Ètica i Moral: Guia Completa per al Desenvolupament Personal

Per a què serveix l'autoritat?

L'autoritat és una capacitat segons la qual una persona actua amb legitimitat ètica per:

• Adaptar un grup social a la naturalesa o medi ambient on viu.
• Regular les relacions socials entre els grups que integren una comunitat per:
  • Assolir un objectiu comú.
  • Resoldre conflictes interns que puguin aparèixer.
  • Dirigir i liderar l'acció del grup.

És legítima tota autoritat?

L'autoritat es legitima quan intenta garantir l'ordre social i evitar els conflictes. Tot i això, una autoritat legítima des del punt de vista social pot no ser èticament legítima si s'imposa mitjançant la por, la violència, etc. (un dictador).

Així, una autoritat és èticament legítima quan s'exerceix segons un ordre moral fonamentat en la llibertat de tots, la justícia social i els drets humans.

D'on procedeix l'autoritat?

Hi ha diferents teories:

• Per naturalesa: Segons aquesta teoria, els éssers humans som diferents, per tant, n'hi ha de més capacitats o més forts que els altres. Segons això, els més forts, els més capacitats i els més hàbils haurien de dirigir la societat. Aquesta idea serveix per fonamentar idees feixistes i racistes.
• Per Déu: Sobretot en l'edat mitjana es considerava que l'autoritat provenia de Déu. Hi hauria una estreta relació entre el poder polític i el religiós.
• Pel poble: L'autoritat és de la societat, i aquesta elegeix les persones que s'encarregaran d'aplicar-la per dirigir la societat. Aquells que són considerats les "autoritats" només són els representants de la societat.

La personalitat moral

Hi ha un aspecte de la nostra activitat que ens defineix com a homes i dones individuals, que ens defineix no per allò que som, sinó per qui som. És l'aspecte moral. A través de les nostres accions ens anem definint moralment, anem construint la nostra manera personal de ser humans, anem definint la nostra personalitat moral. Si desaparegués allò moral, la capacitat d'orientar i de donar sentit a la nostra vida, desapareixeria pròpiament allò humà. Per crear la nostra personalitat moral hem de construir-nos com a subjectes morals. La vida humana té data de caducitat: disposem d'un temps màxim i això vol dir que hem de decidir com volem viure-la. Per construir-nos com a subjectes morals hem de regir-nos per la nostra pròpia consciència.

L'autonomia moral

Autonomia és una paraula que prové del grec (autós: un mateix, i nómos: llei, norma). Una persona autònoma és la que es dóna a si mateixa les normes que la governen.

L'heteronomia moral

Heteronomia és una paraula que prové del grec (heterós: l'altre, i nómos: llei, norma). Una persona heterònoma és una persona que segueix les normes que li venen de fora, d'altres persones, de la tradició o de la religió. Hi ha diferents formes de comportament heterònom:

• La por al càstig: Moltes de les normes socials s'aprenen mitjançant un sistema de recompenses i càstigs.
• Per la vergonya: Que ja s'apropa més al comportament moral, faig o deixo de fer una cosa perquè sento l'aprovació o el rebuig de les altres persones.

Des del punt de vista moral, l'estadi de la vergonya és superior al de la por, ja que aquest implica una perspectiva egocèntrica, mentre que la vergonya implica el reconeixement de la importància dels altres.

Però altres vegades actuem seguint la veu de la nostra consciència, reconeixent-la com l'autoritat moral única i vertadera. Per això podem dir que actuar segons la pròpia consciència és actuar autònomament. La nostra consciència és l'arrel de la nostra personalitat moral. Respecte a l'autonomia, ens podem plantejar dos tipus de qüestions:

• A- En primer lloc, ens trobem amb el problema de com arribar a ser una persona autònoma, com arribar a governar la pròpia vida, a decidir per a un mateix de forma racional i lliure. Ens trobem amb el problema que no podem arribar a ser persones autònomes si no practiquem l'autonomia i també la reflexió, el càlcul, l'aprendre del passat. Això vol dir que hem de tenir el valor de viure conscientment.
• B- En segon lloc, ens trobem amb el problema de si vertaderament existeix la llibertat.

Judici i argumentació moral

Una de les funcions de la consciència moral és la de formular judicis sobre el que hem de fer o hem de rebutjar. Lawrence Kohlberg ha estudiat el desenvolupament de la consciència partint de l'anàlisi dels judicis morals, especialment a partir dels raonaments que tots formulem davant de dilemes morals. Kohlberg defensa que, tot i que les normes morals canvien, els fonaments racionals són semblants. Totes les persones tenim unes pautes o estructures de raonament moral comunes, aquestes serien universals. Per tant, depenen de la psicologia de la persona, evolucionant d'esquemes més infantils i egocèntrics a esquemes més madurs i altruistes.

El pluralisme moral

Acceptar la llibertat i, al mateix temps, la capacitat d'autodeterminació de totes les persones requereix conèixer el pluralisme. Aquest reconeixement és imprescindible per evitar el totalitarisme, que pretén dictar allò que han de voler els éssers humans. El pluralisme implica acceptar:

• A- Que pot ser que les finalitats dels éssers humans no siguin les mateixes.
• B- Que cada persona és el millor jutge dels seus propis interessos, desitjos, valors, etc., i que no hi ha experts sobre aquests temes.
• C- Que és inevitable que sorgeixin conflictes entre les persones i aquests s'han de resoldre amb respecte entre les persones.

En el pluralisme es donen els ideals de llibertat i igualtat. La llibertat i el pluralisme són importants des del punt de vista social i polític, perquè no hi ha cap solució definitiva pels problemes de la humanitat. Això no vol dir que la llibertat no hagi de tenir cap límit, sinó que ha d'estar limitada per la justícia, la seguretat, l'ordre, el respecte, etc.

El relativisme

Aquest és un dels temes en què l'antropologia i la sociologia han donat més maldecaps a l'ètica. Els antropòlegs s'han dedicat a analitzar tota mena de societats en què no hi havia regles equivalents a les nostres sobre bé i mal, sobre relacions humanes, sobre matrimoni i, a partir d'aquí, han considerat que totes les morals valen igual. El relativisme no nega la moral, simplement afirma que hi ha tantes morals com societats. En resum, el relativisme ètic consisteix en l'afirmació de tres proposicions:

• 1.- "Correcte" significa "correcte per a una societat històrica concreta".
• 2.- Una cosa és correcta perquè en una societat històrica concreta funciona.
• 3.- En conseqüència, la moral vàlida per a una societat no ens és útil per jutjar-ne una altra i no ens hi hem d'interferir.

Si visquéssim en una societat totalment relativista, "valdria tot", no existiria la possibilitat de considerar que una cosa està malament, ni protestar per això. Per tant, no hi hauria progrés moral. Davant d'aquesta afirmació, hem de distingir entre:

• Relativisme moral: Tot és relatiu, per tant, es pot justificar qualsevol cosa.
• Tolerància moral: Reconèixer que tenim els propis valors, però que aquests són revisables. Tolerància és entendre que pot ser que no tinguem raó.

Etapes del desenvolupament moral

Hi ha tres grans nivells (el preconvencional, el convencional i el postconvencional), cadascun dels quals conté dos estadis o etapes.

Nivell preconvencional

És un nivell en el qual les normes són una realitat externa que es respecten només atenent les conseqüències (premi o càstig) o el poder dels qui les estableixen. No s'ha entès, encara, que les normes socials són convencions per a un bon funcionament de la societat. Aquest nivell integra els dos següents estadis:

• E1: Obediència i por al càstig: L'estadi en el qual es respecten les normes per obediència i per por al càstig. No hi ha autonomia sinó heteronomia: agents externs determinen què s'ha de fer i què no. És l'estadi propi de la infància, però hi ha adults que segueixen tota la seva vida en aquest estadi.
• E2: Afavorir els propis interessos: L'estadi en el qual s'assumeixen les normes si afavoreixen els propis interessos. L'individu té per objectiu fer allò que satisfà els seus interessos, considerant correcte que els altres també persegueixin els seus. Les normes són com les regles dels jocs: es compleixen per egoisme. Es comprèn que si un no les compleix, no el deixaran jugar. És un estadi propi dels infants i de les persones adultes que afirmen ("et respecto si em respectes", "fes el que vulguis mentre no em molestis").

Nivell convencional

En aquest nivell les persones viuen identificades amb el grup; es vol respondre favorablement a les expectatives que els altres tenen de nosaltres. S'identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera.

• E3: Expectatives interpersonals: Ens mou el desig d'agradar, de ser acceptats i estimats. Fer el correcte significa complir les expectatives de les persones properes a un mateix. És un estadi que es dóna en l'adolescència, però són molts els adults que s'hi queden. Són gent que vol fer-se estimar, però que es deixen portar pels altres (els valors del grup, les modes, el que diuen els mitjans de comunicació).
• E4: Normes socials establertes: És l'estadi en el qual l'individu és lleial a les institucions socials vigents; per a ell, fer el correcte és complir les normes socialment establertes per a proporcionar un bé comú. Aquí comença l'autonomia moral: es compleixen les normes per responsabilitat. Es té consciència dels interessos generals de la societat i aquests desperten un compromís personal. Constitueix l'edat adulta de la moral i s'hi sol arribar ben superada l'adolescència. Kohlberg considera que aquest és l'estadi en el qual es troba la majoria de la població.

Nivell postconvencional

És el nivell de comprensió i acceptació dels principis morals generals que inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen més que les normes.

• E5: Drets prioritaris i contracte social: És l'estadi de l'obertura al món. Es reconeix que, a més de la pròpia família, grup i país, tots els éssers humans tenen dret a la vida, a la llibertat i a la dignitat. Aquests drets fonamentals estan per damunt de totes les institucions socials o convencions. Porta a reconèixer la relativitat de normes i valors. Així, assumim les lleis si no van en contra dels drets fonamentals: la vida, la llibertat, etc.
• E6: Principis ètics universals: Es pren consciència que hi ha principis ètics universals que s'han de seguir i tenen prioritat sobre les obligacions legals i institucionals convencionals. En aquest estadi impera la regla d'or de la moralitat: "fer a l'altre el que vull per a mi". I es té el coratge d'enfrontar-se a les lleis que atempten contra els principis ètics universals. És l'estadi moral suprem, el de Gandhi, de Martin Luther King, etc.