Crisi de 1917, Fi de la Guerra i Revolució Russa: Anàlisi Completa

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,9 KB

3 - La crisi de 1917 i el final de la guerra

A Rússia triomfa la Revolució Bolxevic. Rússia i Alemanya firmen el Tractat de Brest-Litovsk, on Alemanya guanya territoris del Bàltic. Això ajudava a Alemanya, però l’abandonament de Rússia va ser compensat amb la intervenció dels EUA. Hi ha una desmoralització dels soldats (moviments de protesta de la població civil i canvis en els càrrecs polítics).

4 - 1918: Fi de la guerra

Front occidental: Segona Batalla del Marne, on els alemanys són derrotats.

Front oriental: Batalla de Vittorio Veneto (italians, francesos i anglesos contra l’Imperi Austrohongarès) i guanyen els aliats. Turquia i Àustria es rendeixen. Els alemanys reben revoltes a l’exèrcit i manifestacions contra la guerra. Els generals es rendeixen i Guillem II abandona Alemanya i es proclama la República de Weimar.

Declaració de culpabilitat d’Alemanya (Tractat de Versalles)

En aquest tractat, els països guanyadors declaren que Alemanya és l’únic país que va començar la guerra i també de tots els danys de la guerra. Alemanya havia de pagar tots els danys de la guerra, fer desaparèixer l’exèrcit, cedir territoris i renunciar a l’imperi colonial.

Clàusules d’Alemanya

Polític i moral: Alemanya és l’única responsable de la guerra i ha de pagar per tots els danys. No tenien lloc en el SDN (organització que vol evitar una altra guerra mundial).

Territorial: Alemanya ha de cedir territoris per no tenir tanta expansió. Alemanya perd: Lorena i Alsàcia (França), Schleswig (Dinamarca), Corredor Polonès (Polònia), Eupen i Malmédy (Bèlgica) i totes les colònies. El corredor de Danzig era un territori que es va quedar Polònia i que separava Alemanya en 2, i Polònia tenia accés al mar.

Militar: Volien que Alemanya no fes una altra guerra i fan desaparèixer l’exèrcit.

Econòmiques: Volien cedir diners, drets i persones per debilitar Alemanya.

Imperi Tsar

Característiques:

Polítiques: Hi havia un poder absolut (Autocràcia).

Social: Hi havia grans desigualtats.

Militars: Poc preparats.

Econòmiques: L’economia estava endarrerida.

Rússia: Molt extensa, molta població, estava governada per un règim autòcrata (poder del tsar) i no tenia cap constitució (no havien fet una revolució liberal).

Economia: Agricultura de règim feudal, no havia hagut una revolució agrícola. La indústria prové de països estrangers, ja que Rússia té mà d’obra barata i moltes matèries primeres. Construcció del ferrocarril (Transiberià i Transcaspià). Tenen una indústria pesant (ferro i acer). Hi havia molt proletariat industrial i poca burgesia.

Revolució de 1905

Rússia perd una batalla contra el Japó. El descontentament de la població produeix una manifestació pacífica (Diumenge Sagnant). En la manifestació mor molta gent. Els treballadors creen Soviets (consells d’obrers i pagesos). El tsar decideix convocar eleccions de sufragi universal i es prepara una reforma agrària.

Revolució Burgesa de Febrer de 1917

El 23 de febrer té lloc el fi del tsarisme, a causa que la població estava en contra de la participació de Rússia en la I Guerra Mundial. Els desastres militars i la fam que passava la població van provocar revoltes fins que el 23 de febrer té lloc la vaga de Saint Petersburg, on els soldats i el poble estan en contra del tsar. El tsar va proclamar la república, que passava a ser dirigida per un govern provisional, i aquest decideix convocar eleccions. El tsar Nicolau II deixa els afers d’estat a mans de la tsarina Alexandra (influenciada pel monjo Grigory Rasputin, que el van assassinar al setembre del 1916).

Causes profundes: endarreriment i manca de llibertats.

Factor desencadenant: Primera Guerra Mundial.

Partits i moviments que la van impulsar: tots contra el Tsar.

Objectius de la revolució: Caiguda del tsarisme.

Líder: Kerensky.

Suports socials: Burgesos i obrers.

Fets rellevants: Fi del tsarisme, exèrcit contra el tsar.

Règim polític: República democràtica liberal.

Primeres mesures revolucionàries: Llibertats polítiques.