La filosofia de Kant: Idealisme transcendental i ètica

La filosofia de Kant: L'idealisme transcendental

La filosofia de Kant es coneix com a idealisme transcendental. Tant el racionalisme com l'empirisme afirmaven que el coneixement es dona a la ment i que no coneixem les coses, sinó les idees de les coses. L'idealisme kantià, que vol superar les dificultats derivades del racionalisme i l'empirisme, pretén justificar tant l'experiència, els objectes i el món exterior, com la tasca imprescindible de la raó en el coneixement d'aquests objectes de l'experiència. Es tracta d'un idealisme perquè, segons Kant, nosaltres no vivim en la realitat de les coses, sinó en la realitat dels fenòmens.

Idealisme transcendental o formal

Kant diferencia l'idealisme empíric, que posa en dubte (Descartes) o nega (Berkeley) l'existència de coses exteriors, del seu idealisme transcendental. El racionalisme cartesià és un idealisme problemàtic, perquè en ell el món exterior no es pot demostrar per l'experiència immediata i, finalment, ha de recórrer a la mediació de Déu. L'empirisme de Berkeley, en canvi, és un idealisme dogmàtic, perquè segons aquesta concepció sols hi ha percepció; les coses no existeixen com a tals (l'ésser consisteix a ser percebut).

Per a Kant, és cert que el coneixement comença per l'experiència, però no tot prové d'ella; la nostra raó aporta formes i conceptes que són anteriors a tota experiència. L'idealisme kantià és transcendental perquè afirma que solament es pot conèixer si el subjecte aporta unes condicions prèvies que fan possible la percepció.

Tipus de coneixement i judicis

Segons Kant, hi ha dos tipus de coneixement:

• Coneixement empíric (a posteriori): Depèn de l'experiència; és individual i particular.
• Coneixement a priori: Independent i previ a l'experiència. És pur, universal i necessari.

Tot coneixement s'expressa en judicis:

• Judicis analítics a priori: El predicat està contingut en el subjecte; són explicatius però no afegeixen coneixement nou.
• Judicis sintètics a posteriori: El predicat aporta informació nova, depenen de l'experiència.
• Judicis sintètics a priori: Augmenten el coneixement i són universals i necessaris. Són els judicis de la ciència (matemàtiques i física).

Crítica de la raó pura

Kant distingeix tres parts en la Crítica de la raó pura:

• Estètica transcendental: Estudia la sensibilitat (els objectes es donen).
• Analítica transcendental: Estudia l'enteniment (els objectes es pensen).
• Dialèctica transcendental: Estudia la raó i la impossibilitat de la metafísica com a ciència.

La sensibilitat, l'espai i el temps

La sensibilitat és la capacitat de rebre representacions. L'espai i el temps no són realitats absolutes, sinó formes a priori de la sensibilitat, estructures subjectives que permeten conèixer els objectes.

L'enteniment i les categories

L'enteniment ordena les dades mitjançant categories (conceptes purs). Kant en distingeix 12, agrupades en quantitat, qualitat, relació i modalitat. El coneixement es produeix quan apliquem aquestes categories als fenòmens. Kant distingeix entre:

• Fenòmens: Manifestacions sensibles dels objectes.
• Noümen: La cosa en si, que podem pensar però no conèixer.

La raó i les idees transcendentals

La raó cerca principis generals mitjançant tres idees: Jo (psicològica), Món (cosmològica) i Déu (teològica). Quan la raó intenta conèixer aquestes idees com a realitats objectives, cau en la il·lusió transcendental. La metafísica, per tant, no és una ciència, tot i que les seves idees tenen un ús regulatiu.

Ús pràctic de la raó: L'ètica

A la Crítica de la raó pràctica, Kant busca fonamentar una ètica racional, formal i a priori. A diferència de les ètiques materials (heterònomes), l'ètica kantiana es basa en l'autonomia de la voluntat.

• Bona voluntat: Actuar per respecte al deure.
• Imperatiu categòric: "Actua sempre com si la teva màxima de conducta pogués esdevenir llei universal".

Kant postula la llibertat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déu com a condicions necessàries per a la moralitat, donant primacia a la raó pràctica sobre la teòrica.