Literatura Oral: Gèneres, Funcions i Recursos

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el 14 de Octubre de 2024 en catalán con un tamaño de 7,54 KB

Característiques de la literatura oral (Olrik):

Llei d'obertura i tancament del relat: La narració té una introducció pausada i un desenllaç que s'allarga fins arribar a una situació de calma.
Llei de la repetició: Repetició per a crear intensitat.
Llei de tres: Número més utilitzat per quantitat.
Llei de dos en escena: Nombre màxim de personatges que poden aparèixer.
Llei del contrast: Els relats estan polaritzats.
Llei dels bessons: Si dos personatges omplen un mateix rol narratiu és perquè són dèbils.
Llei de la importància de la posició inicial o final: Primer apareixen els personatges que són més importants des del punt de vista social, els personatges amb més empatia en posició final.

Classificació (mode etnopoètic):

Mode fabulós: L'ésser humà es relaciona amb forces i mons extraordinaris.
- Submode meravellós: L'ésser humà s'enfronta a un món que té les seues pròpies regles. Personatges amb poders extraordinaris. Exemple: romanç d'herois.
- Submode numinós: L'ésser humà s'enfronta a un món que funciona d'acord amb el sistema de creences de la societat. Personatges com déu, els àngels, etc. Exemple: el mite, la llegenda.
Mode realista: L'ésser humà es relaciona amb el proïsme dins d'un món humà. (Ex: romanç novel·lística)
Mode simbòlic: Els personatges i les accions són de caràcter simbòlic. Ex: romanç d'exageracions, la paràbola.

Les funcions tradicionals de la literatura popular:

Socials: Lúdica, reacció, acceptació de la norma social, crítica, educativa.
D'informació.
Màgica.
Reguladora del treball: Cançons de regulació, batre, llaurar.
Com a signe d'identificació: Miracle.
De preservació històrica: Llegenda.
Com a signe de pertinença a un col·lectiu.
D'indici de l'estat civil o estat d'ànim: Cançons amoroses o picardioses.
Estètica: Agradar, entretenir. Cançons i jocs infantils.
Tranquil·litzadora: Cançons de bressol.
De comptar.
D'exploració del cos.
D'acceleració de dicció: Embarbus.
De maduració motora: Cançons d'acció.
D'establiment de regles en el joc.
D'exploració de la realitat.
De conceptualització del sexe.
Iniciàtica.
D'assimilació simbòlica d'un detall cultural.
De captació d'un problema vital.
De joc terapèutic sobre la personalitat.
D'invitació al risc i l'aventura.
D'entrar a la realitat pels camins de la imaginació.
D'experimentar amb la fantasia.
De simbolització del paisatge.
De condensació de l'emotividad popular.
D'establiment de lligams amb la història.
De l'adoctrinament religiós o moral.
Els refranys com a transmissors del coneixement especialitzat.

Què són els idiomatismes? Unitats lingüístiques formades per més d'una paraula. Escassa flexibilitat morfològica interna, poden constituir una intervenció en el marc d'una conversa. Són construccions històriques amb adherències culturals. Resistència a la traducció. Assumeixen un valor global que no correspon amb la suma dels sentits de les paraules que els integren.

Recursos literaris:

Al·legoria: Una metàfora continuada. Es substitueix un referent pel seu equivalent metafòric i tots els termes lligats al referent tenen una metàfora equivalent.
Antítesi (o contrast): oposar dues idees emprant paraules antònimes o frases de significat contrari.
Asíndeton: Eliminació dels elements d'enllaç entre les paraules d'una frase o entre diferents frases amb la finalitat d'agilitar l'expressió.
Calembur: Amb una nova agrupació de les síl·labes de la paraula, aquestes canvien de significat.
Concatenació: Repetició d'una paraula anterior.
Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic.
Paradoxa: Harmonitzar termes aparentment oposats.

Les endevinalles a l'escola: Formen part de la literatura oral, i a l'escola es poden treballar oralment, analitzar-les, entendre-les, memoritzar-les i gaudir dient-les. Es basen en el domini del joc verbal. Provoquen plaer en escoltar-les i ganes de repetir-les perquè tenen musicalitat. Són una bona eina per a la reflexió metalingüística, juguen amb les comparances i les metàfores per a referir-se al concepte que s'ha d'endevinar. Són una bona activitat per desenvolupar les destreses de comprensió, treball lèxic i reconeixement d'indicis. Són formes d'expressió que atreuen molt l'interès dels alumnes. És un llenguatge rítmic que els facilita la memorització, i per als alumnes que adquireixen una L2 constitueix una ajuda per a l'expressió, tant per a l'adquisició de nous fonemes, com de vocabulari, d'estructures...

Els gèneres etnopoètics:

Rondalla:
- Rondalla d'animals: "El llop i la rabosa".
- Rondalla meravellosa: "La xiqueta i el foc".
- Rondalla no meravellosa:
  - Rondalla religiosa: "Les garrotades de Sant Pere".
  - Rondalla d'enginy: "Les tres preguntes del rei".
  - Rondalla del gegant beneit: "Peret i el gegant".
- La contarella:
  - La bertranada: "L'ase penjat".
  - La contarella de beneits: "El pare, el fill i el ruquet".
  - Facècia: "Els estudiants famolencs".
  - La contarella de mentides.
- La rondalla formulística.
- L'antirondalla.
El mite.
La llegenda:
- Llegenda del passat.
- Llegenda contemporània.
- Llegenda etiològica.
- La tradició explicativa.
Els relats d'experiències reals:
- El succeït.
- El pseudosucceït.
- L'anècdota.
- El relat d'experiència personal.
L'acudit.
La fórmula:
- Malnoms i sobrenoms.
- Fraseologia: la parèmia.
- L'endevinalla.
- L'enigma.
- L'embarbuss.
- La fórmula rimada.
La cançó:
1. La cançó llarga o narrativa:
  - Romanço.
  - Glosat.
  - Codolada.
2. La cançó curta o copla:
  - Cançó de ronda.
  - Alabada.
  - Jota.
  - Cançó de treball.
  - Cançó de capta.
  - La cançó de bressol.
  - Corranda.
3. La cantarella.
Gèneres no orals: La dedicatòria, el grafit, folklore en xarxa...