Poesia Catalana Medieval: Anàlisi d'Autors i Obres Clau

Poesia Catalana Medieval: Autors i Obres Clau

Guillem de Berguedà

• Cansoneta leu e plana

Cerverí de Girona

No·l prenatz lo fals marit (Viadeyra)

La viadeyra significa 'cançó de camí' i, en els seus orígens, és una composició que es cantava fent via o camí, a fi d'alleugerir les fatigues del viatge. Un viader és un caminant o vianant que fa via o camí.

Ramon Llull

A vós, dona Verge Santa Maria

Tècnica del Contrafet a l'Espiritual

Llull utilitza la forma i l'expressió que es feia servir en la poesia trobadoresca, però en aquest cas substitueix la dama, motiu dels sentiments, per la Verge Maria, amb la voluntat de construir un poema religiós amb un objectiu espiritual.

En el poema, exalta la bellesa i les qualitats de la Verge Maria, per acabar demanant que molts infidels vagin a Súria perquè es converteixin a la religió cristiana. Llull intenta promoure la pietat cristiana, la devoció per Déu i per la Mare de Déu. El poeta expressa a la Verge Maria el seu estat d'enamorament. Diu que qui no s'enamora d'ella no té ningú més per estimar. El poeta s'expressa com si fos un trobador que escriu a la seva dama.

Anselm Turmeda

Elogi dels diners

Recursos Mètrics

• Consta de 9 estrofes de 4 versos.
• Mètrica: 8 síl·labes i 4 síl·labes (Art Menor).
• Rima: Els tres primers versos de cada estrofa tenen rima consonant; el quart és de rima lliure (a-a-a-b).

Gènere Literari i Estil

En aquell temps, la literatura catalana era majoritàriament religiosa i moral. Per aquest motiu, aquest text és escrit en formes que simulen el pecat i el mal comportament, així la gent ho respectava més. També és escrit amb ironia i en forma divertida, fent-lo més ambigu per als seus lectors.

Resum

Els diners ens poden fer canviar la vida, ens poden ajudar o ens poden perjudicar. Per diners, la gent és capaç de fer qualsevol cosa, tant si està bé com malament. Fan tornar envejosa la persona que no els utilitza de la manera més indicada.

Jordi de Sant Jordi

Desert d'amics, de béns e de senyor

Aquest poema se singularitza perquè ens remet a un episodi real de la vida de l'autor i perquè s'allunya dels convencionalismes de la tradició trobadoresca. Expressa la seva angoixa i la seva enyorança per la vida cortesana.

Ausiàs March: La Tristesa i l'Amor Desgraciat

Colguen les gents ab alegria festes

Estructura i Temàtica

• Compost per 6 estrofes de 8 versos, menys la darrera (la tornada) que és de 4 versos.
• Mètrica: Tots els versos són decasíl·labs (cesura de 4 + 6).
• Cicle: Pertany al cicle Llir entre cards.

Al llarg de tot el poema, March mostra la seva tristesa utilitzant metàfores i comparacions. Es mostra indignat per la seva situació amorosa. El poema comença amb aparença alegre, però a poc a poc es va enfosquint fins a arribar a la mort, fent veure que seria la solució a la seva tristesa.

El jo poètic parla del divertiment de la gent, de les festes que es fan. Tot i que, com diu ell, és un «mort amb vida» per la seva tristesa i manca d'amor. Diu que tothom pot anar amb qui vulgui, que són lliures. Diu que no es vol relacionar amb els vius perquè el veuen com una cosa diferent i el que ell desitja mai li arribarà.

Parla que té un corc dins el cor que li va menjant mica a mica, i que la cura per a aquell corc és una cosa que mai estarà al seu abast. Se sent tan desgraciat a causa de l'amor que no li importa morir.

Ell anirà al cel si s'assabenta que la seva dama plorarà per ell. Li diu a la dama que es pot morir per amor, i que si a ell li passa, ella en donarà fe, serà la notària de la seva desgràcia.

Classificació de la Poesia de March

La poesia d'Ausiàs March es classifica segons la temàtica en Cants:

• Cants d'Amor (organitzats en cicles amb un senyal):
  1. Llir entre cards
  2. Amor, amor
  3. Oh foll amor
• Cants de Mort
• Cants Morals
• Cant Espiritual

Així com cell qui es veu prop de la mort (Poema LXXXI)

Aquest poema és el LXXXI de l'obra catalogada d'Ausiàs March, d'ordre de cants d'amor del cicle Llir entre cards. El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills que un home passa en plena tempesta al mar.

Diu que té molts mals i que només una dama el podria curar. Diu que anirà difonent el seu orgull a tot arreu i a tota la gent. El poeta es mostra com un mariner que navega amb mala mar i amb mal temps. Ens aclareix que sap com es pot salvar d'aquesta tempesta, però en dir-nos això s'està referint al fet que si tingués la dama, per la qual ha escrit el poema, tot aquest patiment li passaria, se sentiria protegit al seu costat. Finalment, ens diu que anirà pel món parlant malament d'ella, explicant com és ella d'orgullosa.