La Zona Republicana: Revolució i Guerra Civil Espanyola

La zona republicana: la revolució continguda

El desencadenament de la revolució social

Al territori que es va mantenir fidel a la República, la insurrecció militar va provocar l’extensió d’un clima revolucionari. El govern de José Giral, després de prendre la decisió de lliurar armes a les milícies, va dissoldre l’exèrcit tradicional i els cossos policials i va decretar la creació de batallons de voluntaris en els quals havien d’integrar-se les milícies. Es va crear el poder popular, l’única força militar capaç de defensar la legalitat republicana, i es van impulsar canvis socials revolucionaris. El poder de l’Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular: consells, comitès i juntes que s’ocupaven d’organitzar les columnes de voluntaris per anar al front, l’ordre públic i altres aspectes de la vida social. A Catalunya es va formar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes que agrupava les diferents forces polítiques i sindicals fidels a la República. Els primers mesos es va desencadenar a la zona republicana una repressió contra els insurrectes. Hi va haver assassinats de presos polítics i també assassinats de polítics com Primo de Rivera.

Una economia de guerra: les col·lectivitzacions

Un dels elements més significatius de la revolució social desencadenada a partir del 1936 va ser la col·lectivització d’una gran part de la propietat industrial i agrària. Els treballadors es van apoderar del control i de la direcció de les empreses. Una sèrie de decrets van donar cobertura legal a les confiscacions d’indústries i de terres efectuades pels organismes populars. A Catalunya, l’11 d’agost de 1936, el Consell d’Economia de Catalunya va dissenyar un pla de reorganització de l’economia i a l’octubre el decret de col·lectivitzacions.

El govern de Largo Caballero

A la darreria de l’estiu, les forces polítiques van reclamar un poder estatal fort i un pacte antifeixista que controlés les experiències d’autogestió i l’autonomia de les columnes de milicians als fronts de guerra i que posés fi al terror revolucionari. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l’Estat, la militarització de les milícies i la formació de l’exèrcit popular. A Catalunya es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es va formar un govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas. Els comitès locals van ser substituïts per nous ajuntaments, es van centralitzar els serveis policials en una junta de seguretat interior per posar fi a la violència incontrolada.

El tombant dels fets de maig del 1937

A la primavera del 37, un seguit de fracassos militars van tornar a refer l’enfrontament entre les forces republicanes. Un sector de republicans, els comunistes i una part dels socialistes era partidari de posar ordre a la rereguarda, controlar les col·lectivitzacions i reconstruir un estat fort. Un altre sector d’anarquistes i el POUM insistia en què l’esforç per guanyar la guerra necessitava aprofundir l’obra col·lectivitzadora i consolidar les transformacions revolucionàries.

El 3 de maig del 37, les tensions van esclatar violentament a Barcelona. La Generalitat va procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l’edifici de la Telefònica per tal de controlar les comunicacions. Això va comportar l’enfrontament d’alguns militants de la CNT, POUM, PSUC, ERC i la UGT, i va durar gairebé una setmana.