Literatura catalana medieval: trobadoresca, Llull, cròniques i novel·la cavalleresca

Literatura Trobadoresca Provençal (Segle XII)

Potència que va establir relacions comercials amb bona part de la Mediterrània. L'economia va créixer i van sorgir universitats.

• Lloc: Provença
• Gènere: Cançó

La Prosa de Ramon Llull (Segle XIII)

Ramon Llull i la Llengua

• És considerat el creador de la prosa literària.
• Temàtica variada: filosofia, teologia, medicina...
• Llengües en les quals escrivia: català, àrab i llatí.
• Estil: utilitza una llengua plena de matisos, una sintaxi molt elaborada i un lèxic renovat gràcies als seus coneixements de les llengües.
• Lèxic: utilitzava llatinismes i construïa paraules noves afegint als mots llatins o catalans sufixos de derivació.

Obres de Ramon Llull

• Va escriure obres com El Llibre del Gentil i dels Savis, en el qual apareixen els trets més importants de les religions cristiana, islàmica i judaista, i El Llibre de l'Ordre de Cavalleria.
• Més tard va escriure La Novella d'Evast i Blanquerna.

Les Cròniques Medievals (Segle XIV)

• Al Llibre dels Feits, el rei Jaume I dicta els fets de la seva vida, obviant el que li pot perjudicar, per transmetre la imatge d'un monarca heroic i cavaller.
• Al Llibre del Rei En Pere, Bernat Desclot no és testimoni directe del que explica. Encara que destaca per la seva acurat treball de documentació, el seu relat ofereix una visió clarament interpretativa de Pere III d'Aragó.
• Tot i ser testimoni directe de molts dels fets que relata, el Llibre de Ramon Muntaner manipula la història. Tampoc amaga el seu entusiasme pels monarques catalans, que els considera éssers sobrenaturals protegits per la gràcia divina.
• La quarta de les cròniques, el Llibre del Rei Pere III (Pere IV d'Aragó), destaca per la seva qualitat literària. No obstant això, sempre ha estat menys considerada perquè s'allunya de l'esperit èpic i cavalleresc i presenta un rei obsessionat per imitar i superar els seus antecessors.

(Nota: S'ha eliminat la referència a la "2ª avaluació" per no ser contingut literari rellevant.)

Novel·la Cavalleresca

• Els fets són versemblants i s'hi inclouen personatges històrics.
• Els personatges són rodons perquè creixen, reflexionen i evolucionen.
• Esdevenen en un entorn realista, succeeixen en un passat recent per als primers lectors i tenen elements geogràfics identificables.

Tirant lo Blanc

• Autor: Joanot Martorell
• Tirant lo Blanc reflecteix les seves circumstàncies vitals i narra la vida d'un cavaller que aconsegueix salvar l'imperi grec de la invasió turca i conquista la filla de l'emperador.
• Està dividit en 5 parts:
  1. Tirant a Anglaterra: És l'etapa inicial de la formació. És armat cavaller després d'adquirir fama i honor.
  2. Tirant a Sicília i a l'illa de Rodes: Va participar en aventures militars pel Mediterrani i en el setge de Rodes.
  3. Tirant a l'Imperi Grec: Coneix a Carmesina, filla de l'emperador grec, i s'enamora.
  4. Tirant al Nord d'Àfrica: Naufraga i és captivat pels musulmans, els quals convertirà després al cristianisme.
  5. Tirant torna a l'Imperi Grec: Venç als turcs i l'emperador li atorga la mà de la seva filla.
• Personatges: Tirant lo Blanc (es casa amb Carmesina), Diofebus (casat amb Estefania), L'Emperador.

La Decadència i la Renaixença

La Decadència

• Es considera com a inici de la Renaixença la publicació del poema La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833) i la seva culminació el 1877 amb el guardó als Jocs Florals a Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.

La Renaixença

És un moviment literari, ideològic i cultural que exalta les glòries passades i busca la recuperació de l'ús culte de la llengua nacional.

• El Romanticisme: És un moviment estètic i cultural que es va originar a Alemanya i a Anglaterra a la darreria del segle XVIII i es va estendre per Espanya durant la primera meitat del segle XIX.

• Realisme i Naturalisme: La prosa catalana d'inicis del segle XIX estava caracteritzada per les obres costumistes, la novel·la realista i la novel·la històrica. Gràcies a l'obra La Papallona, Oller va aconseguir el reconeixement internacional. La introducció de l'edició francesa de La Papallona va ser escrita per Émile Zola. Altres obres d'Oller són L'Escanyapobres, Vilaniu, La Febre d'Or, La Bogeria o Pilar Prim.

Gramàtica: Pronoms Febles

Taula resum de l'ús dels pronoms febles:

• CD determinat: Jo compro el llibre (el, la, els, les) → Jo el compro.
• CD indeterminat: Jo compro llibres (En / -ne / n') → Jo en compro.
• Neutre (Això): Jo compro això (Ho) → Jo ho compro.
• CI singular: Jo compro un llibre al nen (Li) → Jo li compro un llibre.
• CI plural: Jo compro un llibre als nens (Els / -los / 'ls) → Jo els compro un llibre.
• Atribut (amb verbs copulatius: ser/estar/semblar + adj/nom):
  • Tu ets alt (Ho) → Tu ho ets.
  • Tu ets el metge (el, la, els, les) → Tu l'ets.
• Complement Circunstancial (CC): CClloc, CCtemps, CCmanera, CCquantitat.
  • del mercat) → Jo en vinc.
  • al mercat) → Jo hi vaig.

Ús de QUE vs. QUÈ

QUE (sense accent):

• Quan és una conjunció que introdueix una proposició subordinada: Penso que han apujat massa el preu.
• Quan és el segon element d'una locució conjuntiva: Com que no havia arribat, li hem trucat al mòbil.
• Quan és pronom relatiu (si no va precedit de preposició): El llibre que em vas recomanar era excel·lent.
• Quan té valor exclamatiu o introdueix un destí: Que bé que ho fas!
• Quan emfatitza una oració interrogativa total: Que no han vingut els convidats, encara?

QUÈ (amb accent):

• Quan té valor interrogatiu i equival a"quina cos": Què portes com a roba d'abric?
• Quan és pronom relatiu precedit de preposició: La carretera a què (=a la qual) vam anar a parar estava en obres.