Origen i Evolució del Moviment Obrer: De les Societats d'Ajuda Mútua als Sindicats

Les Societats d'Ajuda Mútua

S'originen a finals del segle XVIII i principis del XIX amb el conflicte de la revolució industrial, com el ludisme. S'originen en diversos països, a més del Regne Unit, com França i Espanya. A cada ciutat o taller tenien un nom diferent perquè es van crear a nivell local, per oficis, seguint la tradició dels gremis. Sorgeixen a causa de la desprotecció i els abusos dels empresaris davant l'absència de legislació i drets laborals. Aquestes associacions eren antecedents dels sindicats, que es formarien en la segona meitat del segle XIX i serien permanents.

Seran l'antecedent dels sindicats, que seran permanents, mentre que les Associacions d'Ajuda Mútua són esporàdiques, efímeres i locals.

• Sorgeixen a finals del s. XVIII i principi del XIX.
• Són associacions locals per oficis (seguint la tradició dels gremis).
• Seran l'antecedent dels sindicats.
• També formaven caixes de resistència.

Societat de Socors i Caixes de Resistència

Origen: Neixen de la solidaritat, la cooperació i l'ajuda mútua a principi del segle XIX a causa de la total desprotecció davant dels abusos dels empresaris.

Reprodueixen el sistema gremial: Germandats i confraries entre persones del mateix ofici i especialitat.

Finalitat: Permetre la supervivència en situacions de no treball, auxiliant els associats i les seves famílies en cas d'accident, malaltia o mort. L'ajuda era sufragada amb les quotes dels membres.

Procés: Similar en tots els països occidentals. De ser associacions circumstancials, van passar a ser pensaments i seran l'origen dels sindicats, com veurem a continuació.

El Cartisme (s. XIX)

Origen

Elaboració de la Carta del Poble el 1838, dirigida al Parlament britànic i promoguda per l'Associació de Treballadors de Londres. Aquesta carta és la que donarà nom al moviment cartista. Es van dirigir tres cartes (1838, 1842, 1848), totes elles desateses.

Reivindicacions Democràtiques. El Cartisme

Peticions: Són demandes de drets polítics.

• Sense pactes.
• Sufragi universal i dret al vot per als majors de 20 anys.
• Formar part del parlament sense necessitat de ser propietari.
• Vot secret.
• Igualtat representativa territori-població.
• Renovació anual del departament per evitar la corrupció.
• Sou per als parlamentaris i dedicació exclusiva a l'activitat parlamentària.

Protagonistes: Ampli moviment de masses de treballadors. Un milió de firmes van recolzar la primera petició el 1838, i tres milions el 1842.

Objectius polítics: Només la reforma electoral i la democratització permeten la participació dels obrers en l'elaboració de lleis per aconseguir millorar les condicions de vida dels treballadors pobres.

Funció del parlament: Elaborar i aprovar lleis per poder millorar la qualitat de vida dels treballadors.

Els Primers Sindicats Nacionals

• TUC: 1868, Gran Bretanya.
• AGTA: Associació General de Treballadors, 1863.
• UGT: Unió General de Treballadors, França, 1895.
• CGT: Confederació General de Treballadors Espanyols, 1888.

Objectius dels sindicats: Millorar la qualitat de vida dels treballadors.

El Socialisme Utòpic

No analitzen el conflicte entre patrons i obrers. És un terme adoptat per Marx i Engels per distingir-lo del socialisme científic. Formen un grup de pensadors heterogeni, encara que tenen trets comuns. Ideen projectes per crear la societat ideal amb relacions entre els homes en pau i harmonia, on no hi haurà explotació. A aquesta societat ideal s'arribaria per la voluntat dels homes, pacíficament.

Les Organitzacions Obreres

En els albors del capitalisme liberal, la classe obrera, desproveïda dels mitjans de producció i obligada a vendre la seva força de treball, es trobava inerme davant dels abusos dels patrons. La necessitat de defensar els seus interessos va originar el moviment obrer. Aquest va gaudir de major o menor força en funció del grau d'industrialització dels països, però en tots ells, els treballadors van anar agrupant-se en organitzacions de classe, amb l'objectiu de millorar les seves condicions laborals, salarials i socials. Tres van ser les principals formes d'expressió associativa en què es va organitzar el moviment obrer: els sindicats i cooperatives, els partits polítics i les internacionals obreres.

Ludisme

Es va originar a Gran Bretanya a finals del segle XVIII.

Quins grups van formar part d'aquest moviment?

Moviment protagonitzat per artesans, obrers i camperols en contra de la introducció de maquinària. S'inicia a finals del segle XVIII a Anglaterra i s'estén posteriorment a altres països, al compàs de la industrialització.

Per quines causes i quins eren els seus mitjans d'acció?

La defensa del salari i de l'ofici, a més de la pèrdua de treball i salaris menors. Les accions segueixen la tradició de lluita popular (Robin Hood): escrits amb demandes i amenaces sota un nom llegendari. Exterioritzen les protestes destruint maquinària, de vegades de forma selectiva. Els escrits i atacs a les màquines són utilitzats com a mesura per pressionar els patrons.