La Teoria Política de Plató: Crítica a la Democràcia i el Govern dels Filòsofs

La Política de Plató: Insatisfacció amb la Democràcia

Plató reconeix que la seua filosofia prové de la insatisfacció amb la situació política de l'època, i en particular amb la democràcia atenesa. La democràcia és la forma de govern en què el poble assumeix la direcció dels assumptes públics. Però Plató està en contra d'alguns dels seus aspectes.

Crítica a la Democràcia Atenesa

D'una banda, la democràcia atenesa defensava que qualsevol ciutadà pot i té dret a exercir funcions públiques en els tribunals, en l'Exèrcit, en l'Assemblea i en el Govern, sense cap necessitat de preparació, i sense tenir en compte els seus coneixements i la seva virtut. Per a Plató, ningú és competent per naturalesa en matèria política; cal posseir o aprendre l'art de la justícia, i són poques les persones capacitades per aprendre'l.

El Símil del Vaixell

Plató il·lustra l'absurd que suposa la democràcia atenesa mitjançant el símil del vaixell: així com no acceptaríem viatjar en un vaixell on una tripulació inexperta s'ha amotinat contra el seu capità i, sense tenir ni idea de l'art de la navegació, bevent i entregant-se a la festa, dirigeix el timó del vaixell, així tampoc no hauríem d'acceptar un règim polític com la democràcia, en què el "timó" de l'Estat està en mans de la massa ignorant i manipulada, o de dirigents inexperts o ambiciosos elegits pel poble ignorant o per sorteig.

Demagogs i Sofistes

D'altra banda, Plató diu que en la democràcia atenesa qui realment governava era una minoria de polítics i demagogs, que abusaven de la incapacitat política, de la falta de reflexió i de la insensatesa del poble. Plató veia els dirigents de la democràcia com a autèntics demagogs ambiciosos d'honors i de poder, formats i educats pels sofistes per aconseguir el poder mitjançant l'afalac, l'engany i la manipulació dels sentiments de les masses populars amb l'art de la paraula. Contra el que pensaven sofistes com Gòrgies i Protàgores, per a Plató la veritable competència política no prové de l'aprenentatge d'habilitats com l'oratòria, sinó de l'adquisició de l'art de la justícia i del bé.

L'Execució de Sòcrates

Finalment, la major decepció de Plató front la democràcia va ser quan van jutjar i executar el més just dels homes, el seu mestre Sòcrates. Això evidencia que la democràcia no era garantia de justícia. Per això, Plató rebutja la democràcia i també l'oligarquia (el govern d'unes poques famílies nobles).

L'Alternativa Platònica: El Govern dels Filòsofs

Una alternativa proposada per Plató va ser el govern de filòsofs.

La Teoria del Filòsof Governant

En síntesi, la teoria platònica del filòsof governant afirma que els mals de la humanitat només tindran remei quan el Govern estiga en mans de persones que, gràcies a la filosofia, han assolit la saviesa i la virtut. Però, per què un govern de filòsofs? Com hem vist, per governar cal aprendre "l'art de la justícia", i aquest únicament es pot aprendre mitjançant la filosofia.

Intel·lectualisme Socràtic i Coneixement de les Idees

Plató arribà al convenciment que la presa de decisions sobre el bé comú no s'havia d'adjudicar a la majoria, sinó als més competents en el coneixement de la justícia i del bé, i aquests són els vertaders filòsofs. Aquesta proposta platònica del filòsof governant és resultat d'aplicar l'intel·lectualisme socràtic, segons el qual només poden ser individus justos i bons els que saben en què consisteixen la justícia i el bé. Per tant, Plató arriba a la conclusió que aquests individus són els filòsofs perquè la filosofia és l'únic saber que proporciona el coneixement de les essències de la Justícia i del Bé. El coneixement de la Justícia en si i del Bé en si és un coneixement globalitzador de la totalitat de la realitat, un coneixement global de l'harmonia i l'ordre del cosmos intel·ligible. Gràcies a aquest coneixement, el filòsof governant pot aconseguir també, ja en l'esfera de realitat dels assumptes humans, el criteri necessari per distingir el just de l'injust, el bo del dolent, tant en la seua vida privada com en la política. Aquell governant que no conega les essències de la Justícia i del Bé mai no arribarà a ser un governant just, i serà com un cec conduint una multitud de cecs. En canvi, el filòsof governant serà capaç de governar a la llum de les Idees eternes de Justícia, de Bellesa i del Bé, la visió de les quals ha assolit mitjançant la filosofia, i ho farà prenent-les com a model.

Aristocràcia de la Virtut i el Coneixement

Es pot dir que la forma de govern que Plató proposa és una aristocràcia (aristoi significa en grec "els millors"), referint-se als millors en virtut i en saber. La seua proposta consisteix, per tant, en una aristocràcia de la virtut i del coneixement, una espècie de "meritocràcia" o govern dels millors en mèrit. Així podem considerar la teoria política de Plató com una teoria de l'elit, segons la qual el govern de l'Estat ha de recaure en una elit o minoria que destaca per la seua formació, per la superioritat moral i pel coneixement de la veritat i el bé.

Requisits per al Govern dels Filòsofs

Per dur a la pràctica aquesta proposta política són necessàries dues coses: la selecció de les millors naturaleses (individus que per naturalesa posseïsquen certes capacitats i qualitats innates, com ara la capacitat d'aprendre, la intel·ligència, la honestedat, una ànima noble i sense baixeses, etc.) i, només després d'un llarg procés educatiu, per a adreçar aquestes naturaleses i potenciar aquestes qualitats naturals per a arribar a la contemplació de les Idees, estaran preparats per governar i hauran de ser obligats a fer-ho. Serà l'Estat qui s'encarregarà de la selecció de les millors naturaleses i de la seua educació.

L'Estat Ideal Platònic

Però com ha de ser aquest Estat? Per a Plató, l'Estat es com una comunitat natural d'individus que cooperen i es coordinen per viure, beneficiant-se tots de la contribució de tots. Per això, el bon govern ha d'anteposar sempre el bé comú.

La Justícia com a Harmonia Social

Influenciat per les desgraciades circumstàncies històriques que li tocà viure, per a Plató el bé comú més important és la justícia, entesa com a harmonia, com a unitat i cohesió social. El contrari del bé comú és la desunió, la manca d'harmonia, la ruptura de la unitat provocada per les lluites internes pel poder, que fan impossible la cooperació harmònica entre els ciutadans.

L'Estat com a "Individu en Gran"

L'Estat és semblant a "un individu en gran" amb tres parts de "l'ànima", que en aquest cas són tres grups humans naturals:

• Primerament, els individus en qui predominen els desitjos i tendències materials de la part apetitiva.
• En segon lloc, tenim als qui dominen les passions de la part irascible.
• I per últim, estan aquells en la naturalesa dels quals predomina la part racional.

Les Tres Classes Socials

En un Estat just, cadascuna de les tres classes socials naturals ocuparà el lloc i la funció natural que li correspon. Aquestes tres classes socials són:

1. La Classe dels Productors

Està composta per artesans, comerciants, artistes, etc., en els quals predomina la part apetitiva. La seua funció serà produir tot allò que la comunitat necessita per sobreviure. En un Estat Ideal, la virtut pròpia dels productors serà la moderació.

2. La Classe dels Guardians

En els quals predomina la part irascible. Els guardians defensen la ciutat, motiu pel qual rebran una educació especial basada en la gimnàstica i la música. A l'Estat Ideal, la virtut pròpia dels guardians serà la valentia. Per a una major eficàcia en l'acompliment de la seua funció, han d'abandonar l'or, la plata i la propietat privada i abolir la família, substituint-la per la comunitat de dones i fills. Malgrat el sacrifici que comporta aquest tipus de vida en favor de la comunitat, ser guardià serà considerat un honor.

3. La Classe dels Governants-Filòsofs

La classe superior, on predomina la part racional, la que governa la ciutat, inspirant-se per a això en la contemplació de l'ordre i l'harmonia del món de les Idees eternes (Justícia, Bé, Bellesa, etc.). La seua virtut pròpia serà la saviesa o prudència. Seran seleccionats d'entre els millors guardians per rebre posteriorment una educació especial, sobretot en matemàtiques i la filosofia (la dialèctica).

La Justícia en l'Estat

Aleshores, ¿quan tindrem un Estat just? De la mateixa manera que la justícia en l'individu consistia en l'harmonia entre les tres parts de l'ànima, la justícia de l'Estat consistirà en l'harmonia entre les tres classes socials que el componen. A més, com ocorria en l'ànima, que l'harmonia s'aconseguia respectant la jerarquia natural entre les seues parts, perquè hi haja harmonia i justícia en l'Estat s'ha de respectar la jerarquia natural entre les classes que el componen. Per tant, hi haurà ordre i justícia en l'Estat quan la classe inferior, la dels productors, se sotmeta a la dels guardians, i ambdós a la dels governants, que representa la racionalitat i el coneixement. En canvi, la democràcia atenesa feia el contrari, ja que els productors i els guardians lluitaven per ocupar el poder i dirigir l'Estat, enlloc dels que tenen la saviesa, el coneixement i la disposició adequada de l'ànima.

Característiques de la Teoria Política Platònica

Aquest pensament polític platònic és estatalista, organicista i comunitarista:

• Estatlista significa que anteposa el bé i la cohesió de l'Estat al bé individual.
• D'altra banda, és organicista perquè l'Estat està format per tres parts amb les seues pròpies funcions, que es coordinen per a funcionar bé, igual que un organisme viu.
• Per últim, és comunitarista ja que busca l'aconseguiment i perseveració del bé de la comunitat.

Conclusió: L'Estat Ideal Basat en la Justícia i la Idea del Bé

En conclusió, Plató rebutja la democràcia com a forma de govern, ja que l'Estat ideal de Plató es fonamenta en la justícia. Un estat just està format per les tres classes socials (productors, guardians i governants filòsofs) coordinades, i cadascuna fa la seua pròpia funció. A més, aquest estat just ve imposat per la idea del Bé. Això només serà possible si els governants són savis, és a dir, filòsofs que hagin aconseguit penetrar al món de les idees. La idea de Bé ha de guiar l'Estat, per al bé comú, i a l'individu.