Dogmatisme, Escepticisme i Actitud Crítica: Anàlisi Filosòfica

Dogmatisme

Dogmatisme: Capacitat de l'ésser humà per conèixer. No tots els humans són capaços d'assolir la veritat ni investigar-la. La filosofia es pot relacionar amb un dogmatisme moderat.

Dogmatisme Radical

Ensenyar i imposar la veritat. Caràcter acrític i confiança il·limitada en la nostra capacitat per conèixer. Percepció subjectiva sense fonament. Només valida la seva visió de les coses, veritat absoluta. Condueix a l'error i al prejudici. Impedeix el progrés del coneixement i dificulta la convivència.

Dogmatisme Moderat (Descartes)

La raó s'ha d'ajustar a un mètode que la faci arribar a veritats i no a errors. Establir un punt de partida ferm que permeti assolir la veritat per si mateixa.

Escepticisme

Escepticisme: Dubta de la nostra capacitat de conèixer la realitat de les coses.

Escepticisme Radical

Negació de tot coneixement ferm o opinió segura. Tota proposició és possible contraposant-n'hi una altra. Totes les opinions tenen el mateix valor. No hi ha raons més fortes per acceptar una opinió o una altra. Espojé (no opinar) única posició honrada a fi d'arribar a la tranquil·litat de l'ànima. S'autocontradiu perquè afirma que és impossible assolir la veritat. Antídot contra fanatisme religiós i ideologies totalitàries.

Escepticisme Moderat

El nostre coneixement del món es converteix en un assumpte de creença. Hume deia que continuarà passant perquè hi estem acostumats.

Actitud Crítica

Actitud crítica: Oposada a l'actitud acrítica (no planteja quins coneixements són veritables o falsos). Actitud de precaució per admetre com a cert qualsevol coneixement. Ha de ser radical, la raó és l'únic instrument per conèixer-ho.

3 Fites: Purificar, Fonamentar i Delimitar el Coneixement

1. No acceptar cap coneixement que abans no hagi estat analitzat.
2. Buscar fonaments que assegurin que els coneixements són vàlids.
3. Establir els límits del nostre coneixement.

Determinants Socials

Prejudicis

Prejudicis: Formes de pensar, valors i comportaments assumits acríticament pels individus d'una societat determinada, que impedeixen una manera d'enfrontar-se al món amb total independència de judici.

El Coneixement com a Construcció Social

Cada persona de manera inconscient, per mitjà de l'educació, va adquirint una sèrie de valors que fan que tingui la seva pròpia visió de la realitat. L'objectivitat està determinada per allò que la societat afirma que són les coses.

Coneixements i Interès

Jurgen Habermas: Tracta d'analitzar els interessos que dirigeixen el coneixement.

Tipus d'Interès

1. Interès tècnic: Ciències, necessitat de dominar la natura a fi de sobreviure i millorar les condicions materials de vida.
2. Interès comunicatiu: Es dona en les humanitats i en l'àmbit de la comunicació.
3. Interès emancipador: Necessitat que té tot ésser humà d'alliberar-se de les opressions de qualsevol mena a fi d'assolir més qualitat humana i augmentar la llibertat.