Plató i Aristòtil: resum i idees clau sobre l'ànima i la realitat

Fedó

Fedó

El tema del text de Plató és la transmigració de l’ànima o la seva immortalitat.

Les idees fonamentals del text són: el coneixement, la teoria de la reminiscència i la teoria de les idees.

República

República

El tema del text és la dialèctica, procediment amb el qual el filòsof arriba a les essències de les idees i a la causa d’aquestes, és a dir, a la idea del Bé.

Plató distingeix entre la dialèctica ascendent i la dialèctica descendent: la primera consisteix en conèixer la idea del Bé a través de l’ascens d’idea en idea; la segona, en canvi, parteix de la idea del Bé per determinar les diferents idees relacionades amb ella. Plató defensa la tesi d’un món no veritable si és observat només pels sentits i que és necessari l’ascens d’idea en idea per arribar a la idea del Bé.

Les idees fonamentals són:

• En primer lloc, l’immortalitat de l’ànima.
• La teoria de les idees.
• La divisió del món entre el món visible i el món intel·ligible.
• La dialèctica platònica.

L’ànima és immortal perquè, segons Plató, ha contemplat en una vida anterior el món de les idees, dividit entre el món sensible —sotmès al canvi— i el món intel·ligible —compost per idees immutables. Hi ha dues maneres per arribar a aquestes idees o coneixements vertaders: a través de la dialèctica ascendent o descendent.

Valoració personal: Estic d’acord amb la teoria de Plató sobre la divisió entre dues realitats diferents: una visible, afectada pels canvis, i una intel·ligible, composta per idees immutables. En canvi, no crec en l’existència d’una ànima immortal, perquè penso que està relacionada amb el cos: neixen i moren al mateix temps.

Metafísica

Metafísica

El tema és la teoria de les quatre causes. Aristòtil defensa la tesi d’un món sensible explicat per una causa material, una causa formal, una causa eficient i una causa final. Les causes material i formal són l’essència o la forma: allò de què està constituït quelcom i allò que fa que una cosa sigui allò que és. Aquestes dues són suficients per explicar l’ésser sensible des d’un punt de vista estàtic. En canvi, amb les causes eficients i finals s’explica l’ésser sensible des d’un punt de vista dinàmic. La causa eficient produeix el moviment i la causa final és l’objectiu o finalitat del canvi.

Les idees esmentades són els quatre tipus de causes: material i formal, eficient i final. La primera representa la matèria individual; la segona és la forma i l’element que la fa universal; la tercera és l’agent exterior que provoca el canvi; i la causa final és la finalitat o l’objectiu de l’ésser.

Valoració personal: Penso que Aristòtil ha sabut explicar millor el món sensible respecte a Plató, perquè en fa una explicació més completa i més àmplia, ja que defensa l’existència de causes dinàmiques i estàtiques, i no només un punt de vista estàtic, com fa Plató en la teoria de les idees.

Física

Física

El tema del text és el moviment, que segons Aristòtil és l’actualització d’allò que és en potència. Defensa que el moviment és una realitat intermèdia: és el pas de la potència a l’acte i que és la característica del món natural.

Les idees esmentades en el text són, en primer lloc, el moviment com a causa dinàmica de la natura. Les altres idees que hi apareixen són els tipus de moviments: es parla d’un canvi en l’ordre, en la substància, en la quantitat, en la qualitat i en el lloc. Per últim, el text afirma que el moviment és el pas de la potència a l’acte.

Valoració personal: Estic d’acord amb la teoria del moviment d’Aristòtil perquè penso que tot en la natura està sotmès a un procés de canvi.

De l'ànima

De l’ànima

El tema del text és la concepció aristotèlica de l’ànima: inseparable del cos i considerada com la forma d’un cos natural que té vida en potència. Aristòtil defensa la tesi segons la qual l’ànima és el principi de la vida i de les funcions vitals dels éssers vius.

Les idees presents en el text són: en primer lloc, la substància sensible que està formada per matèria i forma (hilemorfisme), que impliquen l’actualització d’allò que és en potència; el moviment, ja que la matèria és potència i la forma és acte. Una altra idea és la teoria d’Aristòtil sobre els éssers vius, els quals estan formats pel cos —que només té vida en potència— i per l’ànima, que és forma d’un cos natural que té vida en potència o és l’acte del cos natural.

Valoració personal: Crec que la crítica d’Aristòtil a la immortalitat de l’ànima, considerant-la inseparable del cos, i la seva teoria del moviment són encertades. En canvi, estic en contra de considerar l’ànima només com a principi de les funcions vitals dels éssers vius.