La Renaixença: Origen, Causes i Característiques del Moviment Cultural Català

La Renaixença: Un Moviment Cultural Català

Definició: La Renaixença va ser un moviment cultural que va iniciar-se a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX. El 1833, es va publicar el poema "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor. Aquest fet va simbolitzar l'inici del moviment renaixentista, que identificava llengua i pàtria, i que es va manifestar com a voluntat de restauració de l'ús del català després de tres segles d'activitat literària en altres llengües.

Causes de la Renaixença

Històriques i socials:

1. La Revolució Francesa de finals del segle XVIII va significar la fi de l'Antic Règim.
2. La Revolució Industrial, iniciada a Anglaterra, va suposar la substitució dels antics règims per fàbriques.
3. L'aparició d'una nova classe social, el proletariat, i la seva explotació per la burgesia va provocar moltes revoltes i el naixement del socialisme.

Culturals i literàries:

1. La tasca dels il·lustrats va contribuir al començament de l'estudi de la història, la llengua i la cultura catalanes. Pau Piferrer va escriure una gramàtica i una apologia de la llengua catalana.
2. El Romanticisme, corrent cultural originat a Alemanya a finals del segle XVIII i difós per Europa al segle XIX, va influir en la Renaixença.

Característiques de la Renaixença

• Nostàlgia del passat i interès per la història clàssica i medieval.
• Interès per la tradició i el folklore.
• Exaltació del sentiment per sobre de la raó.
• Defensa del sentiment nacional.
• Defensa del subjectivisme i la llibertat de l'artista.

Es concedien tres premis als Jocs Florals: la Englantina d'or, la Flor natural i la Viola d'argent. Això va afavorir l'aparició de nous escriptors i la creació d'editorials.

Gèneres Literaris

Poesia: Jacint Verdaguer va escriure poesia lírica i èpica romàntica, com Canigó i L'Atlàntida.

Teatre: Àngel Guimerà (1847-1924), fill de pare català i mare canària, va arribar a Catalunya, un país i una llengua que no coneixia. Aquesta condició de persona entre dos mons va inspirar personatges com l'Àgata de La filla del mar. Va ser un catalanista apassionat i combatiu. Algunes de les seves obres són: Mar i cel, La filla del mar i Maria Rosa. Els seus temes inclouen conflictes passionals en relació al poder i la figura de l'inadaptat. Guimerà va ser un dels dramaturgs que van situar l'escena catalana en primera línia europea.

Narrativa: Narcís Oller va destacar amb obres com L'escanyapobres, on va retratar la burgesia amb un estil naturalista.

La Llengua al Segle XIX

A València, la llengua catalana era anomenada "llengua llemosina" per evitar la triplicitat onomàstica. La situació diglòssica del segle XVI havia fragmentat l'estàndard literari i ortogràfic. Van sorgir noves propostes ortogràfiques. Els cultismes van néixer a les classes altes, conservadores i cultes, representades per Teodor Llorente. Els populistes, poetes de classe humil i liberals, defensaven el valencià que es parlava, com Constantí Llombart i Eduard Escalante.

Programa de la Renaixença

El programa de la Renaixença incloïa la recuperació de la llengua catalana com a llengua literària, la creació d'una literatura en català i la recuperació dels Jocs Florals el 1859, fundats per Antoni de Bofarull, per difondre la literatura catalana.