Lògica: Què és, Tipus de Raonaments i Validesa

La lògica

Les ciències formals, tot i que no informen del món ni dels sentiments que s'hi produeixen, són presents com a instruments en totes les altres formes de coneixement que sí que ho fan.

Definició de lògica

La funció representativa del llenguatge és una de les principals, ja que ens permet enunciar i afirmar coses sobre el món i, per tant, descriure'l. Però, anant més enllà, amb el llenguatge no tan sols fem afirmacions sobre allò que vivim (avui fa bon dia, la gespa està mullada), sinó que també procurem relacionar aquestes afirmacions (avui fa bon dia i la gespa està mullada) per tal d'extreure d'aquesta manera nous coneixements (per tant, algú ha regat). Aquest procés que ens permet obtenir coneixements nous a partir d'altres se sol anomenar raonar.

Naturalment, és important tenir dades certes perquè la conclusió obtinguda sigui vertadera, però si només tenim això no garantim que ho sigui. Pot passar que la gespa estigui mullada per alguna altra raó (els mus germans han jugat amb globus d'aigua). Així, a més de tenir dades certes, si volem garantir la veritat de la conclusió, em de relacionar aquestes dades de forma adequada, és a dir, em de raonar correctament. Precisament d'això s'ocupa la lògica; d'aquí que sigui considerada la disciplina filosòfica que estudia la correcció o validesa dels raonaments.

Els raonaments o inferències

Els raonaments, també anomenats inferències, són processos mitjançant els quals obtenim informació a partir de dades conegudes. I malgrat que en el seu origen es tracta de processos mentals, la lògica no s'ocupa en aquest sentit (sí que ho fa la psicologia). La lògica s'ocupa dels raonaments expressats lingüísticament. Vist d'aquesta manera, tot raonament es compon de:

• Premisses: conjunt d'enunciats que expressen les dades dels quals partim.
• Conclusió: enunciat final que expressa la nova informació obtinguda a partir de les premisses.

En lògica, els raonaments acostumen a esquematitzar-se així:

Premisses:
- L'alè del formatge és un gat o un ratolí.
- Les petjades mostren que no és un ratolí.

Conclusió:
L'alè del formatge és un gat.

Tipus de raonaments

• Deducció: consisteix a passar de premisses generals a una conclusió menys general. Quan aquest tipus de raonament és correcte, la conclusió es deriva necessàriament de les premisses: és impossible que, si aquestes són vertaderes, la conclusió sigui falsa.
• Inducció: és un tipus de raonament en què s'arriba a una conclusió general a partir d'informacions menys generals que vénen donades en les premisses.

En la deducció la conclusió es deriva necessàriament de les premisses. Si la deducció és correcta, és impossible que, sent les premisses vertaderes, la conclusió sigui falsa. En la inducció, en canvi, tan sols es pot parlar d'una certa probabilitat, ja que la veritat de les premisses no assegura, per si mateixa, que la conclusió final sigui vertadera. Aquest caràcter de probabilitat ens obliga a estar permanentment disposats a revisar les conclusions obtingudes per inducció. Poden aparèixer casos nous que demostrin la falsedat de la conclusió. No obstant això, malgrat la debilitat de la inducció, és emprada molt sovint tant en els nostres raonaments quotidians com en els científics a l'hora de confirmar les nostres hipòtesis.

La validesa dels raonaments

Les premisses i la conclusió, com que són enunciats que afirmen alguna cosa o que ho neguen, poden ser vertaderes o falses. En canvi, els raonaments no poden ser vertaders ni falsos, ja que no afirmen ni neguen res. D'aquesta manera, no parlarem de raonaments vertaders, sinó de raonaments correctes o vàlids. La correcció dels nostres raonaments és un requisit important per a obtenir conclusions vertaderes. Tanmateix, no és suficient. Per a estar segurs de la veritat d'una conclusió, s'han de donar, alhora, dues condicions: la correcció del raonament i la veritat de les premisses. Per a aquesta raó, quan només se sadiu una de les dues coses, ens arrisquem a obtenir una conclusió falsa, encara que no sempre serà així.

Principis de la lògica

Hi ha uns quants formes de raonament que se consideren sempre correctes perquè es presuposen en tot raonament (sembla impossible raonar o fins i tot pensar incomplint-los):

• Principi d'identitat: tota cosa és idèntica a si mateixa.
• Principi de no-contradicció: cap cosa pot ser i no ser alguna cosa alhora en el mateix sentit.
• Principi del tercer exclòs: tot enunciat o bé és vertader o bé és fals.

La lògica informal

En algunes situacions de la vida quotidiana ens trobem perplexos davant d'opinions que semblen recolzar-se en raons igualment vàlides. I és possible que ens preguntem: puc saber qui té raó? La lògica, pel fet que és la disciplina que estudia la correcció dels raonaments, ens pot ajudar a esbrinar-ho.

Una de les divisions que es fa dins la lògica és entre la lògica formal i la lògica informal. Mentre que la lògica formal s'ocupa exclusivament de la correcció dels raonaments fixant-se en l'estructura o en la forma, la lògica informal ho fa analitzant els altres aspectes que no són exclusivament formals.

Objecte d'estudi de la lògica informal: falàcies informals.

Objecte d'estudi de la lògica informal

La lògica és la ciència o disciplina filosòfica que té com a objecte d'estudi la validesa o correcció dels nostres raonaments. Tant la lògica formal com la informal tenen aquest objectiu.

La lògica informal s'ocupa de factors que no tenen res a veure amb la forma. D'aquí prové el nom: informal. Així, per a determinar la validesa d'un raonament es fixa en aspectes aliens a la seva estructura: si les premisses són adequades o no, si les dades dels quals partim poden realment justificar la conclusió, si hi ha intervinents del context que poden pertorbar la validesa del raonament... És a dir, qüestions no formals.

En canvi, la lògica formal se centra exclusivament a esbrinar si els raonaments estan ben construïts o no. Per a fer-ho analitza les relacions que mantenen les premisses i la conclusió; és a dir, analitza l'estructura que té el raonament. En aquesta anàlisi, no necessita ocupar-se del contingut o significat de les premisses i la conclusió, ja que un raonament està ben construït o no independentment del que s'hi afirma. I com que a aquest tipus de lògica només li interessa l'estructura o forma dels raonaments, s'anomena lògica formal.