El Mite de la Caverna i la Idea del Bé en la República de Plató

En aquest text del llibre VII de la República, Plató utilitza el Mite de la Caverna per explicar la seva teoria de la realitat. Compara el Món Sensible amb la presó i el Món de les Idees amb el món exterior, on l'ànima va pujant fins a veure la Idea del Bé, que és la més real i perfecta de totes. El Bé és la causa de tot el que és bell i recte, ja que genera la llum en el món visible i crea la veritat i l'enteniment en el món intel·ligible. Per tot això, Plató conclou que qui vulgui actuar de manera assenyada, tant en la seva vida privada com en la política, ha de conèixer obligatòriament aquesta Idea.

Quan Plató afirma que «el qui vulgui actuar assenyadament en privat o en públic cal que contempli aquesta idea», ens vol dir que per fer les coses bé, tant a la nostra vida personal (àmbit privat) com a l'hora de governar la ciutat (àmbit públic), és imprescindible conèixer primer la Idea del Bé. Això s'explica directament mitjançant la seva teoria de l'intel·lectualisme moral: Plató dona per fet que si el filòsof coneix el Bé, actuarà bé. Per tant, conèixer aquesta Idea és la clau de la moralitat i de la política. Per justificar aquesta afirmació hem d'explicar tot el sistema filosòfic de Plató basant-nos en els punts següents:

1. El dualisme ontològic o metafísic

Per començar, Plató defensa un dualisme ontològic o metafísic, que vol dir que la realitat és dual i es divideix en dos mons:

114

D'altra banda trobem el Món de les Idees (MI), Món de les Formes o Món Intel·ligible. Aquest món es troba en la transcendència, és a dir, fora de l'espai i del temps. Per això és immutable (no pot canviar) i és etern i immortal (ingènit, no té principi ni final). Aquest món no es pot veure amb els sentits, sinó que hi accedim mitjançant la raó. Aquí s'hi troben les Idees, que són nocions úniques, inalterables, immaterials i transcendentals que representen l'essència de les coses. La Idea és sempre més real que l'objecte per tres motius: la Idea és la causa de l'objecte, l'objecte és només una còpia imperfecta de la Idea, i la Idea és eterna mentre que l'objecte és efímer (per exemple, si s'extingeixen els dinosaures, la Idea de dinosaure continua existint). A més, les Idees estan jerarquitzades: a dalt de tot la Idea del Bé, seguida de les Idees de Valors (Justícia, Bellesa), les Idees de Matemàtiques i, a baix de tot, les Idees de les Coses. Cal remarcar que no existeixen idees negatives com la maldat o la lletjor, perquè les Idees són perfectes i han de ser necessàriament positives.

Mite del Demiürg: per explicar l'origen de la realitat trobem el Mite del Demiürg. Per això les coses materials són una còpia de les Idees.

2. El dualisme epistemològic o del coneixement

Aquest dualisme de la realitat es correspon amb un dualisme epistemològic o del coneixement, ja que Plató és un pensador racionalista que diu que el coneixement ve de la raó i no dels sentits:

• El saber del Món Sensible és la Doxa (Opinió), que prové dels sentits i és un saber canviant, relatiu i imperfecte. Tot i així, és un saber millorable perquè el Demiürg va donar forma a la matèria copiant les Idees. La Doxa es divideix en dos nivells: el més baix és l'Eikasia (Imaginació), que s'obté a través de les imatges dels objectes i es relaciona amb l'art; i el nivell un xic més fiable és la Pistis (Creença), que s'obté observant els objectes materials i es relaciona amb les ciències empíriques.
• El saber del Món de les Idees és l'Episteme (Coneixement), que prové de la raó i és immutable, absolut i perfecte. També té dos nivells: el nivell inferior és la Dianoia (Raonament), que s'obté a partir de les Idees matemàtiques raonant sobre resultats fixos (com 2+2=4); i el nivell més alt de tots és la Noesi / Nous (Intuïció), que s'obté quan s'estudia la Idea més perfecta, el Bé. Aquest nivell és el que assoleixen els filòsofs mitjançant la dialèctica, que és la capacitat i la disciplina d'estudiar la Idea del Bé.

3. El dualisme antropològic i la conducta privada

En segon lloc, pel que fa a la vida privada i la conducta de l'individu, Plató defensa el dualisme antropològic: l'ésser humà està format per dues parts, el cos (material, canviant, efímer i del Món Sensible) i l'ànima o psyche (immaterial, immutable, eterna, perfecta i del Món de les Idees). La unió entre cos i ànima és accidental.

Com s'explica en el Mite del Carro Alat, l'ànima és com un carro conduït per un auriga (conductor) i tirat per dos cavalls: el cavall blanc representa la part irascible, i el cavall negre la part apetitiva. Com que el cavall negre vol anar cap al Món Sensible i el blanc cap al Món de les Idees, els cavalls es barallen, l'auriga perd el control i el carro cau al Món Sensible quedant atrapat en el cos. Així doncs, l'ànima té tres parts:

• Racional (al cap), responsable del pensament.
• Irascible (al pit), relacionada amb els sentiments i passions nobles com la valentia.
• Apetitiva o Concupiscible (al ventre), que busca els desitjos materials i mor quan mor el cos.

Per actuar assenyadament en privat, l'ànima ha d'estar equilibrada: la part racional ha de dominar i controlar les altres dues. Quan ho aconsegueix, l'ànima recorda les Idees que ja coneixia abans de caure al cos, procés anomenat reminiscència, i desenvolupa la virtut que li és pròpia.

4. La crítica a la democràcia i l'àmbit públic

En tercer lloc, pel que fa a l'àmbit públic i la política, Plató critica durament la democràcia per tres motius principals:

1. La falta de formació del poble: utilitza la metàfora del vaixell.
2. Els governants en democràcia no busquen el Bé ni la Justícia, sinó només el poder (crítica als sofistes).
3. La majoria es pot equivocar i prendre decisions injustes, com la mort de Sòcrates.

5. L'aristocràcia del mèrit i l'Estat ideal

Per tot això, Plató proposa com a forma ideal d'Estat l'aristocràcia del mèrit mitjançant el govern de filòsofs. Com que el filòsof ha après la dialèctica i ha arribat a la Noesi coneixent la Idea del Bé, és l'únic preparat per governar i buscar el bé comú. Per aconseguir-ho, cal seleccionar les millors naturaleses d'ànima i donar-los una educació adient. A l'Estat ideal hi ha una correspondència exacta entre les parts de l'ànima, la seva funció i les classes socials:

• Productors (corresponen a l'ànima Apetitiva): la seva funció és la producció per mantenir la ciutat. Reben la formació justa per al seu ofici i són l'única classe social que té dret a tenir propietat privada, diners i família, ja que necessiten del que és material.
• Guardians (corresponen a l'ànima Irascible): la seva funció és la defensa de la polis. Reben formació en gimnàstica i música de forma matemàtica, i no tenen accés ni a propietat privada ni a família.
• Governants (corresponen a l'ànima Racional): la seva funció és el govern. S'escullen d'entre els millors guardians i se'ls forma en la dialèctica a partir dels 30 anys per començar a governar a partir dels 40. Tampoc tenen accés a la propietat privada ni a la família.

En conclusió, la justícia a la ciutat consisteix que cada classe compleixi la seva funció sense envair la dels altres. Quan la raó domina l'ànima en l'àmbit privat i els filòsofs que han conegut la Idea del Bé governen en l'àmbit públic, s'aconsegueix l'harmonia, la justícia i el bé comú en la societat.