Plató: el mite del carro alat, la caverna i la teoria de les Idees

Plató: ànima, Idees i coneixement

Les parts de l'ànima

Ànima sana: satisfà les necessitats bàsiques, és austera i moderada, i té pocs conflictes.

Ànima malalta: busca luxes i plaers innecessaris, és excessiva i ambiciosa, necessita més recursos i territori, i afavoreix la rivalitat.

Parts de l'ànima:

• Racional (cap): pensar i dirigir. Virtut: saviesa.
• Irascible (pit): honor i coratge. Virtut: valentia.
• Concupiscible (baix ventre): desitjos i plaers materials. Virtut: moderació.

El mite del carro alat (diàleg Fedre)

L'auriga representa la raó, el cavall blanc representa la part noble obedient, i el cavall negre representa els desitjos que poden descontrolar-se.

Resum: cal que la raó dirigeixi les forces de l'ànima.

Crítica de Plató als sentits

Els sentits ens mostren objectes particulars que canvien. Una cosa pot semblar bella a una persona i no a una altra; els objectes neixen, es transformen i desapareixen. Per entendre què és la bellesa, la justícia o el Bé en si mateixos, necessitem una realitat estable que no depengui de les opinions. Les Idees són models universals, perfectes i immutables que permeten explicar les coses sensibles.

Dualisme ontològic

El dualisme ontològic afirma que hi ha dos nivells de realitat:

• Món sensible: el coneixem mitjançant els sentits. És canviant, múltiple i imperfecte.
• Món intel·ligible: el coneixem mitjançant la raó. Conté les Idees, que són eternes, universals i immutables.

Relació entre els dos mons

• Imitació: les coses sensibles imiten les Idees.
• Participació: les coses tenen una característica perquè participen de la Idea corresponent.
• Presència: les Idees es manifesten en els objectes sensibles d'una manera imperfecta.

Exemple: hi ha moltes coses belles, però totes poden ser considerades belles perquè participen de la Idea de Bellesa. Cap objecte concret no representa necessàriament la bellesa perfecta.

El demiürg és una figura ordenadora que organitza la matèria caòtica prenent les Idees com a models. No crea la realitat de la nada, sinó que li dona ordre.

El mite de la caverna

• Epistemològic: el pas de l'opinió al coneixement veritable.
• Ontològic: la diferència entre el món sensible (aparences) i l'intel·ligible (Idees).
• Polític i educatiu: el filòsof ha de tornar a la societat i governar amb justícia.

Graus del coneixement

• Eikasia: imaginació → ombres i imatges.
• Pistis: creença → objectes sensibles reals.
• Dianoia: raonament → matemàtiques; parteix d'hipòtesis.
• Noesi: intel·lecció → coneixement de les Idees mitjançant la dialèctica.

Doxa: opinió del món sensible, menys segura. Episteme: coneixement racional del món intel·ligible.

Dianoia vs. Noesi: la dianoia parteix d'hipòtesis; la noesi les supera mitjançant la dialèctica i arriba a les Idees.

Conceptes clau

• Dualisme ontològic = dos nivells de realitat.
• Dualisme antropològic = cos i ànima.
• Justícia = harmonia del conjunt; no és una cinquena part de l'ànima.
• Temprança = moderació dels desitjos i acord entre les parts.
• Idea de Bé = no és simplement una cosa bona: és el principi suprem del coneixement i de la realitat intel·ligible.
• Dialèctica ascendent = arribar a les Idees; descendent = tornar a la realitat i aplicar el coneixement.

Justícia social i individual

Justícia social: cada classe fa la seva funció sense interferir en les altres. Governants = saviesa; guardians = valentia; productors = temprança.

Justícia individual: la raó governa, la part irascible l'ajuda i la concupiscible es manté moderada. La justícia és l'harmonia de les parts.

Comunisme platònic

Governants i guardians comparteixen béns i família per evitar l'egoisme, la corrupció i els conflictes d'interès. Els productors poden tenir propietat privada moderada.

Idea de Bé

La Idea suprema és la font de la veritat i del coneixement. Analogia del Sol: el Sol permet veure els objectes; la Idea de Bé permet conèixer les Idees.

Símbols de la caverna

• Cova = món sensible.
• Ombres = aparences.
• Exterior = món intel·ligible.
• Sol = Idea de Bé.
• Presoner alliberat = filòsof.
• Retorn = deure d'educar i governar.

Intel·lectualisme moral

Qui coneix realment el Bé actua bé; el mal s'associa a la ignorància.

Diferències clau

• Doxa = opinió del món sensible; episteme = coneixement racional del món intel·ligible.
• Dianoia = matemàtiques i hipòtesis; noesi = coneixement de les Idees mitjançant la dialèctica.
• Dualisme ontològic = món sensible i món intel·ligible; dualisme antropològic = cos i ànima.

Dialèctica

Ascendent: del món sensible a les Idees, fins al Bé. Descendent: aplicar el coneixement a la realitat i governar amb justícia.

Educació del filòsof

Les matemàtiques preparen la raó i la dialèctica permet conèixer les Idees. El filòsof-rei ha de governar perquè coneix el Bé i busca el bé comú, no el poder personal.