Filosofia d'Aristòtil: Conceptes Clau i Crítiques
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,41 KB
Crítica a la Teoria de les Idees
- Existeix la idea de maldat perfecta? Per a Aristòtil és inadmissible l'existència d'idees perfectes de tot allò dolent i negatiu que hi ha al món.
- Com és possible que l'essència de cada cosa sigui la idea de què participa? Ara bé, com és possible que l'essència d'una cosa, el que fa que sigui el que és, estigui separada d'aquesta cosa? L'essència d'una cosa no pot existir separada de la cosa mateixa.
- La crítica principal a la teoria de les Idees de Plató és que aquesta no aconsegueix explicar ni donar raó del moviment i el canvi.
La Realitat Substancial
La concepció metafísica de la realitat aristotèlica afirma que la realitat, allò que és i existeix, és el que Aristòtil anomena substància. La substància es refereix als individus concrets. La realitat substancial constitueix una síntesi dels dos mons platònics (però no hem de pensar que la realitat substancial s'identifica amb el món platònic).
L'Hilemorfisme
Qualsevol substància és un compost de matèria i forma. La matèria són els components físics i la forma és el conjunt de qualitats específiques. Matèria i forma formen un compost inseparable.
Potència i Acte
- Potència: Capacitat que té la matèria d'una substància d'assumir o rebre una forma diferent a la que té.
- Acte: És la realitat actual de qualsevol substància i consisteix en la forma particular que hagi rebut la matèria.
Aquest binomi acte i potència és el que fa possible l'explicació del fenomen físic del canvi. Qualsevol canvi consisteix en l'actuació d'una potència.
Les Quatre Causes
L'explicació del canvi es completa amb la teoria de les quatre causes.
Exemple (escultura):
- Causa material: El marbre de què està feta.
- Causa formal: La idea o model amb la qual ha treballat l'artista.
- Causa eficient: L'artista o productor de l'obra.
- Causa final: El mòbil o objectiu que ha motivat l'artista (honorar els déus, per exemple).
De la Cosmologia a la Teologia
Segons Aristòtil, l'univers és un cosmos finit en l'espai, etern pel que fa al temps, i que està dividit en dos mons: el sublunar i el supralunar.
| Característica | Món Sublunar | Món Supralunar |
|---|---|---|
| Es | Món terrestre. | Món celeste. |
| Format per | La Terra, que és esfèrica i està situada en el centre de l'Univers. | La resta de planetes i les esferes que expliquen el seu moviment. Al final se situa l'esfera dels estels fixos. |
| Característiques | Imperfecte i corruptible. | Perfecte i incorruptible. |
| Elements | Els quatre elements d'Empèdocles: aire, aigua, terra i foc. | Èter, cinquè element incorruptible. |
| Tipus de moviment | Rectilini, és imperfecte. | Circular, perfecte i inalterable. |
El Primer Motor Immòbil
Aquesta substància immòbil, que és causa primera de l'univers, és acte pur. Serà un cos immòbil, ja que el moviment implica potència i la potència és canvi. Serà també forma pura sense matèria, ja que, tal com hem vist, la matèria comporta potencialitat i moviment. El Primer Motor mou com a causa final, i no pas com a causa eficient. Aquest Primer Motor és Déu, en el sentit que és causa suprema de l'univers. Podem afirmar que la cosmologia ens ha dut a parlar de la divinitat; és a dir, ens ha conduït fins a la teologia.
Teoria del Coneixement
L'empíric Aristòtil no accepta aquesta existència innata de les idees. En néixer, la nostra ment està buida; tot el que arribarem a conèixer ho anirem adquirint per mitjà del que ens proporcionen els sentits. Aristòtil diu que els sentits es revelen, però cal afirmar que el coneixement sensible no és pas suficient. Amb els sentits capto l'objecte concret, però cal explicar de quina manera, a partir d'aquestes imatges concretes, arribo a la forma, a la idea, que és l'únic que ens pot proporcionar coneixement objectiu i universal.
Lògica: L'Argumentació Deductiva
Aristòtil concep la lògica com un instrument de coneixement i constitueix una eina molt eficaç per a altres ciències que sí que ens proporcionen aquest coneixement.
La lògica tracta de la manera vàlida de raonar i dels raonaments correctes. Aristòtil constata que existeixen dos tipus bàsics de raonament: la inducció i la deducció. Aristòtil se centra bàsicament en la deducció.
El sil·logisme està constituït per tres proposicions i es pot classificar segons dos criteris: la quantitat i la qualitat. Per la qualitat es divideix en afirmatives o negatives, i per la quantitat en universals o particulars. Un sil·logisme és un raonament deductiu en el qual, a partir de dues proposicions anomenades premisses, s'infereix o dedueix una conclusió.
Conté tres termes:
- Terme menor: Subjecte de la conclusió.
- Terme major: Predicat de la conclusió.
- Terme mitjà: Que surt en les dues premisses.