Parmènides: L'Èsser, la Raó i la Negació del No-Ésser

Parmènides: La Via de la Raó i l'Èsser

Dir clarament, el No-Èsser no el podem dir, ni el podem pensar, perquè si el poguéssim dir, si el poguéssim pensar, ja seria ésser. Dit d’una altra manera, si diem alguna cosa del no-ésser, alguna propietat, estem ja dient alguna cosa “que és”. El no-ésser per definició és un no-concepte, un concepte negatiu, alguna cosa enterament impensable i indicible.

L'Idealism Parmenidià

Cal assenyalar com Parmènides farà una filosofia summament lògica, que redueix la realitat al pensament. En aquest sentit, Parmènides és el pare de l’Idealism. La realitat no és res més que allò que jo puc pensar correctament, lògicament. La realitat haurà de ser congruent amb les lleis lògiques del pensament per a ésser; en cas contrari... no serà real.

Mentre que la filosofia anterior se situava en el Realisme, això és, afirmava la realitat del món i dels éssers, Parmènides capgira aquest punt de vista.

Les Dues Vies de la Veritat

Parmènides distingeix dues vies fonamentals per entendre la realitat:

1. La Via de l'Aparència (La Via Irreal)

Aquesta és la via de l’aparença. És aquella via que afirma a la vegada l’existència de l’ésser i del no-ésser. Com que el no-ésser no existeix, aquesta via és irreal per a un mortal.

2. La Via del No-Èsser (Impossibilitat Lògica)

El no-ésser no és, perquè no li podem atribuir cap qualitat. IDEALISME: Només existeix allò que podem pensar lògicament.

Com que Parmènides ha afirmat la impossibilitat lògica del no-ésser, conclourà que el món de la physis —del canvi, de la multiplicitat— que implica el trànsit de l’“ésser” al “no-ésser”, o a l’inrevés, és impensable, aparent, irreal. La lògica, la raó (logos) que funciona a partir de principis lògics, ho nega.

3. La Via de l'Èsser (La Veritat)

VIA DE L'ÈSSER: Allò que és, és. Afirmació del Principi d’Identitat (A=A). L’Èsser ha de ser necessàriament:

• Únic
• Etern
• Immutable
• Imperible

Conseqüència Filosòfica

CONSEQÜÈNCIA: El canvi, el moviment i la diversitat d’éssers, que impliquen trànsit entre l’ésser i el no-ésser, no es pot pensar → NEGACIÓ DE LA FILOSOFIA DE LA NATURALESA O CIÈNCIA (en el sentit del canvi constant).

CONCLUSIÓ: Únicament és Veritat (Aletheia) i hi ha coneixement o ciència (Episteme) per mitjà de la RAÓ; els SENTITS ens mostren un món “aparent” del qual tenim tan sols una opinió o creença versemblant (Doxa).