Guia Essencial de Determinants, Pronoms i Literatura Catalana

Els Determinants i els Pronoms

Caracterització Gramatical dels Determinants

Els determinants es poden caracteritzar en tres nivells:

• Des del punt de vista morfològic: Tenen una variació formal diversa segons els cossos. Hi ha determinants invariables (com massa) i n'hi ha que varien en nombre i gènere (com aquell/a, aquells/es).
• Des del punt de vista sintàctic: Van davant d'un nom amb el qual concorden en gènere i nombre (Exemple: el far).
• Des del punt de vista semàntic: Indiquen nocions diverses amb referència al nom:
  • Si és un element conegut, una espècie o una persona (articles el o en).
  • El grau de proximitat (demostratius com aquest).
  • La propietat o la relació (possessius com meu).
  • La quantitat (numerals com tres, quantitatius com massa i indefinits com algun).

Caracterització Gramatical dels Pronoms

Els pronoms es poden caracteritzar en tres nivells:

• Des del punt de vista morfològic: Tenen una variació formal diversa segons els casos. Hi ha pronoms invariables (com ho) i n'hi ha que varien en nombre i gènere (com ell/a, ells/es). Alguns pronoms relatius estan formats per dues o més paraules (com el qual).
• Des del punt de vista sintàctic: Tenen dues grans funcions:
  • Poden equivaldre dins d'una oració a quatre tipus de sintagmes (SN, SAdj, SAdv i SPrep) o a una proposició subordinada.
  • Hi ha pronoms que introdueixen determinats tipus d'oracions: interrogatives i exclamatives (com quin) o subordinades (com que, què...).
• Des del punt de vista semàntic: Adopten en cada oració el significat de l'element al qual equivalen.

Classes de Determinants

Articles

Introdueixen el nom amb un significat mínim. Hi ha dos tipus d'articles: definit, que especifica un nom amb referència unívoca, i personal, que especifica un nom propi.

Demostratius

Expressen relacions de proximitat o llunyania. Distingim dos tipus: de proximitat, que es refereix a l'espai dels interlocutors, i de llunyania, que se situa fora d'aquest àmbit.

Possessius

Expressen el posseïdor, però també nocions com la dependència o la relació. Segons l'accent, es poden classificar en forts o tònics (Exemple: el meu germà) i en febles o àtons (Exemple: mon germà).

Numerals

Expressen de manera precisa aspectes relatius al nombre. Distingim entre:

• Els cardinals (dos, tres)
• Els ordinals (segon, tercer)
• Els partitius i els multiplicatius (mitja, doble)

Interrogatius i Exclamatius

Són determinants com quin, quins, quant.

Quantitatius

Expressen una quantitat de manera general o imprecisa. N'hi ha de variables en gènere i nombre (com molt), de variables en nombre (com gaire) i n'hi ha d'invariables (com massa).

Indefinits

Donen una idea d'indeterminació. N'hi ha de variables en gènere i nombre (com algun), de variables en gènere (com cadascun) i n'hi ha de variables en nombre (com tal).

Classes de Pronoms

Pronoms Demostratius, Possessius, Numerals, Quantitatius, Indefinits i Interrogatius

Hi ha determinants que poden fer una funció pronominal:

• Demostratius: A més de les formes flexionades de gènere i nombre (aquest, aquell), hi ha els pronoms neutres de proximitat (això) i llunyania (allò).
• Possessius: Només poden tenir valor pronominal els forts.
• Indefinits: A més de les formes flexionades (algun), hi ha pronoms com algú, altri, cada u, cadascú, hom, ningú, quelcom, res, tot i tothom.
• Interrogatius: A més de les formes flexionades (quin), hi ha els pronoms qui i què.

Pronoms Personals Forts

Es diuen personals perquè es refereixen a una de les tres persones gramaticals i forts perquè tenen una síl·laba tònica. Cal tenir en compte aquestes formes:

• El pronom reflexiu o recíproc se.
• Els pronoms de respecte o cortesia vostè, vostès i vos.
• Els pronoms de plural majestàtic nós.
• El reforç dels pronoms personals forts amb l'indefinit mateix (Exemple: jo mateix...).

Pronoms Febles

La majoria són personals perquè es refereixen a una de les tres persones gramaticals. N'hi ha que no ho són perquè expressen quantitats o circumstàncies. Sempre estan formats per una síl·laba àtona i depenen del verb, anant davant o darrere. Poden ser invariables (ho, hi) o poden tenir diferents formes segons el gènere i nombre (el, la). Poden variar fonèticament i ortogràficament:

• 1a persona: me (em, 'm, m'), nos (ens, 'ns)
• 2a persona: te (et, 't, t'), vos (us)
• 3a persona: se (es, 's, s'), lo (el, l', 'l), la (l'), los (els, 'ls), les, li, los (els, 'ls)
• Neutre: ho
• Adverbials: hi, ne (en, 'm, n')

Pronoms Relatius

Tenen una doble funció sintàctica: com a relatius, serveixen per incloure una proposició subordinada dins del conjunt d'una oració composta. Com a pronoms, tenen una funció sintàctica concreta en el marc d'aquesta proposició.

• Els pronoms relatius són: què, qui, que, el qual, la qual, els quals, les quals, on.

Literatura Medieval: La Narrativa Històrica

Expansió de la Corona Catalanoaragonesa

• Conquesta als sarraïns de les terres al sud i a l'oest del Llobregat (segle XII).
• Conquesta als sarraïns de Mallorca i València (primera meitat del segle XIII).
• Conquesta dels regnes cristians de Sicília, Sardenya i Nàpols (final del segle XIII al XV).
• Conquestes a Grècia (segle XIV).

Les Cròniques Reials: Característiques

Obres narratives que recreen fets històrics, servint com a propaganda de l'imperi català. Les seves característiques són:

• Fets narrats amb gran proximitat. Els autors són dos reis i dos escriptors de la cort.
• To heroic amb sentiments personals: narradors/monarques.
• Justificació de la política reial i elogi. Servien de model als futurs reis del Casal de Barcelona.
• Providencialisme: convicció que les gestes dels reis catalans són inspirades i afavorides per Déu.
• Entusiasme patriòtic. Historiografia: relació estricta i minuciosa.

Llibre dels Fets de Jaume I

Segle XIII, obra autobiogràfica.

Crònica de Bernat Desclot

Llibre del rei en Pere d'Aragó i dels seus antecessors passats. Segles XII-XIII.

Crònica de Ramon Muntaner

Segle XIV.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Segle XIV.

La Crisi de la Baixa Edat Mitjana i l'Humanisme

• Crisi demogràfica i econòmica: Males collites, epidèmies...
• Crisi social i política: Diferències entre estaments socials, lluita pel control.
• Crisi dinàstica: Pere III el Cerimoniós... sense descendència.

Humanisme: Recuperació filosòfica dels autors clàssics. Limitat als escriptors catalans, a causa de l'arrelament de la literatura a la tradició medieval, que era molt accentuat.

Bernat Metge

Domini de l'escriptura: coneixement de les llengües oficials i les llatines. Funcionari, secretari de Joan I i Martí I. Involucrat en els escàndols i afers de corrupció durant el regnat de Pere III. A partir de la mort de Joan I el 1396, va escriure Lo Somni.

Obra:

• Lo Somni: Justificació de no haver matat el rei, que apareix al somni. Mentre el narrador és a la presó, està acompanyat d'Orfeu i Tirèsies. S'estructura en quatre llibres.
• Llibre de Fortuna e Prudència
• Valter e Griselda
• Textos humorístics (Sermó o Medicina apropiada a tot mal)

Literatura Medieval: La Narrativa de Ficció

Activitat Militar a l'Edat Mitjana

Es caracteritzava per les cavalleries i les croades. L'ordre de cavalleria implicava la cerimònia d'armar un cavaller per combatre infidels en les croades.

Cavalleria i Literatura

Es manifestava en les lletres de batalla, documents en què els cavallers es repten. Hi ha dos gèneres:

• Tractats de cavalleries: Finalitat didàctica, contribueixen a la formació de cavallers.
• Narrativa de ficció: Narracions en vers.

Evolució de la Narrativa de Ficció Cavalleresca

• Novel·la cavalleresca: Versemblant, creïble.
• Novel·la de cavalleries: Inversemblant.

Curial e Güelfa

Obra anònima, història sentimental amb ambientació realista des d'un punt de vista històric.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Cavaller, militar, cortesà i diplomàtic. La caiguda de Constantinoble va marcar la redacció de la seva novel·la amb més impacte cristià. Tirant lo Blanc va ser la primera gran novel·la moderna.

Literatura dels Segles XVI al XVIII

Corrents Culturals i Estètics de l'Època Moderna

• Renaixement (segle XVI): Antropocentrisme i recuperació de clàssics.
• Barroc (segle XVII): Clarobscurs, realitat i aparença es confonen, i l'estètica és artificiosa i recargolada.
• Il·lustració (segle XVIII): Confiança en l'ésser humà i coneixement racional.

Context Històric i Lingüístic

Subordinació política al poder de Castella i fi de la Guerra dels Segadors. El català va ser la llengua pròpia fins al 1714, seguida d'una castellanització progressiva. La literatura culta va perdre força, mentre que la literatura popular no es va veure afectada.

La Poesia Barroca (Segle XVII)

Es caracteritza per l'ús del sonet i el decasíl·lab italià, quintilles, dècimes o romanços, l'ús de figures retòriques i castellanismes. Francesc Vicent Garcia (1578/9-1623), conegut com el Rector de Vallfogona, va establir una tradició poètica a partir de la seva obra humanística i escatològica.

La Literatura Popular

• Poesia lírica: Goigs, nadales, cançons de pandero i corrandes.
• Poesia narrativa: Romancer (recollida de romanços).
• Narrativa en prosa: Inclou les rondalles, contes breus per a infants.
• Teatre de tema religiós: Les Passions de Cervera, Esparreguera i Olesa.
• Teatre de tema profà: Peces breus d'un acte, en prosa o vers, de caràcter humorístic.
• Representacions o danses de la mort: Com la de Verges.

Literatura del Segle XIX: La Renaixença

Corrents Literaris del Segle XIX

• Romanticisme: Llibertat individual com a centre. Necessitat de reinventar-se. La Renaixença, al segle XIX, busca recuperar l'esplendor del segle XV. Va tenir importància a Anglaterra i Alemanya.
• Realisme: Imitar la realitat, amb arguments, personatges i ambients versemblants.
• Naturalisme: Porta a les màximes conseqüències el realisme, amb experimentació científica, ambients proletaris i els seus problemes.

Llengua, Literatura i Pàtria

La diglòssia va ser un problema. La Renaixença va buscar corregir-la, promovent la literatura culta i identificant llengua i pàtria.

La Renaixença: Objectius i Figures Clau

Va tenir com a objectius recuperar l'expressió literària culta, definir la consciència catalana i incorporar els corrents de la literatura europea. Jacint Verdaguer: figura clau del Romanticisme i la Renaixença, amb poesia èpica i lírica que reivindica el passat medieval, i prosa amb rondalles populars.

El Teatre Català del Segle XIX

El teatre en vers era en castellà, mentre que en català era privat i aficionat. El teatre burlesc oferia sainets breus i senzills. Pagesos i obrers participaven en tallers i teatre d'estiu.

Àngel Guimerà

Gèneres teatrals: tragèdia i drama realista, tragèdia romàntica (Mar i Cel), i drames realistes. Altres gèneres: dramàtics, discursos, poemes èpics i lírics.

Literatura del Segle XIX: Narrativa Romàntica i Realista

Narrativa del Segle XIX: Gèneres i Característiques

• Novel·la Romàntica: Defensa de la llibertat individual, exaltació de l'individu enfront de la societat.
• Costumisme: Descripció de costums populars típics i tradicionals, base del realisme.
• Novel·la Realista: Descripcions abundants, detallades i minucioses. Descripció objectiva, ús de la raó.
• Naturalisme: Experimentació científica. Ambients proletaris i els seus problemes.
• Romanticisme versus Realisme: Canvi de tendència que afecta l'estil, el punt de vista i la tècnica.