La mort de Déu Nietzsche

Si el text tracta del coneixement
:

Segons Nietzsche, l’únic coneixement que tenim de la realitat és la que ens arriba a través dels sentits: una imatge en què dominen la diversitat i els canvis, semblant als somnis. Aquesta imatge no és una còpia (a diferència de l'Empirisme), sinó el resultat d’entrar en contacte amb la realitat, que Nietzsche caracteritza com ”una X inabastable i indefinible” o “enigmàtica X de la cosa en sí”. Per tant, no sabem com és la realitat (aquí es nota la influència de Kant).

Si només existeix el món personal de sensacions, d’on provenen les paraules i els conceptes?

Segons Nietzsche a través d’un procés metafòric.

estimulació nerviosa ----imatge o sensació (“primera metàfora”)

imatge-------------- paraules-so (“segona metàfora”)

paraules ----------- conceptes.

Nietzsche utilitza la noció de metàfora en un sentit molt ampli, com desplaçament de sentit, que inclou el caràcter involuntari (en el cas que un estímul nerviós es converteixi en una imatge) o la relació de semblança entre realitats del mateix tipus. Per exemple la paraula “fulla”, va començar descrivint unes realitats concretes i materials, pel fet d'anar usant la mateixa paraula es transforma en concepte.

Si les paraules ens són útils per anomenar i descriure la realitat, la noció de “llei” és útil per explicar el que passa en el món. Però aquesta noció de “llei” segons Nietzsche és una forma d’antropomorfisme, és a dir d’agafar una característica humana (el funcionament de la societat) i aplicar-la a la realitat no humana del món natural (com si els fenòmens “obeïssin” unes lleis naturals).

Per ell el coneixement és una “ficció útil” elaborada des de la perspectiva humana, que serveix per orientar-nos en el món, mitjançant metàfores o antropomorfismes. Segons aquest perspectivisme, Nietzsche diu que si un mosquit pogués elaborar coneixement es pensaria que el món és tal com li sembla des de la seva perspectiva.

Nietzsche realitza diverses crítiques a la manera d’entendre el llenguatge i el coneixement que ha dominat la tradició occidental Aquestes crítiques tenen en comú  denunciar que són resultat d'una actitud de ressentiment:

-tradicionalment s’ha valorat més el coneixement conceptual que el sensible. Això interessaria creure-ho des d’una actitud de ressentiment perquè els conceptes “igualen allò que és desigual” , i això de dues maneres:

a- els conceptesdonen una imatge més estable i ordenada del món, en el sentit que es marginen les diferències i els canvis de les realitats que percebem. El concepte de “Fulla” ens diu el que tenen en comú totes les fulles del món.

b- el coneixement conceptual permet escapar de la pròpia singularitat i igualar-se amb els altres homes, perquè els conceptes són els mateixos per a tothom i en canvi les sensacions són particulars. D’aquesta manera el coneixement conceptual facilita la comunicació entre els homes.

-en la tradició occidental els conceptes tindrien un origen fora d’aquest món. Aquest model original, per exemple en el cas de Plató les Idees, i en el cas de la religió cristiana les Idees en la ment del Déu cristíà abans de crear el món.  Es creu que el seu significat té una existència pròpia, al marge d'aquest món, i que seria el model original a partir del qual s'haurien format les fulles concretes que percebem amb els sentits, que serien còpies materials i posteriors del model original de “Fulla”). Això, segons Nietzsche, seria resultat d’una actitud de ressentiment cap aquest món perquè es creuria que n’hi ha un altre de superior, que seria l’origen de les característiques d’aquest.

-segons la tradició occidental els éssers humans poden conèixer la realitat d’una manera objectiva. Això segons Nietzsche interessaria creure-ho des d’una actitud de ressentiment perquè amaga el que té d’enigmàtica la realitat i permet pensar que els homes tenim accés a la veritat. Per ell  “les veritats són il·lusions que s'ha oblidat que ho són”. Que la veritat sigui una il·lusió vol dir que s’oblida interessadament que el coneixement és una “ficció útil”, elaborada des de la perspectiva humana per facilitar la nostra orientació en el món, i s’acaba creient que descriu objectivament la realitat. Quan es confon la ficció del coneixement amb la realitat és com si una aranya es pensés que la teranyina ja existia en el món exterior abans d’haver-la generat ella mateixa.

Segons Nietzsche el valors tradicionals són una forma de Nihilisme, perquè suposen una negació de la vida. Però Nietzsche diu que s’ha d’anar més enllà del Nihilisme. Això ho planteja en el llibre Així parlà Zaratustra, i més en concret en el capítol “Les tres transformacions de l’esperit”, que correspondrien a tres actituds davant del món, simbolitzades respectivament per un camell o ase, per un lleó, i per un nen, de la forma següent:

1-Camell o ase. Correspon a l’home que creu en els valors religiosos i morals tradicionals., amb una actitud dòcil i submisa cap aquests. La gepa del camell simbolitza el pes de la consciència moral, del sentit del deure, que li impedeix ser lliure o rebel·lar-se. I a l’igual que un ase es limita a obeir, i no sap dir que no (en alemany “Ia” vol dir sí, i al mateix temps és l’onomatopeia  del soroll que fa un ase)