El naixement de la filosofia a Grècia: Del mite al logos

1. El naixement de la filosofia a Grècia

1.1 Pas del mite al logos

Hi ha 4 factors que expliquen aquest canvi: històrics, culturals, polítics i religiosos.

• Històrics: Naixement de les polis i colonitzacions.
• Culturals: Recopilació de coneixements de cultures prehel·lenístiques i pas d'una cultura oral a una cultura escrita.
• Polítics: Aparició del ciutadà lliure, l'oci i el naixement de la democràcia.
• Religiosos: Una religió antropomòrfica i politeista, absència d'una casta sacerdotal i la idea del destí com a necessitat.

Grècia estava formada per moltes polis. La pobresa del territori va obligar els grecs a comercialitzar, fet que va propiciar el contacte amb altres civilitzacions i l'intercanvi d'idees i creences. Els grecs van ser capaços d'inventar les primeres ciències (Pitàgores va fer la primera demostració matemàtica, van avançar en astronomia, etc.), on l'ideal de vida no era ser ric, sinó ser savi.

Es va passar d'un alfabet sil·làbic a un alfabet fonètic (Micenes). Al segle VIII a.C., amb l'alfabet fonètic, es va produir una alfabetització generalitzada. Homer i Hesíode van escriure els mites en forma poètica per facilitar-ne la memorització.

1.2 La societat i la política

Els ciutadans eren homes majors de 18 anys, però només el 20% eren lliures; la resta eren esclaus o metecs (estrangers). Els ciutadans lliures tenien temps per a l'oci i la reflexió gràcies al treball dels esclaus. Amb Soló i Clístenes va començar la democràcia, consolidada finalment amb Pèricles. Les discussions filosòfiques tenien lloc a l'àgora. A Grècia es deia: "Si no ets polític, ets idiota".

1.3 La religió grega i el cosmos

La religió grega es basava en mites, a diferència de les religions dogmàtiques dels llibres sagrats. Els déus eren personificacions de la natura, politeistes i amb trets humans, excepte per la seva immortalitat. La idea del destí era una força superior que ni tan sols els déus podien controlar. Aquesta necessitat religiosa es va transformar en una necessitat natural: la natura és un cosmos (un ordre regit per lleis necessàries).

4.3 Els sofistes: els professors de la democràcia

Els sofistes van introduir la distinció entre Fisis (natura) i Nomos (lleis humanes):

Idees clau dels sofistes:

• Descobreixen el poder de la paraula sobre el pensament (retòrica).
• Distingeixen per primera vegada entre Fisis i Nomos.
• Elaboren les primeres crítiques als déus i la religió.
• Qüestionen les nocions de coneixement i veritat.
• Critiquen les lleis, les institucions democràtiques i la idea de justícia.