Plató: Biografia, Teoria de les Idees i Dualisme Filosòfic

Biografia de Plató i Context Històric

• Noble atenès.
• Deixeble de Cràtil (deixeble d'Heràclit).
• La figura de Sòcrates el va marcar profundament.
• Va viatjar molt, però Atenes va ser la seva ciutat.
• Funda l’Acadèmia.

Els Diàlegs Platònics i la Maièutica Socràtica

Plató presenta les seves obres en forma de diàleg, adoptant el mètode de la maièutica de Sòcrates.

Marc Històric i Filosòfic (Segles V i IV a.C.)

Els segles V i IV a.C. marquen un període de gran influència per a Atenes, especialment després de les Guerres Mèdiques. Pèricles puja al poder i inicia la Guerra del Peloponès, que finalitza amb la victòria d'Esparta. Aquest fet condueix a la no-democràcia dels Trenta Tirans. Posteriorment, la tirania passa a una democràcia moderada, període durant el qual Sòcrates és condemnat.

Plató va projectar un sistema polític ideal inspirat en Esparta, un estat just on els ciutadans es dividirien en classes. El rumb filosòfic es veu afectat per la situació social i política a Grècia, centrant l'interès en l'etapa humanista. Plató està a favor de l'educació dels ciutadans, sobretot dels futurs governants.

Plató i la Crítica al Relativisme dels Sofistes

Plató nega que allò bo i just sigui relatiu, ja que considera que els governants que defensen aquesta postura no tenen principis morals sòlids. Combat el relativisme amb la Teoria de les Idees.

Segons Plató, els sofistes:

• Només són savis en aparença.
• Cobren pels seus ensenyaments.
• No busquen la veritat objectiva.

Plató va fundar l’Acadèmia (considerada la primera “universitat”) amb la intenció d'educar futurs governants, utilitzant la filosofia i les matemàtiques. El seu principal deixeble va ser Aristòtil.

Teoria de les Idees: El Dualisme Ontològic

Plató hereta dues qüestions fonamentals:

1. La dels Presocràtics, que havien intentat buscar la constitució d’allò real.
2. La dels sofistes, que afirmaven que el bé i el mal no es poden conèixer amb certesa.

La solució a aquestes dues qüestions és la Teoria de les Idees, que esdevé l'eix central del seu pensament. Aquesta teoria explica aspectes de la realitat, de l’ésser humà, el coneixement, l’ètica i la política. Això comporta un dualisme ontològic, segons el qual no hi ha una sola realitat, sinó dos mons.

El Món Sensible (Heràclit)

És el món que experimentem a través dels sentits. Està format per coses materials, és canviant (influència d'Heràclit) i possibilita un món d'opinió (doxa).

El Món Suprasensible o Intel·ligible (Parmènides)

És el món al qual s'accedeix mitjançant la raó, anant més enllà dels sentits. Està format per idees no materials, és immutable (influència de Parmènides), possibilita un món de coneixement i condueix al Bé i a l’objectivitat.

Participació i Imitació (Mímesis)

Participació:

El món sensible participa del suprasensible. Les coses són el que són perquè tenen una essència unitària i permanent (la Idea).

Imitació (Mímesis):

El món material imita el món de les idees. Les coses que percebem amb els sentits són còpies del món de les idees, sotmeses al canvi i menys perfectes.

2.1. El Món de les Idees i les seves Característiques

Segons Sòcrates, els conceptes universals (bé, justícia) es troben a l’ànima i la raó els ha d’extreure. Segons Plató, les idees existeixen en un món a part on només hi accedeix l’ànima (per exemple, la idea del quadrat seria del món suprasensible, mentre que un quadrat dibuixat seria del món sensible).

Característiques de les Idees:

• Eternes
• Immutables
• Úniques
• Intel·ligibles
• Perfectes
• Causes i models d’allò sensible
• Incorpòries

Idees Supremes de Plató: El Bé i l'U

La Idea de Bé es compara amb el Sol, ja que presideix i ordena el món de les Idees. La Idea d’U és fonamental, ja que si no hi hagués multiplicitat d'idees, no seria una idea absoluta.

2.2. El Món Sensible i el Paper del Demiürg

Vivim al món sensible, on no coneixem les realitats perfectes, eternes i immutables. La relació entre els dos mons és de participació. Exemple: les coses belles són belles perquè participen de la Idea de Bellesa.

El Demiürg: L'Artesà del Món Físic

El Demiürg és una realitat intermèdia entre el món sensible i el món suprasensible. És un ésser que va confeccionar el món físic on vivim, però no el va crear a partir del no-res, sinó que va modelar la matèria preexistent seguint el model de les Idees.

Teleologia: L'Estudi dels Fins

La teleologia és la branca de la metafísica que estudia els fins i propòsits d'algun objecte o ésser.

3. El Dualisme Antropològic: Cos i Ànima

L’ésser humà és un ésser compost, fruit de la unió temporal i accidental de cos i ànima. El cos és imperfecte i actua com una presó per a l’ànima. L’ànima desitja sortir d'aquesta presó per contemplar de nou el món de les idees.

El Mite del Carro Alat (Fedre)

Aquesta relació s'explica al Mite del Carro Alat, recollit al diàleg Fedre, on:

• L'auriga representa la raó (part racional de l'ànima).
• El cavall blanc representa l'ànim (part irascible).
• El cavall negre representa l'apetit (part concupiscible).

Plató divideix les persones en tres grups segons la part de l'ànima que predomina:

1. Les que volen conèixer (filòsofs/governants).
2. Les que valoren els honors i les victòries en els combats (guerrers/guardians).
3. Les que desitgen el benestar i els plaers materials (artesans/productors).

L'Ànima i la Purificació

L’ànima és una entitat immaterial que posseeixen els éssers vius. El seu objectiu després de la mort és contemplar de nou el món de les idees, cosa que només és possible si s'ha purificat durant la vida terrenal.