Coherència i Connexió Textual: Guia Completa

La Connexió

Estil fragmentat: Són els textos que no utilitzen connectors, amb seqüències breus i poc lligades.

Estil cohesionat: Són els textos que utilitzen connectors, amb seqüències mitjanes o llargues i amb una sintaxi més articulada.

Tipus de Connexió

Composició oracional: És la que relaciona diversos elements o proposicions dins el límit de l'oració.

Connexió textual: És la que s'estableix fora del límit de l'oració, quan relaciona dues oracions independents, dos conjunts d'oracions o dos paràgrafs d'un text.

La Connexió Textual

Permet relacionar el sentit de dues oracions independents, de dos conjunts d'oracions o de dos paràgrafs del text. Els elements de connexió textual pertanyen a la categoria dels connectors textuals. A partir de la relació de sentit que estableixen entre les oracions o els paràgrafs, els connectors textuals es poden classificar en diversos grups:

• Connectors additius (per afegir informació): i, i a més a més, i encara més, i també, en efecte, igualment, per altra banda.
• Connectors disjuntius o de reformulació (per indicar una alternativa o una expressió equivalent): o, és a dir, més ben dit.
• Connectors de contrast (per indicar contrarietat): però, tanmateix, en canvi, no obstant això, malgrat tot, més aviat.
• Connectors consecutius (per indicar l'efecte o la conclusió): per tant, així doncs, en conseqüència, al capdavall, al cap i a la fi.

Els connectors textuals que encapçalen una oració van precedits de punt i sovint seguits de coma (d'altra banda, la situació és complexa). Si no tenen posició inicial, perquè admeten mobilitat posicional, llavors van precedits i seguits de coma (La situació, d'altra banda, és complexa). I habitualment van precedits de punt i coma quan actuen dins una oració composta (d'una banda, han prohibit regar els jardins i rentar els carrers; d'altra banda, han disminuït la pressió a la xarxa de distribució).

La Coherència Textual

La coherència és una de les propietats fonamentals que ha de tenir qualsevol text que pretengui transmetre una informació de manera eficaç. Per aconseguir que un text sigui coherent, és important tenir en compte els tres factors següents:

El Tractament de la Informació

La quantitat d'informació: La informació ha de ser la justa, tenint en compte el propòsit de l'emissor, els coneixements del receptor i el tipus de missatge. Cal evitar tant l'excés d'informació com l'omissió.

La qualitat de la informació: La informació s'ha d'expressar de manera clara i precisa, totalment comprensible per al receptor. La funció comunicativa del text només s'acompleix quan el receptor l'ha entès.

L'estructuració de la informació: La informació s'ha de presentar de manera ordenada, seguint una estructura lògica en funció del tipus de text (descriptiu, narratiu, explicatiu, etc.) i del gènere textual (conte, notícia, carla, article d'opinió).

En definitiva, doncs, la coherència és la propietat que s'encarrega de seleccionar, expressar i organitzar la informació del text de manera que esdevingui plenament intel·ligible per al receptor a partir dels seus coneixements previs.

Les Regles de Coherència

Regla de progressió: L'elaboració d'un text és un procés en què anem relacionant informació coneguda o presentada prèviament (el receptor, doncs, ja la coneix) amb informació nova (el receptor la coneixerà en l'instant de ser formulada). L'equilibri entre els dos tipus d'informació dóna coherència al text i fa que progressi.

Regla de no-contradicció: Perquè el text sigui coherent, cap enunciat no pot contradir el contingut expressat en enunciats anteriors. Això exigeix, sobretot en textos d'opinió, tenir les idees clares des d'un principi i no modificar-les al llarg del procés d'elaboració del text. Si canviem de posició, caldrà tornar a començar.

Regla de relació: Tots els enunciats del text han de tenir relació amb el tema central; per tant, és incoherent introduir informació que no respongui estrictament al propòsit del text.

Els Paràgrafs

La divisió del text en paràgrafs és molt important, ja que cada paràgraf ha de contenir una única idea completa, diferent de les dels altres paràgrafs. D'altra banda, la partició del text en paràgrafs transmet al lector una imatge visual que ajuda a processar la informació de manera més eficaç. Com a norma general, els paràgrafs d'un text han de tenir una extensió semblant. Convé que no siguin ni molt llargs (millor que no superin les 15 ratlles) ni gaire curt (millor que no siguin inferiors a les 4 ratlles).

Les Estructures Bàsiques

La redacció d'un text és una tasca complexa que podem comparar amb la construcció d'una casa: la primera cosa que hem de fer és dibuixar-ne el plànol i concretar la utilitat de cadascun dels espais. El plànol del text és un esquema jerarquitzat en què podem observar les parts generals, els apartats de cada una i, si convé, els subapartats.

Estructures Prototípiques

Estructura Bàsica del Text Narratiu

- Plantejament (situació inicial)
- Nus (evolució de la història)
- Desenllaç (resolució final)

Estructura Bàsica del Text Descriptiu

- Tema (personatge, objecte, paisatge)
- Caracterització (detall de propietats)
- Situació (relació amb l'entorn)

Estructura Bàsica del Text Explicatiu

- Introducció (plantejament del tema)
- Desenvolupament (fets, causes)
- Conclusió (resultats, conseqüències)