Plató i Sòcrates: Ètica, Política i Virtuts en la Filosofia Antiga

Plató i Sòcrates: Ètica, Política i Virtuts

La Ciutat Sana i la Ciutat Malalta segons Plató

Per a Plató, les ciutats malaltes són aquelles on el luxe és la clau de l'èxit, ja que busquen més del que necessiten i, per tant, duen a terme accions com la corrupció, l'ambició, etc. Per altra banda, les ciutats sanes són aquelles que busquen només el que necessiten.

La Teoria de les Virtuts: Sòcrates i Plató

L'Intel·lectualisme Moral Socràtic

Sòcrates sostenia que l'home no és «dolent» sinó per ignorància, que la virtut es pot aprendre i ensenyar, i que ningú sensat, havent conegut el virtuós, triaria actuar d'una altra manera. El camí per arribar a la virtut comença amb el «coneix-te a tu mateix», perquè només reconeixent la nostra ignorància i les nostres limitacions estem en condicions de buscar el bé i aprendre una conducta virtuosa.

Amb Plató, no es pot parlar d'ètica sense parlar de política; per a ell, les dues van lligades.

La Justícia i les Virtuts Cardinals de Plató

La justícia per a Plató és un poder fonamental. En la seva obra La República, el que fa és pensar una perfecció de la societat (un món perfecte) on tothom viurà sota la justícia. És buscar la felicitat com a societat i comunitat.

El concepte de la virtut fa referència, en general, a l'excel·lència d'una cosa, i significa el compliment satisfactori de la seva funció. El virtuós és el que sap remar amb el corrent.

Les quatre virtuts cardinals de Plató són:

• 1a virtut: Temprança (afecta a tots els ciutadans)
• 2a virtut: Valor (afecta els guardians)
• 3a virtut: Prudència (afecta els filòsofs i governants)
• 4a virtut: Justícia (allò que fa possible i conserva les tres virtuts anteriors)

Conceptes de Moralitat

Moral Normativista vs. Moral Instrumentalista

La moral normativista sosté que la veritat és una finalitat per si mateixa i no pot estar subordinada a cap altra cosa. Per contra, la moral instrumentalista (associada als sofistes i Sòcrates) defensa que una acció virtuosa no ho és per si mateixa, sinó perquè produeix un plaer o un benefici personal.

Mites Fundacionals i Jerarquia Social

El Mite de Prometeu (Protàgores)

Els déus crearen els animals i els éssers humans en l'origen del temps i encarregaren als germans Prometeu i Epimeteu, dos titans, que dotessin aquestes criatures de les facultats necessàries perquè poguessin sobreviure. Epimeteu adjudicà als animals millors condicions que als humans per sobreviure en una naturalesa hostil. Prometeu, adonant-se de la situació precària de la humanitat, oferí, per compensar la seva inferioritat física, el foc juntament amb les habilitats tècniques. Finalment, fou el propi Zeus, el cap de tots els déus, considerant encara insuficient l'acció de Prometeu, qui repartí de forma igualitària entre els humans el sentit moral i l'afany de justícia.

El Mite dels Metalls (Plató)

La psicologia que fonamenta la jerarquització social en Plató està fonamentada en una mentida (un mite). El principi de la noble mentida estableix que la mentida és acceptable si s'utilitza al servei d'un objectiu superior, la justícia (per exemple, està justificat enganyar els enemics de la ciutat). Les desigualtats no són heredables, i les classes socials en la ciutat perfecta no són tancades.

Definicions Clau

• Virtuós (areté): Fa referència, en general, a l'excel·lència d'una cosa, i significa el compliment satisfactori de la seva funció.
• Temprança: La temprança col·lectiva serà aquesta concòrdia, aquesta harmonia entre allò que és inferior i allò que és superior per naturalesa.
• Valor: La força i preservació, en tota circumstància, de l'opinió recta i legítima sobre les coses que han de ser temudes i de les que no.
• Prudència: És una mena de saviesa de la dimensió pràctica.
• Justícia: Just és que cadascú faci allò que per naturalesa li és propi, i injust que faci allò que per naturalesa no li pertoca.

Els Dos Intel·lectualismes: Sòcrates i Plató

Intel·lectualisme Moral Socràtic

L'intel·lectualisme moral socràtic es basa en les Idees del Bé, és a dir, en morals transcendents, immutables, perfectes i incorruptibles. A diferència d'altres morals, que són més aviat pràctiques, Sòcrates redueix la virtut al coneixement i l'equipara amb el saber.

Intel·lectualisme Polític de Plató

L'intel·lectualisme polític de Plató afirma que només pot governar amb justícia qui coneix la justícia. Per a Plató, la justícia és un poder fonamental. En la seva obra La República, el que fa és pensar una perfecció de la societat (un món perfecte) on tothom viurà sota la justícia, buscant la felicitat com a societat i comunitat.