3.1. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria       

Les negociacions Amb el govern provisional de la República van donar lloc al reconeixement Immediat d’un govern autonòmic, que Va prendre el nom històric de Generalitat De Catalunya.
La nova institució va quedar en mans de republicans i Catalanistes d’esquerres i va assumir les competències de les quatre Diputacions provincials catalanes en espera de la redacció d’un Estatut D’autonomia.

La tasca Primordial d’aquest govern va ser elaborar un projecte d’Estatut d’Autonomia que definís el Març institucional de L’autonomia catalana i les competències que havia d’assumir. Amb aquesta Finalitat es va convocar una assemblea de representants dels ajuntaments per Elegir una Diputació provisional, que va rebre l’encàrrec de nomenar la Comissió d’experts que hauria de redactar l’Estat. Els 46 membres de la comissió, Presidida per Jaume Carner, es van reunir al Santuari de Núria i van redactar un avantprojecte d’Estatut, que va Ser lliurat al govern el 20 de juny del
1931.

L’Estatut de Núria partia del fet que la República havia de tenir un caràcter federal i que la sobirania residia en el Poble de Catalunya. Definia Catalunya com un ‘’Estat autònom dins de la República Espanyola’’, declarava el català llengua oficial a Catalunya, Acceptava la possibilitat de federació dels països de parla catalana i establia les atribucions del poder de la República I de la Generalitat a Catalunya. La Generalitat assumia competències exclusives en l’ensenyament, la cultura, la policia, i L’ordre públic, la sanitat, les obres públiques, l’agricultura, la regulació Del dret civil, l’ordenació territorial, el règim municipal i els tribunals de Justícia. Per al finançament autonòmic la Generalitat disposava de la gestió Dels impostos directes, mentre que els indirectes eren gestionats per L’Administració central. Era un Estatut ambiciós que es volia que fos assumit Per una gran majoria de les forces polítiques catalanes.

L’Estatut de Núria va ser aprovat per un plebiscit popular que es va celebrar el dia 2 D’Agost. El resultat de la votació va ser aclaparador: l’Estatut, anomenat des D’aleshores Estatut de Núria, fou aprovat pel 99% dels votants, que van ser el 75% del cens. Les dones, privades encara el Desembre del dret al vot, hi van Expressar la seva adhesió en un document acompanyat per 400.000 signatures.

3.2. L’Estatut d’Autonomia del 1932

A Catalunya les eleccions generals a Corts constituents del 28 de juny del 1931 van donar el triomf a Esquerra Republicana i, per tant, a la seva posició Política expressada a L’Estatut de Núria. Com a mostra d’aquest suport Nombrosos intel·lectuals, republicans i polítics d’esquerres independents es Van incorporar al partit, i n’incrementaren el prestigi i l’heterogeneïtat. El 18 d’Agost del 1931 Francesc Macià va presentar l’Estatut a les corts de Madrid per tal que fos sotmès a discussió i Aprovació.

Fora de Catalunya alguns sectors, especialment de la dreta, s’alçaren Indignats contra les pretensions del poble català expressades a l’Estatut de Núria, perquè es consideraven que posava en perill la unitat espanyola. Van Organitzar mítings i manifestos en contra de l’Estatut i van fer campanyes de Boicot als productes catalans, fets que evidenciaren que l’aprovació no seria Fàcil. La constitució del 1931 va fer evident aquesta dificultat proclamant que Només hi ha una única sobirania espanyola, prohibint la federació de regions, Imposant l’oficialment del castellà i no contemplant la cessió de competències Que preveia l’Estatut  de Núria.

Amb aquest teló de fons els debats parlamentaris van començar al mes de maig del 1932. En la discussió s’hi van manifestar tres posicions ben definides: la del govern central, partidari de concedir a Catalunya una autonomia moderada;
La de tots els parlamentaris catalans, que van fer un front comú per reclamar una autonomia àmplia;
I la de l’oposició de dretes, que defensava una Espanya unitària.

Malgrat que la correlació de forces a favor de l’Estatut no era gaire àmplia, la ferma posició del president del govern, Manuel Azaña, a favor del text va tenir una gran importància en el resultat del tràmit parlamentari. Hi va influir també la situació creada arran de l’intent de cop d’Estat de dretes protagonitzat pel general Sanjurjo l’Agost del 1932, perquè aquesta amenaça reaccionària va fer que els republicans tanquessin files. Així, doncs, tot i la feblesa inicial dels qui havien de defensar la proposta, el 9 de Setembre del 1932 fou aprovat l’Estatut d’Autonomia de Catalunya amb els vots a favor d’una part important de la cambra.

El text definitiu presentava diferències amb l’Estatut de Núria, encara que s’hi conservaven les institucions bàsiques, com el Parlament i el Consell o govern de la Generalitat. Segons el text aprovat Catalunya es constituïa regió autònoma dins de l’Estat espanyol i tant el català com el castellà eren declarats llengües oficials; les competències de la Generalitat van ser retallades en relació amb les pretensions de l’Estatut de Núria i la majoria van passar a ser compartides amb l’Estat central; les atribucions més importants eren en ordre públic i administració de justícia, s’obtenien plenes competències respecte al dret civil català i al règim administratiu i es creava el Tribunal de Cassació de Catalunya, que era l’òrgan suprem d’apel·lació. Els conflictes entre la Generalitat i l’Estat s’haurien de resoldre per mitjà del Tribunal de Garanties Constitucionals.

3.3. La Generalitat republicana

L’aprovació de l’Estatut va tancar l’etapa de la Generalitat provisional. Tot seguit, es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya per al 20 de Novembre del 1932. Ben aviat es van destacar dues coalicions: la liderada per Esquerra Republicana, que defensava un model social republicà, progressista, laic i d’esquerra moderada; i la formada al voltant de la Lliga, que constituïa un projecte conservador, catòlic i oposat al reformisme social i al laïcisme de les esquerres. La candidatura d’Esquerra Republicana va tornar a proclamar-se vencedora indiscutible, amb 56 escalons dels 85 de la cambra, i la Lliga es va consolidar com el primer partit de l’oposició amb 16 diputats.

El 13 de Desembre Lluís Companys va ser nomenat president del Parlament i, el 14, Francesc Macià fou elegit president de la Generalitat, càrrec que va ocupar fins a la mort, el dia de Nadal del 1933. El va succeir Lluís Companys, que es va mantenir al capdavant de la Generalitat fins al 1940. El president Macià va nomenar un govern íntegrament format per consellers del seu partit.
 També va ser instituït el càrrec de cap del Consell Executiu, responsable de les funcions executives. El juny del 1933 el Parlament va aprovar l’Estatut Interior de Catalunya, que regulava el desenvolupament de les institucions.

3.4.La tasca de govern

Durant el període de govern provisional (Abril 1931- Novembre 1932) les atribucions de la Generalitat es van limitar a les que ja tenien les antigues diputacions. Un cop aprovats l’Estatut i els traspassos de competències, la tasca de govern de la Generalitat va força important, sobretot si tenim en compte que el període efectiu de govern autonòmic només va durar des del Novembre del 1932 fins a l’Octubre del 1934, en què l’Estatut i la Generalitat van ser suspesos pel nou govern de centredreta.

Un primer camp d’actuació del govern de la Generalitat va ser l’econòmic:
 es van crear els serveis d’estadística, l’Institut d’Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En agricultura es va fomentar i es va posar sobre la taula el problema dels pagesos arrendataris, especialment dels rabassaires (arrendataris de vinyes), agrupats en la Uníó de Rabassaires, organització propera a Esquerra Republicana. Entre altres mesures, es va aprovar una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i s’inicia l’elaboració d’una llei per permetre’ls accedir a la propietat de la terra.

Respecte a la política social, mitjançant la Llei de bases del 1934, es va traçar un programa d’acció per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat. Es van portar a terme experiències innovadores per millorar la xarxa d’hospitals, l’assistència als malalts, l’atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública. També es van crear organismes de suport social, com l’Institut Contra l’Autor Forçós (ICAF) i el Consell de Treball, així com l’organització dels serveis d’assistència i previsió social.

En el terreny de l’ensenyament, es van fundar nombroses escoles i centres d’ensenyament secundari i professional, el més representatiu dels quals va ser l’Institut-Escola, un veritable laboratori d’experiències pedagògiques innovadores. També es van instaurar noves escoles per formar mestres (Normal Mixta) i es va donar autonomia a la Universitat de Barcelona. Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es van introduir la coeducació i la laïcitat i es van seguir les pautes dels moviments de renovació pedagògica. També s’organitzaren colònies d’estiu per a nens i s’amplià el nombre de biblioteques populars, d’arxius i de museus.

Pel que fa a l’àmbit cultural i concretament en el terreny lingüístic, es va incidir en la normativització i la normalització de la llengua catalana.
 L’any 1932 es va establir el bilingüisme a les escoles primàries i el català va avançar en tots els nivells de l’ensenyament. L’ús de la llengua catalana va créixer notablement i el català es va convertir en una eina de comunicació social, com ho palesa la publicació de 27 diaris en català.

Per últim, també es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, que introduïa un model comarcalista, oposat al provincial, i definia les capitals de comarca com a centres de serveis d’un conjunt de municipis. El resultat es concretà en la divisió del territori en 38 comarques, però aquesta divisió no va ser aprovada fins a l’Agost del 1936, un cop iniciada la Guerra Civil.