El Modernisme Català: Etapes, Autors i Evolució

La transformació de la realitat i les relacions entre el Modernisme i el catalanisme van suposar una consolidació d'aquest moviment amb el suport de la burgesia. Es van presentar propostes serioses per reformar i modernitzar la llengua, amb figures com Pompeu Fabra, sota la influència de l'Art Nouveau o Modern Style.

Les etapes del Modernisme Català

Primera etapa (1881-1884)

Aquesta fase coincideix amb la primera etapa de la revista L'Avenç (periòdic catalanista), fundada per Jaume Massó i Torrents i el pintor Ramon Casas. Ideològicament progressistes i catalanistes, defensaven la necessitat de reformar i modernitzar la llengua. Presenten un balanç negatiu tant de la literatura catalana com de la castellana del segle XIX. El corrent literari que reivindiquen com a més modern és el naturalisme.

Segona etapa (1889-1893)

Coincideix amb la segona etapa de la revista L'Avenç. Hi col·laboren els autors modernistes més destacats:

• Joan Maragall
• Víctor Català
• Raimon Casellas
• Santiago Rusiñol

Cap al 1890, la revista experimenta un procés de radicalització ideològica amb la col·laboració de personatges d'ideologia anarquista, especialment Jaume Brossa, autor de l'article "Viure del passat" (1892), considerat un manifest del programa del modernisme. En ell, fa una crítica ferotge al sistema caciquil de l'Espanya de la Restauració i als tòpics de l'Espanya eterna, proposant nous models literaris i estètics per renovar la literatura catalana.

La reforma lingüística

El 1890, la revista estrena la secció "La reforma lingüística", amb propostes per reformar la normativa. Destaca la presència de Pompeu Fabra amb canvis com:

• Els plurals en -es.
• La supressió de la y (excepte en el dígraf ny).
• La reintroducció de la ç.
• L'ús de la preposició amb.

Tercera etapa (1894-1898)

En aquest període no hi ha cap publicació específicament modernista. En literatura, predomina el modernisme esteticista. Hi ha innovacions en el gènere teatral amb Santiago Rusiñol i Adrià Gual, sota la influència d'Ibsen. També tenen lloc les cèlebres Festes Modernistes de Sitges.

Quarta etapa (1898-1900)

A través de la revista Catalònia, es defensa el regeneracionisme. Es produeix una reacció contra el modernisme esteticista, considerant que no és adequat per a una cultura que encara no és normal. L'artista és vist com el superhome de Nietzsche (vitalisme).