barcelona per dur a terme la llicenciatura de Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Va ser en aquest període que va entrar en contacte amb joves poetes com ara Miquel Desclot, Jaume Medina i Ramon Pinyol. Tota la seva vida va exercir com a professora de llengua i literatura catalanes de Secundària.

Compromís Editorial i Activisme

Durant la dècada dels setanta, una etapa especialment intensa des del punt de vista personal i col·lectiu, va participar amb Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala i Gemma d'Armengol en la creació dels Llibres del Mall, una editorial que naixia amb la voluntat de publicar sobretot poesia.

El 1976 va guanyar el premi Carles Riba de poesia amb el recull Cau de llunes. És en aquest període dels setanta, doncs, que fa la seva entrada en el món literari i, també, en el món polític: va militar en el nacionalisme d'esquerra i, paral·lelament, va prendre contacte amb el moviment feminista i amb grups de dones.

Obra Poètica i Narrativa Destacada

També va publicar obres com:

• Bruixa de dol (1979)
• Terra de Mai (1982)
• Sal oberta (1982)

Després d'alguns breus intents en el camp de la narrativa, va publicar la seva única i extensa novel·la, La passió segons Renée Vivien. Aquesta novel·la li va portar una pluja de premis.

Després d'uns anys de lluita contra la malaltia, en què va escriure gran part del recull pòstum Raó del cos (2000), va morir a Barcelona el 1998.