Fonaments de l'Ètica Utilitarista i el Principi del Dany

L'ètica de l'utilitarisme

Les accions moralment correctes són aquelles que garanteixen una felicitat major per al nombre més gran de persones. Com més individus manifestin benestar sota els efectes d'un acte moral, més bo serà l'acte. Aquesta teoria es basa en la utilitat i en la recerca de la felicitat.

Principis de l'utilitarisme de Mill

L'ètica de l'utilitarisme es fonamenta en el principi de la major felicitat i parla de la qualitat del plaer. Estableix una jerarquia de plaers: com més elevat i intel·lectual és el plaer, més humà és, a diferència dels plaers animals bàsics. El plaer col·lectiu serveix per maximitzar la felicitat de la societat, ja que la felicitat autèntica prové de la felicitat general.

Aquesta ètica és:

• Teleològica i també conseqüencialista: cal analitzar les conseqüències i veure si augmenten el benestar per valorar si és un bon acte.
• Generalista i prudent: no es pot assolir la felicitat de tothom ni el 100% de la felicitat.
• Agregativa: la suma de les felicitats és major i preferible a la individual.

Mill manifesta una diferència qualitativa de plaers, on els intel·lectuals són millors, i defineix l'autodesenvolupament com a regla per a la felicitat.

Reformisme econòmic i social

Com a testimoni de les males condicions i la desigualtat entre la burgesia i el proletariat, Mill sosté que el bé comú exigeix corregir el desequilibri. Proposa la intervenció de l'Estat per prohibir el treball infantil, fixar jornades i horaris, i promoure l'educació i la salut.

Tot i defensar una mínima intervenció de l'Estat, advoca per una economia amb una distribució justa basada en la cooperació social i la creació de cooperatives. L'obrer té dret a la propietat perquè l'ha produït. Si els plaers tenen jerarquia, aquesta màxima felicitat s'ha de traduir en una població que gaudeixi d'educació i formació que garanteixi la felicitat, afavorint la lliure competència.

La llibertat i el principi del dany

Mill presenta una concepció de la llibertat col·lectiva basada en el principi del dany: la gent és lliure si no perjudica els interessos dels altres. L'Estat ha de reduir les prohibicions i les lleis coercitives basant-se en aquest principi.

Les dues esferes de la llibertat

• Privada: queda fora de l'abast de l'Estat.
• Pública: afecta personalment i els altres.

La llibertat implica que no imperi la coacció en forma de lleis o d'opinió pública; cal protegir la diversitat. En una democràcia justa, hi ha d'haver un mínim de lleis coercitives.

Principis fonamentals de llibertat

1. Principi de la llibertat individual: l'Estat i l'opinió pública no intervenen en les decisions individuals si no tenen repercussions en els altres. Només es pot intervenir per impedir fer mal a tercers. Aquest principi garanteix una millor felicitat per sinergia.
2. Principi de les circumstàncies específiques del cas: la societat pot intervenir i sancionar si hi ha un dany o perill d'una actitud que depassi l'àmbit privat.

Mill defensa la llibertat de pensament, la lliure expressió i associació, la llibertat religiosa, el dret a no ser represaliat políticament, el dret a la vaga i la lliure elecció educativa.

Limitacions legislatives a la llibertat

Proposa l'obligatorietat de l'educació, la igualtat d'oportunitats i la no-intervenció econòmica (l'Estat garanteix la llibertat política amb intervenció mínima en comerç i treball) i l'emancipació femenina.

Comparacions amb altres autors

• Bentham vs Mill: Bentham busca satisfer els desitjos individuals perquè cada persona és part de la humanitat (utilitarisme individualista). Per a Mill, sacrificar-se per un bé públic és més elevat, diferenciant la satisfacció privada del bé públic. Bentham no fa diferències de qualitat entre els plaers d'un home culte i un de primitiu; Mill sí que fa una diferència qualitativa.
• Felicitat: Mill distingeix entre l'acontentament (felicitat egoista sense caire moral) i l'autèntica felicitat (solidària i col·lectiva).
• Nietzsche: Proposa viure i gaudir del dolor sense rebuig, mentre que Mill el rebutja, tot i que el considera inevitable.
• Aristòtil: També cerca la felicitat i és teleològic (eudaimonia), però aquesta es troba en l'exercici de la virtut, no en el plaer com diu Mill.
• Kant: L'utilitarisme és una ètica generalista perquè, igual que Kant, es pregunta què passa si tothom fa el mateix.
• Plató: Identifica la felicitat amb el bé, no amb el plaer. Plató sacrifica la felicitat individual per la col·lectiva sota el control de l'Estat en tots els aspectes, mentre que Mill defensa la mínima intervenció.