Llibertat i Determinisme: Anàlisi Filosòfica de la Responsabilitat Moral

Llibertat: Externa i Interna

Llibertat externa: Poder fer el que volem sense que res ni ningú ens ho impedeixi. També es coneix com llibertat política o social (tipus d’estat, legislació…)

Llibertat interna: Capacitat de decidir o voler això o allò, quan aquesta és indeterminada.

Aquests dos tipus no són diferents i aliens entre si:

1. Tenim la capacitat de triar el que volem fer, però externament estem obligats a actuar d’una determinada manera.
2. Externament no hi ha cap trava per realitzar els nostres desitjos, però internament no escollim lliurement ja que ens veiem determinats a voler el que volem.

Absència de Llibertat i Creences

Absència de llibertat:

• Llibertat → Creença que podem posar en dubte.
• Creença d’una acció → Idees assentides sobre els mitjans per assolir la fi de l’acció (Creure que som lliures no vol dir que ho siguem).

El Determinisme Filosòfic

Determinisme: Concepció filosòfica que afirma que tot està determinat, inevitablement causat:

1. Nega l’existència de llibertat.
2. Es basa en el principi de causalitat: tot esdeveniment és causat per un altre.
3. Les accions estan determinades per un factor el qual esdevé inevitablement.
4. Aquest factor som nosaltres mateixos: ja que la decisió que he pres és la causa del que faig.
5. NO TENIM LLIBERTAT DE DECISIÓ.
6. Resulta fàcil determinar els esdeveniments naturals (caiguda de les fulles a la tardor), però difícil establir les causes d’esdeveniments.
7. La creença de la llibertat sigui tan evident és per la dificultat que tenim per establir les causes dels nostres desitjos i accions.

Tipus de Determinisme

Tipus de determinisme:

• Determinisme genètic: No som res més que la manifestació dels nostres gens, que determinen la nostra constitució física, el nostre caràcter i les nostres accions concretes.
• Determinisme ambiental o educacional: Factors ambientals, educacionals i d’aprenentatge. Els conductistes (estudien la conducta humana) afirmen que qualsevol acció es pot entendre com una resposta a condicions ambientals. Mitjançant l’aprenentatge podem modificar-la.
• Determinisme econòmic: Factors econòmics determinen la nostra conducta. Tot es pot comprendre si analitzem el funcionament de l’economia. Els marxistes defensen que la causa de les nostres accions són certs factors econòmics.
• Determinisme teològic: Quelcom està per damunt de l’ésser humà i determina les accions. Tot està previst i fixat (destí, ésser diví…). L’home no és amo dels seus actes i li queda representar tan bé com pugui un drama que ja està escrit.
  • 1. Estoics: L’ésser humà és part del cosmos, amb el qual ha de viure amb harmonia, ajustant la conducta personal a l’ordre universal i acceptant que tot el que succeeix està generat per la divina providència.
  • 2. Epictet: Recomana fer un esforç per distingir bé entre el que depèn de nosaltres i el que no, i acceptar allò que no es pot canviar.
  • 3. Teologia reformista: Si Déu ho coneix tot, ha de ser perquè el que encara no ha succeït ja està establert.

L’Existència de la Llibertat

L’existència de llibertat: Altres pensadors van en contra dels deterministes ja que han confós el que són factors condicionants amb factors determinants.

Factors condicionants: Motius de l’acció. Comportament humà influït per factors externs, però no se’n considera el resultat.

Factors determinants: Causes de l’acció. Comportament humà és la conseqüència de factors que l’ésser humà no controla.

Indeterminisme: Defensa de la llibertat → comportament indeterminista:

1. Les nostres accions i decisions no estan determinades sinó condicionades.
2. No significa afirmar la indiferència. Encara de no estar determinades, no ens és indiferent fer una cosa o una altra.
3. Si considerem que la nostra elecció és indiferent = acció arbitrària i irracional (perquè decidim sense que ens inclinin motius racionals).

Indeterminisme = nega que hi hagi factors deterministes, però no nega que la conducta estigui condicionada i influenciada per motius i raons.

L’Evidència de la Llibertat

L’evidència de la llibertat:

Problema defensors de la llibertat: Com demostrar l’existència. Si posseïm llibertat d’elecció, sovint podríem haver triat d’una manera diferent de com ho hem fet? És difícil de respondre ja que està mal formulada, ja que la llibertat no necessita demostració.

Creença d’actuar d’una manera lliure i voluntària = veritat evident per ella mateixa (és un axioma ja que és evident i admesa sense demostració). Compleix el criteri d’evidència.

Llibertat i Moralitat

Llibertat i moralitat: Si no hi ha llibertat d’elecció no podem parlar de responsabilitat ni de moralitat. Només som responsables si actuem conscientment, voluntàriament i lliurement. Com tenim llibertat d’elecció i ens hem de responsabilitzar → únic animal moral que existeix.

Acció moral: Aquella en la qual entren en joc raons morals; no només tenim en compte el nostre benestar sinó també el dels altres i es guia pels valors i les normes que cadascú hauria de seguir. Una acció està justificada o és racional quan es basa en bones raons:

1. Hi ha un esforç per triar la millor de les opcions possibles.
2. Valorar adequadament els nostres motius i creences.
3. Valorant les possibilitats que hi ha i les conseqüències que se’n poden derivar.

Responsabilitat segons les Corrents

La responsabilitat des del determinisme: No hi ha cap diferència entre totes les diferents accions del món. Tot el que fas hi ha una causa. Hi ha una responsabilitat justificada i excusada, però hi ha responsabilitat. Malgrat aquest determinisme, la persona o l’ésser ha de fer una deliberació a l’hora d’actuar, analitzar les bones raons… Està determinat el resultat de tota acció.

La responsabilitat des de l’indeterminisme: Hi ha diferència entre una acció i la resta dels esdeveniments, ja que aquestes accions són fruit d’un agent conscient que actua lliurement i espontàniament. L’agent escull lliurement entre diverses opcions i té l'obligació de respondre i fer-se càrrec de la seva acció. En l’indeterminisme hi ha una responsabilitat total de les nostres accions. La responsabilitat és l’obligació de fer-nos càrrec de les nostres accions o de la seva absència.

Problema de l’indeterminista: Intenta precisar en què consisteix la responsabilitat i en quin sentit hem de respondre de les nostres accions.

De què som responsables? En l’indeterminisme serem responsables de les nostres accions (actes intencionals). L’acció ha estat feta amb coneixement de les circumstàncies. La nostra responsabilitat queda diluïda quan ignorem certs elements que intervenen en la nostra acció, encara que la justícia imposa el càstig quan es derivi de la nostra negligència. Quan actuem sense llibertat no som totalment responsables de les nostres accions. L’acció ha de ser intencional perquè es consideri acció; hem de distingir entre les conseqüències previstes però previsibles de les que són imprevisibles. Hem de preveure o tenir en compte les conseqüències de les nostres accions. És difícil esbrinar si podem demanar responsabilitats de les conseqüències imprevistes. Alguns consideren que no, ja que no es consideren accions (no escollim lliurement), però quotidianament a l’hora d'atribuir responsabilitats no ens ajustem a aquesta consideració intel·lectual. Segons la justícia i la societat, tenim l’obligació de preveure les conseqüències de les nostres accions. Problema de l’atribució de responsabilitats: No sabem com hauríem d’exigir responsabilitats.

Actitud Moral i Responsabilitat

Per què val la pena actuar bé?: Per entendre una acció cal preguntar a l'individu les raons que li han portat a aquella decisió i no una altra. Acció racional quan es basa en bones raons. Les nostres decisions no només porten al resultat, sinó que també marquen la nostra forma de ser, si adquirim una certa actitud moral (tendència a reaccionar en situacions semblants). Cadascú és responsable de les seves accions i conseqüències i de l'actitud que tenim.

Hannah Arendt (1906-1975): Hem de pensar en el que FEM. Eichmann: ell no era un monstre, només havia organitzat l’encàrrec dels seus superiors. Banalitat del Mal: sovint el que hi ha darrere de les males accions no és tant la intenció de fer mal com la tendència a no pensar en el que fem i les seves conseqüències, a fugir de la mateixa responsabilitat per inconsciència o despreocupació.

Quina classe de persona vull ser?: És la qüestió ètica fonamental. Vull ser una persona honrada o buscar només el meu benefici? Seré conformista o rebel?

Fernando Savater: L’única obligació que tenim és la de no ser "imbècil" en sentit moral (ser capaços de fixar-nos en el que importa de veritat per tal d'arribar a viure com volem i ser com volem). Sòcrates: tot sovint s'havia de demanar al Daimoni (consciència).