Plató: Teoria de les Idees, Coneixement i l'Estructura de l'Ànima

Teoria de les Idees de Plató: Conciliació i Veritat

Plató aplega la concepció de Parmènides, segons la qual l'autèntica realitat és eterna i inamovible, amb l'afirmació d'Heràclit sobre el perpetu fluir de les coses. Plató ofereix una solució conciliadora a l'oposició permanència-canvi.

També ofereix una alternativa al relativisme i l'escepticisme dels sofistes, i dóna consistència teòrica a l'optimisme socràtic sobre les capacitats humanes de coneixement. Com a rerefons a totes les conciliacions o síntesis, hi ha les certeses matemàtiques dels pitagòrics, exemples evidents de veritats eternes.

El Procés del Coneixement (Epistemologia Platònica)

La teoria del coneixement platònica és una teoria ontològica (estudia l'ésser).

1. Opinió (*Doxa*)

   Pertany al Món Sensible o Visible. Es basa en l'experiència o sensibilitat i no constitueix un autèntic coneixement, sinó tan sols creença.

   • Imaginació (suposició): Imatges, reflexos.
   • Creença (fe): Coses.

2. Ciència (*Episteme*)

   Pertany al Món Intel·ligible. És el coneixement racional del món de les Idees, per tant, és saber. Només el posseeixen els savis.

   • Raó discursiva: Objectes matemàtics.
   • Raó intuïtiva: La Idea.

Teoria Antropològica: L'Ànima i les seves Parts

Plató utilitza el mite del Carro Alat per explicar l'estructura de l'ànima (cos-ànima). L'equilibri entre les parts de l'ànima condueix a la Justícia.

Les Parts de l'Ànima i la Societat

• 1. Auriga (Cap): Part Racional. Virtut: Saviesa. Classe Social: Governants. Funció: Dirigir. Raça Mítica: D'or.
• 2. Cavall Blanc (Pit): Part Irascible. Virtut: Fortalesa. Classe Social: Militars. Funció: Protegir. Raça Mítica: D'argent.
• 3. Cavall Negre (Ventre): Part Concupiscible. Virtut: Temperança. Classe Social: Treballadors. Funció: Proveir. Raça Mítica: De bronze o ferro.

Definicions de les Virtuts Ètiques

• Saviesa: Quan la part racional desenvolupa excel·lentment la seva funció.
• Fortalesa: Quan la part irascible dóna valor i capacitat per afrontar totes les situacions.
• Temperança: Quan la part concupiscible està controlada i no pertorba l'ésser humà.

El Fedó: L'Ànima, la Mort i la Reminiscència

La Tesi Platònica sobre l'Ànima

El Fedó tracta la irreductibilitat de l'ànima al cos. Es necessita la cura de l'ànima per assolir el coneixement autèntic, que no és físic sinó suprasensible o ideal. L'ànima es troba presonera del cos (influència de l'Orfisme). En aquesta obra trobem la teoria de l'ànima, la teoria moral i la teoria del coneixement.

La Mort i el Suïcidi

La mort no és un mal, sinó la fi d'un camí; és la culminació del procés de l'autèntic coneixement.

• Tesi Dura: Filosofar és preparar-se per morir i per estar morts. L'autèntica vida no és la del cos (canviant), sinó la de l'ànima (eterna). La mort, per al savi, no és res.

Tesi Epistèmica i Superioritat de la Raó

El coneixement valuós no és el dels sentits, sinó el de la intel·ligència que ens mena al coneixement etern i perfecte. La idea de la superioritat del raonament sobre l'experiència és pròpia dels autèntics filòsofs, els que coneixen amb l'ànima, no amb els ulls.

Teoria de la Reminiscència (*Anamnesi*)

Aprendre no és altra cosa que recordar. Això es demostra amb arguments que fan referència a la naturalesa humana (Cebes i l'amistat).

• Afirmació Antropològica: Hi ha una mancança en les coses materials.
• Afirmació Epistemològica: El coneixement correcte ens arriba des de l'ànima (enteniment).

Crítica al Materialisme d'Anaxàgores

Plató critica el materialisme d'Anaxàgores. El Nous (ment) és la causa de tots els elements materials. Els materialistes confonen el "com" (condició natural o material) amb el "per què" (la causa són les formes o models únics i eterns) de les coses.

El material (sensible) és una condició necessària del coneixement, però no és una condició suficient. Només l'ànima és capaç de conèixer les Idees.

La Idea Suprema: El Bé i la Unitat

La Idea més alta que hom pot conèixer és la del Bé, que s'identifica amb la Justícia i té com a símbol el Sol.

Més enllà de la Teoria de les Idees, en la Teoria dels Principis, es diu que més enllà del Bé hi ha la Unitat, que és la principal característica del Ser.

Participació i Multiplicitat

Participació: És el concepte que ens permet explicar la relació entre els cossos (canviants) i la Forma (eterna).

El fet que els cossos materials siguin compostos permet explicar les contradiccions en l'àmbit de la multiplicitat. El fet que hi hagi graus en la perfecció i en el coneixement serà la manera a través de la qual Plató assumeix la presència del no-ser i dels contraris (heraclitans) en els cossos del món sensible.