Estats, Criteris, Teories i Significats de la Veritat i la Realitat

Estats de la Veritat

• Ignorància: Estat de la ment en què s'admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
• Dubte: Estat en què no es pot afirmar o negar la veritat, perquè les raons que estan a favor i les que estan en contra tenen una força semblant.
• Certesa subjectiva: Estat en què la ment afirma la veritat d'un judici sense admetre cap possibilitat d'equivocació.

Criteris de Veritat

• Autoritat: Una afirmació s'accepta com a certa perquè prové d'algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
• Tradició: Es pren com a cert allò que al llarg del temps s'ha acceptat com a cert i gaudeix d'un suport popular o institucional.
• Correspondència entre el pensament i la realitat: El que pensem serà cert si, quan ho comprovem, coincideix amb la realitat empírica. I com que el pensament s'expressa en el llenguatge, el criteri consisteix a establir l'adequació o la correspondència entre el que es diu i el que és. La comprovació experimental és una forma de buscar aquesta adequació.
• Coherència lògica: És un criteri logicomatemàtic, que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema, i que aquests es deriven necessàriament dels axiomes o principis establerts.
• Utilitat: Un enunciat serà cert quan sigui beneficiós i útil per a nosaltres, quan ens permeti orientar-nos en la realitat i avançar en les nostres investigacions.
• Evidència: És el criteri fonamental. És evident el que se'ns presenta com a indiscutible, com a intuïtivament cert, encara que sovint sigui necessari mostrar-ho per mitjà de raonaments. En l'ordre de la raó, s'han considerat evidents els primers principis, com a evidència racional i sensible.

Teories de la Veritat

• Veritat com a coherència: Totes coincideixen a utilitzar com a criteri de veritat la coherència de la proposició, la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes. Es tracta d'un criteri contextual, en virtut del qual res no és cert o fals aïlladament, sinó que cadascun dels nostres coneixements està essencialment referit i connectat amb la resta del sistema del saber en què s'integra.
• Teoria pragmatista de la veritat (William James): Utilitat significa operativitat en la resolució de problemes (èxit en l'acció), també significa conseqüències beneficioses (gratificacions).
• Teoria consensual de la veritat (Habermas): Quan diem alguna cosa que és certa, estem donant a entendre que creiem tenir raons suficients per convèncer altres interlocutors de la veritat d'aquesta proposició, sempre que puguem dialogar lliurement sobre la qüestió, sense pressions externes a la cerca de la veritat mateixa. L'aportació bàsica consisteix a mostrar que els éssers humans no tenim una altra forma d'accedir a la veritat que no sigui adduint raons i escoltant les dels altres, amb la pretensió d'aconseguir un consens pel que fa al que tenim per cert.

Significats de Realitat

• Contingent: Es refereix a alguna cosa que és actualment, però pot deixar de ser i pot no haver estat.
• Necessari: Es refereix a alguna cosa que és absolutament real.
• Sensible o física: Anomenem real allò que percebem a través dels sentits.
• Psíquica: Per designar la realitat dels pensaments, imaginacions... Hi ha dos aspectes diferents: l'activitat de pensar i el contingut al qual es refereix aquesta realitat.
• Virtual: Es refereix al conjunt de percepcions i sensacions generades amb ajuda d'un suport tècnic.

Saber Metafísic

El mode d'ocupar-se de la realitat. Les ciències, en el sentit actual, només s'ocupen de parcel·les cada cop més petites de la realitat; la metafísica intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, ens porta més enllà dels objectes particulars. La ultimitat és una de les característiques bàsiques de la metafísica, és a dir, el seu intent d'arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més. A això fan referència els filòsofs quan diuen que la metafísica tracta dels primers principis i de les primeres causes.

Possibilitat i Realitat

Podem parlar de realitat en referència al que és possible. El que és possible encara no és real, encara no existeix. Quan alguna cosa és possible, és quan està previst o anticipat en el desenvolupament.

Realitat, Història i Vida

• Afirmar la historicitat de la realitat implica defensar una concepció dinàmica del món. La realitat se'ns presenta com alguna cosa que s'està fent permanentment, per la qual cosa mai no està definitivament acabada. En el segle XX, el corrent hermenèutic va posar especialment en relleu que la historicitat és un component bàsic de la nostra comprensió de la realitat (Heràclit i Hegel).
• Seguint la distinció d'Ortega, la categoria de vida ha d'entendre's en un sentit biogràfic i no simplement biològic. La vida es considera com alguna cosa irreductible als processos biològics en què es basa; s'entén com una realitat històrica i finita en què ens trobem. Aquesta línia de pensament es proposa com a objectiu comprendre la vida.