Descartes: Racionalisme, Mètode i Meditacions Metafísiques
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,43 KB
Descartes i el Racionalisme
Descartes, filòsof racionalista, rebutja els arguments d'autoritat i afirma el poder de la raó per trobar la veritat. El Racionalisme és el corrent filosòfic que inaugura la modernitat, basat en sis tesis fonamentals:
Sis Tesis del Racionalisme Cartesià
- 1) Confiança en la raó: La raó és la font principal de coneixement.
- 2) Menyspreu del coneixement sensible: Els sentits són subjectius i canviants, poden enganyar i no proporcionen informació universal ni necessària.
- 3) Les matemàtiques com a model: Les matemàtiques són el model a seguir perquè aporten coneixement universal i necessari.
- 4) Innatisme: Les idees innates tenen el seu origen i es desenvolupen amb la raó, sent les bases del coneixement per a Descartes, les més objectives.
- 5) Necessitat d'un únic mètode: Cal trobar un únic mètode per pensar correctament, és a dir, pensar ordenadament.
- 6) Superació de l'escepticisme: L'objectiu és assolir el coneixement de la realitat.
El Mecanicisme Cartesià
El Mecanicisme és la teoria segons la qual la natura-matèria és un mecanisme. Els fenòmens s'expliquen a causa de causes mecàniques; la matèria obeeix la necessitat i el determinisme de les lleis físiques. En canvi, el jo pensant serà la seu de la llibertat.
El Mètode Cartesià i la Reforma Filosòfica
La Visió Finalista vs. Mecanicisme Eficient
La natura, des d'una visió finalista, es comporta seguint un fil determinat amb un destí, i els fenòmens s'entenen segons la seva causa final. Amb el mecanicisme, en canvi, es busca la causa eficient.
La Reforma de la Filosofia
La Teoria Filosòfica de Descartes busca construir un nou edifici de la metafísica i reformar la filosofia, responent a les preguntes: Què és real? Com ho conec? L'objectiu és donar seguretat a la filosofia, observant que les ciències empíriques utilitzaven un mètode senzill i únic, per tant, la filosofia també l'utilitzarà.
El Discurs del Mètode (1637)
En el Discurs del Mètode (1637), la primera obra filosòfica en llengua romànica, Descartes, buscant veritats fermes i indubtables, realitza un mètode amb el qual vol superar la incertesa. Aquest mètode es basa en:
- Regles clares i senzilles: Per orientar-se en l'ús correcte de la raó.
- Ús sistemàtic de la raó: Aplicació rigorosa del pensament racional.
Les Quatre Regles del Mètode Cartesià
Les Quatre Regles del mètode cartesià són:
- 1) Evidència: No admetre res com a cert a no ser que sigui evident (clar i distint).
- 2) Anàlisi: Descompondre qüestions complexes en elements fonamentals per estudiar-los separadament i individualment.
- 3) Síntesi: A partir d'elements simples, construir noves proposicions.
- 4) Enumeració: Assegurar-se de no cometre cap error en aplicar el mètode: el camí més segur per assolir la veritat.
El mètode és utilitzable en tots els àmbits; les ciències són aspectes diversos d'un únic saber. Descartes crea el mètode ja que, per avançar de manera segura, cal trobar un punt de partida indubtable.
Les Meditacions Metafísiques de Descartes
Les Meditacions Metafísiques són una obra clau de Descartes on aprofundeix en el seu mètode.
Primera Meditació: El Dubte Metòdic
La Primera Meditació aplica l'anàlisi, buscant veritats indubtables a partir del dubte. No s'afirma ni es nega res. Descartes dubta de:
- Els sentits: Els sentits ens enganyen.
- El món que ens envolta: Somiar sembla real, però és una il·lusió.
- La raó: A vegades cometem errors i pensem que hem raonat bé.
Descartes fins i tot dubta de les matemàtiques, plantejant l'existència d'un Déu que permet equivocar-me o d'un geni maligne que m'enganya.
Segona Meditació: El Cogito i la Primera Veritat
La Segona Meditació estableix la primera veritat i la primera evidència mitjançant la síntesi: "Jo dubto, penso, sento, per tant, existeixo." Aquesta afirmació ens proporciona un criteri de veritat per determinar una afirmació que es pot considerar segura. Existeixo, però què sóc? Sóc una res cogitans, una substància pensant. Què és pensar? És una cosa que dubta, concep, afirma, nega, vol, no vol, imagina, sent. Per a Descartes, és més fàcil conèixer la ment que el cos.
Tercera Meditació: Les Idees i l'Existència de Déu
La Tercera Meditació busca la veritat/evidència, considerant certes aquelles proposicions que m'apareguin com el cogito. Descartes distingeix tres tipus d'idees:
Tres Tipus d'Idees Cartesianes
- 1) Adventícies: Representacions mentals elaborades a partir d'allò que perceben els meus sentits del que crec que és el món exterior; s'imposen.
- 2) Factícies: Idees que ha elaborat la meva ment per si mateixa a partir d'elements diferents; provenen de la imaginació.
- 3) Innates: Com les matemàtiques, són objectives i segures, no poden ser percebudes pels sentits, no són elaborades, venen des que naixem i provenen de la raó.
La Idea de Déu en Descartes
La Idea de Déu és la d'una substància infinita, eterna, immutable, omnipotent, perfecta i immortal, per la qual jo mateix i tot ha estat creat. És la causa de la meva existència, ja que jo sóc imperfecte i finit, i gràcies a ell tinc idees de perfecció i infinitud; per tant, ell existeix.
Arguments per a l'Existència de Déu
Descartes mostra l'existència de Déu mitjançant:
- Argument de la Causalitat: Qui m'ha creat a mi? Jo no, perquè no sóc perfecte.
- Argument Ontològic: Si definim Déu com l'ésser més gran, per tant, Déu existeix, ja que si no existís, seria possible imaginar un ésser més gran amb existència real.
Quarta Meditació: L'Error i la Llibertat Humana
La Quarta Meditació, una vegada demostrada l'existència de Déu, es pregunta: Per què ens equivoquem? La resposta és que Déu ens ha creat lliures, i el coneixement ens dona llibertat.
Cinquena Meditació: El Món Material i les Idees
La Cinquena Meditació aborda l'existència del jo (substància pensant) i de Déu (substància infinita). Descartes vol saber si existeix el món material, superant el solipsisme (posició segons la qual només existeix la meva consciència). Llavors, nega el geni maligne i afirma la realitat del món a través de l'existència de Déu. Exemples: un triangle amb tres angles, una muntanya amb una vall, Déu amb perfecció.
Idees de Propietats: Primàries i Secundàries
- Primàries: Objectives i evidents, independents de la meva percepció i es poden expressar matemàticament (moviment, posició, longitud).
- Secundàries: Subjectives, independents de la meva posició, i si canvien no afecten l'essència i depenen de la nostra percepció (calor, tacte, olor).
L'existència de Déu es reafirma mitjançant l'argument de la causalitat i l'argument ontològic (com que Déu és perfecte, Déu existeix).