Mill: Llibertat Individual, Societat i Liberalisme

La construcció del sentiment moral

En defensa de la llibertat individual

La vida en societat fa necessari establir regulacions sobre la conducta individual. Si la lluita pel bé comú és una de les passions de Mill, l’altra és la defensa de la individualitat. On són els límits a la intervenció de la societat sobre la llibertat individual en favor de l'interès general? La societat, quan la direcció interna no és suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre a la pressió de l’opinió pública i a la força de la llei. La regla és clara: un col·lectiu només pot limitar la llibertat d’un individu per protegir-se, per evitar que aquest individu faci mal als altres.

Contra la dictadura de les majories

Mill és conscient que, tot i en un règim democràtic, convé no abaixar la guàrdia en la defensa dels drets individuals. Aquesta opressió pot provenir de l’acció de govern. Mill reivindica la necessitat democràtica de limitar el poder dels governants. No s’ha de confondre la democràcia amb la tirania. Mill reflexiona sobre la necessitat de protegir-se. Es tracta d’evitar que s’acabi imposant a tothom un pensament uniformitzador en qüestions ideològiques, culturals o religioses. La democràcia ha de ser compatible amb el respecte de les llibertats individuals i dels drets de les minories.

Igualtat no equival a uniformitat

Mill defensava la felicitat més gran per al nombre més gran, però qui redueixi aquesta idea a pura aritmètica estarà oblidant que la individualitat és el contrapunt necessari que dóna al lema de Mill el seu autèntic sentit. Mill defensava una igualtat que no homogeneïtza sinó que potencia la llibertat individual. Mill insisteix que cal afavorir la diversitat de formes de vida. Per a ell, l’afirmació individual és bàsica per al progrés personal i social.

El paper de les elits

Mill rebutja l’equiparació de la democràcia amb la dictadura de la majoria. Reivindica el paper directiu, o si més no orientador, de les minories amb més aptituds.

L'ideal del liberalisme

Dret a ser igualment lliures, a tenir una formació que ens ho permeti, a créixer com a persones. Aquestes són les claus de la felicitat més elevada a què hem de tendir, la més gran per al nombre més gran. La felicitat només és factible en una societat organitzada. No hi ha d’haver contradicció entre les exigències individuals i les socials. Un Estat que afavoreixi la llibertat individual pot esdevenir fort i valuós. El pensament de Mill representa la teorització més acurada del liberalisme: cap a la igualtat des de la llibertat.