Evolució del sistema educatiu a Espanya: del segle XIX a la democràcia

Evolució del Sistema Educatiu a Espanya

Segle XIX

Context

A principis del segle XIX, Espanya tenia una de les taxes d'analfabetisme més altes d'Europa. L'educació no era considerada una competència de l'Estat, sinó que era impartida per ajuntaments i parròquies. Aquesta educació era bàsica, religiosa, de baixa qualitat i insuficient.

Propostes Liberals

Durant les Corts de Cadis (1812), l'educació va passar a ser competència de l'Estat, consagrant-se a la Constitució de 1812. L'Informe Quintana (1813) proposava una educació gratuïta, universal, pública i lliure. L'absolutisme de Ferran VII va frenar aquestes iniciatives. El 1821 es va publicar el primer Reglament General de la Instrucció Pública.

A l'època isabelina es va desenvolupar un sistema educatiu basat en els principis anteriors, però els graus mitjà i superior es reservaven a l'elit. L'educació no era un dret universal. La Llei Moyano (1857) va establir l'obligatorietat de l'ensenyament entre els 6 i els 9 anys, però no era gratuïta, la qual cosa va limitar l'escolarització. Es van mantenir els privilegis de l'Església i un fort control ideològic per part de l'Estat.

Durant el Sexenni Democràtic, pedagogs i intel·lectuals van proposar reformes per millorar l'educació i estendre-la a tota la societat. Amb la Restauració, van sorgir corrents que buscaven una renovació pedagògica per aconseguir una major alfabetització.

Secularització de l'Ensenyament

Els progressistes volien desvincular l'educació del poder eclesiàstic, mentre que els moderats defensaven un ensenyament religiós. A les universitats es van crear tribunals de censura i correcció, i es demanaven certificats de baptisme i bona conducta religiosa. El Concordat de 1851 va augmentar la influència religiosa en l'educació, i la Llei Moyano (1857) va atorgar un tractament especial als centres religiosos, permetent a l'Església supervisar els continguts educatius, l'educació religiosa i els professors. Això va portar a la creació de centres privats religiosos (centres assimilats) que podien emetre certificats amb validesa oficial. La separació entre Església i Estat en l'educació no va arribar fins a la Segona República (1931).

Renovació Pedagògica

Figures com Alberto Lista (primer pla modern d'ensenyament privat) i la Institució Lliure d'Ensenyament (educació laica, activa i integral) van impulsar la renovació pedagògica. Francesc Ferrer i Guàrdia va fundar l'Escola Moderna (1901) basada en el racionalisme, el cientifisme i la crítica llibertària. L'Escola Nova (1910) de Manuel Núñez de Arenas buscava la renovació des de l'àmbit estatal, amb canvis en plans d'estudi, autonomia universitària i secularització. A Catalunya, destaquen l'escola Sant Jordi (1898), l'Escola del Bosc de Rosa Sensat (1914) i la creació d'escoles públiques catalanes, laiques i mixtes per part de l'Ajuntament de Barcelona.

Segona República (1931-1939)

La Segona República va voler reflectir els principis democràtics i liberals en l'educació, basant el sistema escolar en la igualtat i la llibertat d'expressió. Es va buscar reduir l'analfabetisme, augmentar l'escolarització i millorar la qualitat de les escoles públiques. Es va concebre l'educació com un sistema continu, es va prohibir l'ensenyament a les congregacions religioses i es va promoure l'escolarització mixta i l'ensenyament de la llengua pròpia. El pressupost per a educació es va triplicar, obrint-se milers d'escoles públiques i augmentant la matriculació. Es van crear escoles itinerants per a les zones rurals. A Catalunya, el Consell de l'Escola Nova Unificada (1936) coordinava l'ensenyament.

Franquisme (1939-1975)

El franquisme va imposar un sistema educatiu classista, basat en valors tradicionals i conservadors, regit per la religió catòlica. Es va suprimir el laïcisme, la coeducació, i es va institucionalitzar la censura i l'adoctrinament. Es va eliminar el bilingüisme i es van depurar els mestres. Es va introduir simbologia nacionalcatolicista a les escoles, potenciant valors masclistes, militaristes, racistes i xenòfobes. Amb l'entrada de capital estranger, el règim es va veure obligat a reformar l'ensenyament, potenciar la formació professional i permetre els ensenyaments de grau mitjà.

Democràcia i Escola (1975 - Actualitat)

La Constitució de 1978 va establir la llibertat de creació de centres, la participació en la gestió dels centres públics, la inspecció de les administracions i l'autonomia universitària. La LOGSE (1990) va ampliar l'escolarització obligatòria fins als 16 anys i va normativitzar l'educació primària. La LOE va incorporar l'Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans.

Dona i Educació

Al segle XIX, l'escolarització de les nenes era insignificant. Amb la Llei Moyano, va augmentar l'escolarització primària femenina. Al segle XX, durant la Segona República, les taxes d'escolarització femenina es van equiparar a les masculines.