L'Acció Humana, l'Ètica i la Moral: Anàlisi Filosòfica

1. L'Acció Humana: Anàlisi i Elements

Acció: Algunes de les coses que fem conscientment, no com actes reflexos, sinó coses que es fan intencionadament. Classificació d'Aristòtil a l'Ètica Nicomaquea:

• Accions involuntàries: Forçoses (realitzades per força), o per ignorància de les circumstàncies.
• Accions voluntàries: La persona que les realitza és responsable:
  • Accions mixtes: (són voluntàries però el subjecte no les tria per gust).
  • Accions conscients i voluntàries: (es realitzen amb la intenció d'arribar a un fi).

El subjecte no és responsable en el cas de les accions forçoses o que realitza per ignorància, en canvi, en les voluntàries n'és totalment responsable.

Elements de l'Acció

Perquè es produeixi una acció cal que concorrin els elements següents:

• Intenció: La tendència a fer coses; espontània (sense proposar-ho) i assumida conscientment (intenció acceptada).
• Fins i mitjans: Els fins són els desitjos que ens proposem realitzar d'un mode conscient i explícit; les accions humanes es realitzen per un fi i per a aconseguir-lo es requereixen uns mitjans.
• Conseqüències: Es pot perseguir un resultat i trobar-se conseqüències no volgudes. A un subjecte se li pot imputar tant el resultat volgut de les seves accions com les conseqüències previsibles.
• Sentit: El sentit d'una acció és el que ens permet comprendre per què s'ha desenvolupat d'una forma i no d'una altra.

El Saber sobre l'Acció

Saber teòric i saber pràctic: El saber teòric és propi de la raó contemplativa o científica, principis que no poden ser d'una altra manera. El saber pràctic és propi de la raó calculativa, els principis poden ser d'una altra manera mitjançant l'acció.

Saber Moral i Saber Tècnic

Aristòtil distingeix dos tipus de saviesa, la prudència i la tècnica, i es diferencien entre si:

• Pels seus fins: El prudent duu a terme accions bones en si mateix, el tècnic produeix objectes per obtenir un fi. Una cosa és produir objectes útils i l'altra actuar bé.
• Pel tipus de virtut: Qui és capaç de produir objectes bells o útils posseeix la virtut de la tècnica, qui sap actuar bé posseeix la virtut de la prudència.
• Pel tipus de bé que proporcionen: La tècnica produeix béns materials, la meta del prudent és moral per a aconseguir la felicitat.

2. L'Àmbit de l'Ètica

Moral i Ètica

La paraula ètica prové del grec (ethos) i vol dir manera de ser o caràcter, i la paraula moral, prové del llatí (mos) i vol dir manera de viure o costum. Són dos termes que es refereixen a la manera de ser que adquireix l'ésser humà al cap del temps. Normalment s'utilitzen com a sinònim en la vida quotidiana. Ex: actuar amb falta d'ètica = actuar immoralment. En el llenguatge filosòfic el significat és diferent.

Moral com a Estructura

Tots tenim una estructura moral, a l'hora d'actuar hem de triar entre diferents possibilitats.

Moral com a Contingut

Escollim en relació a un conjunt de normes, valors i principis que orienten i configuren una manera de viure. Podem parlar de diferents morals segons la manera de viure: moral Cristiana, Budista...

Moral, Immoral i Amoral

• Moral com a oposat a immoral: Una conducta és moral o immoral si s'ajusta o no al contingut que es considera moralment correcte.
• Moral com a oposat a amoral: Un ésser moral és aquell que té una estructura moral, necessita triar entre diferents vies per comportar-se bé o malament. Un ésser amoral està mancat d'aquesta capacitat (animals, robots...).