Òrgans col·legiats i organització administrativa de l'Estat i de les CCAA

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,12 KB
Actualizado el

Resumen

El document explica el règim jurídic dels òrgans col·legiats, la seva composició i les regles de funcionament (convocatòria, quòrum, acords i actes), segons la Llei 40/2015 i la Llei 26/2010. A més, descriu l'organització de l'Administració general de l'Estat, amb els seus òrgans superiors, directius, la part perifèrica i l'exterior, i introdueix l'Administració de les Comunitats Autònomes.

Puntos clave

  • Els òrgans col·legiats estan formats per un conjunt de persones físiques que conformen la voluntat de l'òrgan.
  • Els òrgans col·legiats requereixen un president, un secretari que aixeca l'acta, convocatòria, quòrum i acords.
  • La infracció de les normes dictades pels òrgans col·legiats invalida l'acte amb nul·litat de ple dret (art. 47.1 e) Llei 39/2015).
  • L'Administració General de l'Estat es divideix en administració central, perifèrica i exterior.
  • Els òrgans superiors de l'Administració central són el Consell de Ministres, les comissions delegades del Govern, el president, els vicepresidents, els ministres i els secretaris d'Estat.
  • El Consell d'Estat és l'òrgan suprem consultiu del Govern (art. 107 CE).

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

3.6.ELS ÒRGANS COL·LEGIALS. RÈGIM JURÍDIC:


Enfront l’òrgan unipersonal, la titularitat del col·
Legiat correspon a un conjunt de persones físiques que conformen la voluntat de l’òrgan. En funció de la seva composició: - El Govern de la Nació i les Comissions Delegades del Govern, i els Òrgans de govern de les CCAA: no es regulen regles generals que la LRJPAC estableix pels demés òrgans col·legiats, ja que el seu funcionament està informat pel principi presidencial. - Òrgans de govern de les Entitats locals, integrats per membres elegits democràticament, les regles de funcionament dels quals s’estableixen en la LBRL. - Òrgans burocràtics, composats per autoritats i funcionaris de l’Administració Pública corresponent. - Òrgans administratius que integren membres representatius d’interessos socials o econòmics (òrgans consultius). El seu règim jurídic (art
15 i 18 de la 40/2015) però d’acord amb la DA 1 de LRJPAC no es poden aplicar als òrgans directius de cada Adm.: Govern de la Nació, Governs o Consells de Governs Autonòmics i Plens dels Ens locals i Comissions de Govern dels Ens locals. Art 19-22 de la 40/2015: òrgans col·legiats de l’Adm. General de l’Estat Art 13-20 Llei 26/2010: funcionament dels òrgans col·legiats de l’Adm. De la GenCat. Regulació òrgans col·legiats: requisits per constituir-los (art 17 de la 40/2015): El President (art 15 i 16 Llei 26/2010), el Secretari de l’Òrgan Col·legiat (arts 15 i 16 Llei 26/2010 i 16 de la 40/2015) i correspon al Secretari aixecar l’acta de les reunions; Convocatòria, Sessions, Quòrum i Acords (arts 17-19 Llei 26/2010 i 2,3,26.4 LRJPAC). A més dels vicis generals dels actes administratius, la infracció de les normes dictades per la voluntat dels òrgans col·legiats invalida l’acte amb la nul·litat de ple dret (art 47.1 e) Llei 39/2015). Actes (art 20 Llei 26/2010) i Creació, modificació i suspensió d’òrgans col·legiats (art 22 Llei 40/2015). En una sessió d’òrgan col·legiat no pot aparèixer un punt que no es tracti a la sessió excepte si és un punt urgent aprovat per majoria absoluta i amb la participació de tots els membres.

LLIÇÓ 4: ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA DE L'ESTAT:

administracions territorial: CCAA, Estat i administracions locals. 4

.1) Administració general de l'Estat:

administració central i perifèrica. Administració consultiva: ·Definició: l’Administració de l’Estat és la part de l'Administració pública que s'encarrega de la gestió de serveis i funcions fonamentals per a l'existència de la comunitat nacional, a tot el territori nacional. ·Règim jurídic administració de l'Estat: Llei 40/2015 i Llei 50/1997. Art 54/80 Llei 40/2015. ·Estructura orgànica: Administració Central de l’Estat: a) Òrgans superiors: Consell de Ministres (art. 5 LG), comissions delegades de Govern (art. 6 LG), president del Govern, proposat i nomenat pel rei, vicepresident (art. 2 i 3 LG), ministres, nomenats i cessats pel rei, a proposta del president del Govern (art.4 LG i arts 55.10 de la Llei 40/2015) i secretaris d’Estat (art. 7 LG i art. 55.10 de la Llei 40/2015 ). B) Òrgans directius: Sotssecretaris (art. 59 i 63 40/2015), directors Generals (art. 59 i 66 40/2015), secretaris Generals Tècnics (art. 59 i 65 40/2015) i sotsdirectors Generals (art. 59 i 67 40/2015). C) Cos de funcionaris de carrera: Cap de servei, Cap de secció i Cap de negociat. D) Òrgan suprem consultiu del Govern: Consell d'Estat (art. 107 CE i Llei 3/1980, modificada per la Llei orgànica 3/2004). Administració perifèrica de l’Estat: es troba subordinada als òrgans de l’Administració Central: delegats del Govern a les CCAA, nomenat per RD del Consell de Ministres, a proposta del President del Govern (arts. 154 CE, 72 a 73 40/2015, RD 1330/1997), sotsdelegats del Govern a les províncies, nomenat pel Delegat del Govern a través del procediment de lliure designació (arts. 74 a 75 40/2015), Directors insulars (art. 70 de la Llei 40/2015) i Serveis territorials. Administració exterior de l’Estat: Missions Diplomàtiques Permanents, dirigides per l’Ambaixador, que representen a l’Estat davant altre o altres Estats, missions Diplomàtiques Especials, dirigides per un Ambaixador extraordinari, que ostenten la mateixa representació per a una tasca concreta, representacions o Missions Permanents, que representen a l’Estat davant una Organització internacional i delegacions que ostenten igual representació davant un òrgan d’una Organització internacional o en una Conferència d’Estats.

4.2 L’administració de les Comunitats Autònomes:

1. Definició: art. 2 CE: indissoluble Nació espanyola, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i CCAA reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren. Les regions amb dret a l'autonomia d'Espanya podran auto governar-se i constituir-se en CCAA, això permet a les CCAA dotar-se d'institucions pròpies i dictar a aquelles normes jurídiques. 

12

Preguntas frecuentes

Què és un òrgan col·legiat?

És un òrgan la titularitat del qual correspon a un conjunt de persones físiques que conformen la voluntat de l'òrgan. Pot estar integrat per membres elegits democràticament, per funcionaris o per representants d'interessos socials o econòmics.

Quins requisits té la sessió d'un òrgan col·legiat?

Cal que hi hagi un president, un secretari que aixequi l'acta de les reunions, i que es compleixin les regles de convocatòria, quòrum i acords. Un punt no inclòs a l'ordre del dia només es pot tractar si és urgent, aprovat per majoria absoluta i amb la participació de tots els membres.

Quin és el paper de la Administració perifèrica de l'Estat?

Està subordinada als òrgans de l'Administració central i inclou els delegats del Govern a les CCAA, els sotsdelegats a les províncies, els directors insulars i els serveis territorials.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quin és el nom de l'òrgan suprem consultiu del Govern segons el document?
2. Quina consequència té la infracció de les normes dictades pels òrgans col·legiats?
3. Quina és la composició de l'Administració General de l'Estat segons el document?
4. Quin òrgan nomena els delegats del Govern a les CCAA?
5. Quin requisit s'exigeix perquè un punt urgent es pugui tractar en una sessió d'òrgan col·legiat?
6. Què reconeix i garanteix l'article 2 de la Constitució Espanyola?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.