El Pistolerisme a Catalunya: Conflicte Obrer i Patronal (1918-1923)
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,86 KB
El Pistolerisme
La patronal catalana tenia tres formes per lluitar contra l’amenaça obrerista:
- Pressionar els polítics i autoritats locals.
- Declarar lock-outs o tancaments de caixes.
- Organitzar partides de pistolers per eliminar els líders obrers.
La patronal optà per utilitzar tots tres mètodes per lluitar contra l’amenaça obrera. Els patrons, organitzats en la Federació Patronal, disposaven del capital necessari per contractar els millors mercenaris europeus, molts d’ells veterans de la Primera Guerra Mundial.
D’altra banda, els patrons disposaven també dels contactes i la influència necessària per aprovar les lleis restrictives contra les organitzacions obreres (com ara la llei de fugues), o perquè les autoritats fessin els ulls grossos davant els crims de la patronal.
En aquest context, durant 1918 i 1919 s’inicià una autèntica ofensiva pels carrers de Barcelona contra els màxims dirigents de la CNT. Els pistolers de la patronal es van organitzar en institucions pseudoobreristes anomenades Sindicats Lliures, o Sindicats Blancs (en oposició als sindicats vermells, que eren revolucionaris).
Líders Sindicals Afectats
Els principals líders sindicals de la CNT, com ara l’advocat obrerista i membre del sindicat anarquista, en Francesc Layret, o bé en Salvador Seguí, el noi del sucre.
Per la seva banda, la CNT va optar per una defensa activa i armada contra l’assetjament patronal, amb accions armades contra objectius patronals i membres dels sindicats lliures.
Escalada de la Violència
Entre 1919 i 1923 la violència al carrer arribà a límits espectaculars. El Paral·lel i el Poble Sec eren barris controlats pels membres dels Sindicats Lliures, que sovint feien incursions al barri del Raval i de Sant Antoni, tradicional feu anarquista, davant la passivitat policial.
De fet el cos policial no era imparcial, ni tampoc just. Els caps de policia estaven comprats pels patrons perquè fessin la vista grossa amb els membres dels Sindicats Lliures i no els detinguessin.
En canvi, la policia aplicà una política de repressió sistemàtica contra les associacions obreres, especialment la CNT. La policia no dubtà mai en aplicar la “llei de fugues”. La llei de fugues era una llei que donava autoritat a la policia per utilitzar l’arma de foc si era necessària, és a dir, si un delinqüent intentava fugir d’un policia un cop li havien donat l’alto.
Conseqüències del Pistolerisme
El pistolerisme, com el seu nom indica, és resultat de tot un conjunt de picabaralles i morts enmig de tota una espiral de violència social pròpia de l'època.
Les tensions constants entre sindicalistes i membres anarquistes que es van desencadenar a partir de 1916 van fer cada cop més evident la contraposició d'interessos entre una classe social i una altra. Els atacs i assassinats assetjaven tant cenetistes com patrons, esquirols i alts càrrecs de les fàbriques. L'any 1920 van intervenir els sindicats lliures que, sota la disposició de l'autoritat governativa i militar, assassinaren un gran nombre de militants de la CNT.