Plató: teoria de les idees, dialèctica i cosmologia

Intencionalitat de la filosofia platònica

L’obra platònica té una intencionalitat política. Plató estava decebut amb el sistema polític de l’època, que condemnava els més justos. Així, va voler construir un estat on es fonamentés la justícia i va arribar a la conclusió que els estats han d'estar dirigits per savis.

Teoria de les idees

Per tant, Plató considera que la veritat ha d’existir per poder fer possible el coneixement. Es tracta d’una veritat única, objectiva, absoluta i vàlida universalment. Afirma que el saber només pot tenir com a objecte entitats o realitats que siguin sempre iguals i idèntiques. Sense negar el món aparent dels sentits, ha d’existir una altra realitat que sigui estable, permanent, eterna i immòbil. D’aquesta manera, adopta un pensament dualista i opta per una síntesi entre el món d’Heràclit i el de Parmènides, diferenciant dos mons principals.

Món sensible

El món sensible és aquell que percebem a través dels sentits, on existeixen objectes concrets, diferents, múltiples i canviants. És el món d’Heràclit; la realitat sensible és una còpia del món autèntic, l’intel·ligible. És un món mutable, canviant, individual i aparent: és i no és alhora.

Món intel·ligible

El món intel·ligible només es pot copsar a través de la raó i és invisible als sentits. Es tracta d’un món transcendent, fora del món material; és el món de Parmènides i serveix de model perfecte per a l’altre món. Segons Plató, hi existeixen entitats immutables, idèntiques i úniques: les idees.

Una idea no és només un concepte o una realitat mental: existeix i, a més, és la veritat més autèntica, la que respon a l’essència; és el model. Trobem ideas d’objectes materials, com la idea del foc o de l’aigua; idees d’objectes matemàtics; i idees de conceptes morals: la Justícia, la Bellesa i el Bé, que són les idees supremes. L’idea del saber serà l’objecte del coneixement.

Mite de la caverna

Entre els dos mons existeix una relació d’imitació: el món sensible és la còpia del món intel·ligible. Per explicar aquesta relació, Plató utilitzava el mite de la caverna, on uns presoners han viscut sempre a l’interior d’una cova, envoltats d’ombres i d’una petita llum que prové de l’exterior. El món interior representa el món sensible, una imatge i una imitació; l’exterior és el món intel·ligible, il·luminat, brillant i perfecte. Els captius pensaven que el seu món era el vertader perquè no coneixien l’altre.

Dialèctica

La dialèctica és el mètode que ens permet recordar. Es tracta d’un mètode maièutic, ja que permet extreure la veritat de l’interior d’un mateix mitjançant la raó. És un procés inductiu que va del més concret al més general: de les coses a les idees.

• Mètode maièutic: fer preguntes per fer aflorar la veritat interior.
• Ascens intel·lectual: elevar-se del món sensible al món intel·ligible.
• Objectiu final: arribar al cim, l’el Bé, prescindint dels sentits i fent servir la raó.

Segons Plató, la dialèctica és una ciència completament espiritual que s’eleva des de l’espectacle dels astres fins a la contemplació del sol. La dialèctica permet la salvació de l’ànima perquè desperta el desig de saber i impulsa el record, portant l’ànima cap a una felicitat completa, és a dir, cap al món intel·ligible.

Cosmologia

A finals de la seva vida Plató es va dedicar a la cosmologia i en va escriure l’obra Timeu. Pensava que la ciència veritable només podia tenir com a objecte el món intel·ligible i que les expressions del món sensible eren opinions. Considerava que el món sensible era una còpia de l’intel·ligible.

Plató concebia el cosmos com un ésser viu amb una ànima esfèrica i sostenia que la Terra és el centre. Aquest enfocament cosmològic completa la seva visió metafísica i epistemològica, on el món intel·ligible exerceix de model i fonament del món sensible.