La Teoria dels Paradigmes de Kuhn: Ciència i Revolució

1. Les limitacions del falsacionisme

Encara que el falsacionisme resol molts dels problemes de l'inductivisme, els seus crítics afirmen que la ciència, en realitat, no funciona d'acord amb Popper. Hi ha molts exemples en la ciència d'afirmacions científiques que continuen sent acceptades després que un experiment les haja falsat. Per exemple, els moviments del planeta Mercuri. D'acord amb el falsacionisme, aquest fet hauria d'haver obligat els físics a revisar les lleis de Newton. Els grans èxits de la ciència newtoniana eren difícils de qüestionar; així, els científics no van prestar atenció a aquestes anomalies. Per aquesta raó, la interpretació popperiana de la ciència no s'ajusta a la realitat històrica.

2. El concepte de paradigma

La proposta epistemològica de Kuhn intenta tenir en compte la manera com la ciència ha evolucionat en la història. El falsacionisme és incapaç d'explicar els grans canvis que s'han produït en les ciències al llarg del temps. Kuhn va introduir el concepte de paradigma científic. Segons Kuhn, els científics que treballen en un moment històric determinat comparteixen una mateixa visió del món. Aquesta visió inclou:

• Una perspectiva sobre els problemes a investigar.
• Els mètodes que es poden emprar per fer-ho.
• Les idees fonamentals de les quals cal partir.

3. Ciència normal i ciència revolucionària

Kuhn creu que la major part del temps els científics es dediquen a produir coneixement mentre treballen en un paradigma compartit. Aquestes són les etapes de ciència normal. Però, a vegades, es produeixen anomalies la solució de les quals no és fàcil de trobar dins del marc teòric del paradigma establert. En aquests casos, intenten vèncer les dificultats eixint-se del paradigma tradicional.

Aquests són els moments de ciència revolucionària, en els quals les antigues teories són rebutjades perquè apareixen idees noves que desafien les creences anteriors. Segons Kuhn, la ciència revolucionària apareix quan alguns científics se separen del paradigma establert i proposen una visió diferent i innovadora, incompatible amb l'anterior. La diferència que hi ha entre el paradigma antic i el nou fa que les dues visions de la realitat s'excloguen mútuament.