Natàlia (Colometa): Anàlisi del Personatge a La Plaça del Diamant

Natàlia (Colometa): La Protagonista de La Plaça del Diamant

La Natàlia, també coneguda com a Colometa segons en Quimet, és tant la narradora com la protagonista de La Plaça del Diamant. Principalment, se la coneix com una noia dolça i innocent, plena de bondat i intel·ligència, que no s'adona gaire de la realitat que l'envolta. És una dona atractiva i llesta, caracteritzada pel color blanc, símbol de dolçor i innocència. També cal afegir que normalment tendeix a vestir amb vestits. Colometa es preocupa molt poc de si mateixa, ja que en cap moment s'autodescriu.

La Força de Natàlia i el seu Simbolisme

És un personatge femení que ens transmet força: la força d'una dona que lluita diàriament per seguir endavant. En l'obra, representa els problemes de ser mare, tot i no tenir-ne, una situació gens fàcil que normalment afecta totes les persones que són òrfenes. També escenifica els danys de la guerra en les mares en perdre els seus marits i no saber què fer amb els seus fills. Això s'acompanya del dilema de la tortura mental de la dona, ja que en aquelles èpoques els homes tenien el poder majoritari sobre les seves esposes.

Evolució Vital i Pèrdua d'Identitat de Natàlia

Al principi de la novel·la, la Natàlia és una noia jove i soltera, òrfena de mare, que viu amb el seu pare i la seva madrastra. La narració explica aproximadament 25 anys de la seva vida: el casament amb el seu primer marit, en Quimet; l'arribada dels seus dos fills, Antoni i Rita; la seva viudetat; i el seu segon casament amb l'Antoni.

La Natàlia viu i pateix una profunda evolució interior que la porta des de la ingenuïtat inicial fins a la maduresa final, amb què es conclou el llibre. La història comença amb la pèrdua de la identitat de la protagonista. Natàlia coneix en Quimet, amb qui es casa al cap d'un any, i ell li capgira completament la vida. Quimet la sotmet a un procés de submissió, en el qual perd la identitat: deixa de ser Natàlia i passa a ser Colometa.

Les Dues Parts de la Novel·la: Ingenuïtat i Maduresa

Primera Part: La Submissió i l'Opressió

La primera part de la novel·la mostra Natàlia-Colometa com una noia ingènua, bondadosa i passiva, que no coneix gaire el món i, com es diu a la novel·la, pateix si ha de dir que no. Una vegada casada, en Quimet li esborra la identitat i els desitjos, li treu la llibertat. Així, juntament amb els dos fills, fa que entri en una espiral d'angoixes i opressions: ha de suportar en Quimet i el seu autoritarisme, ha de treballar fora de casa, no pot atendre bé els seus fills, els coloms envaeixen el seu espai vital…

Segona Part: La Recuperació i la Resiliència

A la segona part de la novel·la, la protagonista ha perdut part de la seva innocència i comença a madurar. Llavors, pren la decisió de rebel·lar-se contra tot i inicia un camí per recuperar la identitat perduda. Així, ataca i turmenta els coloms. Mentrestant, en Quimet ha anat a la guerra, i la desolació i la misèria l'envaeixen i la fan pensar en un suïcidi col·lectiu, ella i els dos fills.