Martha Nussbaum i Friedrich Nietzsche: Filosofia i Vida

Martha Nussbaum: La Teoria de les Capacitats

Martha Nussbaum (1947) va néixer poc després de la Segona Guerra Mundial. Va viure sota la influència de la Guerra Freda, període en què el món es va dividir en dos blocs: l’occidental, associat a un sistema econòmic, polític i social capitalista; i l’oriental, vinculat al comunisme. Aquesta divisió persisteix, ja que els països més desenvolupats es troben a Occident, mentre que molts d’Orient estan menys desenvolupats. Nussbaum pertany al postmodernisme i aborda problemes d’actualitat.

Crítica al PIB i Benestar Social

L’autora considera que l'economia és fonamental en el món modern i que cal cercar el benestar. Tanmateix, critica la identificació del benestar amb un Producte Interior Brut (PIB) elevat, ja que un creixement econòmic no implica necessàriament una millor distribució de la riquesa ni la reducció de la pobresa. Exemples com Nigèria, Guinea Equatorial, Angola, Veneçuela, Rússia o l'Índia demostren que, malgrat tenir recursos o un PIB alt, persisteixen nivells alarmants de pobresa i fam.

Nussbaum critica la idea que el creixement econòmic garanteixi per si sol el benestar, ja que les inversions de l'Estat sovint no responen a les necessitats de la població, sinó que beneficien les elits, institucions religioses, infraestructures d'interès particular o la despesa militar.

El Model de les Capacitats i la Dignitat Humana

Davant d'aquesta situació, proposa un nou model basat en les capacitats, amb l'objectiu de garantir la dignitat humana. Segons Nussbaum, l'Estat ha de proporcionar les condicions perquè cada individu pugui desenvolupar les seves aptituds. Utilitza l'exemple de Vasanti, una dona d'un poble de Gujarat (Índia), per il·lustrar la desigualtat respecte a altres persones amb més drets i oportunitats en els àmbits personal, educatiu, laboral i econòmic.

Classificació de les Capacitats

La teoria de les capacitats, desenvolupada conjuntament amb l’economista Amartya Sen, distingeix diversos tipus:

• Capacitats bàsiques: Potencialitats innates i biològiques de la persona.
• Capacitats internes: Habilitats i estats desenvolupats en l'entorn familiar, social, polític i econòmic.
• Capacitats combinades: Conjunt d'oportunitats reals per escollir, fruit de la interacció entre les capacitats internes i l'entorn.
• Capacitats centrals: Aquelles que han d'estar garantides universalment per assegurar la dignitat.

A més, diferencia entre capacitats i funcionaments. Els funcionaments són la posada en pràctica d'aquestes capacitats; és a dir, allò que una persona arriba a ser o fer. Tanmateix, aquestes no sempre es poden desenvolupar; per exemple, una persona pot no assolir una bona salut si el sistema sanitari falla en la detecció i el tractament.

Problemes Ètics i Polítics de la Teoria

La teoria presenta diversos reptes:

• El problema de la llibertat: L'Estat ha de promoure les capacitats, però respectant la llibertat individual, fins i tot quan algú decideix no desenvolupar-les. Això genera tensions en casos com el consum de drogues, on Nussbaum defensa la regulació especialment per als menors.
• Igualtat i equitat: L'objectiu és assegurar un mínim de dignitat per a tothom. L'Estat ha d'oferir igualtat d'oportunitats, però els resultats no han de ser necessàriament equitatius, ja que cada persona mereix el que té en funció del seu treball.
• Conflicte de capacitats: Algunes, com la llibertat d'expressió, poden entrar en conflicte amb altres drets, requerint un equilibri regulat per l'Estat.
• Distribució de recursos: La desigualtat impedeix que la riquesa arribi a tota la població. L'Estat ha de protegir els col·lectius més vulnerables (infants, persones amb discapacitat, dones en contextos d'opressió).

Finalment, Nussbaum denuncia la marginació de col·lectius com el de les persones homosexuals i la manca de llibertats fonamentals (expressió, associació, culte) o l'accés a recursos bàsics com l'aigua potable.

Friedrich Nietzsche: La Filosofia del Martell

Friedrich Nietzsche se situa en el context de l'Alemanya prèvia al nazisme, tenint com a gran referent Schopenhauer. Per a Nietzsche, no hi ha més realitat que la vida al món sensible. Per això defensava la filosofia del martell, que pretén destruir les tradicions establertes per construir un nou ordre.

L'Ideal de la Grècia Arcaica: Apol·lo i Dionís

Nietzsche troba en la Grècia arcaica i la tragèdia clàssica el millor exemple de cultura que comprèn la vida. En la tragèdia, existeixen dos pols en equilibri:

• Pol apol·lini: Representat per Apol·lo; simbolitza la llum, l’ordre, la raó i els límits.
• Pol dionisíac: Representat per Dionís; simbolitza els instints, el vi, la nit, el desordre i el desig.

L'autor critica Sòcrates i Plató per haver trencat aquest equilibri en defensar que la part racional ha de dominar els instints. Nietzsche rebutja la separació entre el món sensible i l'intel·ligible, afirmant que no existeixen veritats absolutes, sinó perspectives individuals sobre el bé, la justícia o la bellesa.

Crítica al Cristianisme i al Llenguatge

Es mostra molt crític amb el cristianisme, ja que considera que presenta la paraula de Déu com una veritat absoluta que reprimeix els instints i actua contra la integritat física. Nietzsche sosté que el cristianisme utilitza el llenguatge com a eina de control i submissió, prometent una vida posterior inexistent per dominar la present.

Per a l'autor, el llenguatge és essencialment metafòric. Els conceptes només designen una part de la realitat, i qualsevol veritat considerada absoluta és, en realitat, qüestionable.

La Moral de Senyors i la Moral d'Esclaus

Nietzsche qüestiona l'objectivitat dels valors morals i distingeix entre:

• Moral de senyors: Caracteritzada per l'energia, la competitivitat, el gaudi de la vida i la capacitat de creació.
• Moral d'esclaus: Pròpia de persones submises, obedients i conformistes.

Considera que l'Església ha invertit aquests valors per interessos de poder, anomenant "bo" allò que és feble. Proposa una transvaloració: els líders han d'exercir el poder, mentre que els altres assumeixen una "obediència feliç". També critica el ressentiment dels oprimits, que en arribar al poder poden esdevenir nous opressors.

El Nihilisme, el Superhome i l'Etern Retorn

L'alternativa de Nietzsche és el nihilisme actiu i la mort de Déu (la pèrdua dels valors absoluts). Aquest procés el culmina el superhome, que passa per tres etapes:

1. El camell: L'individu que obeeix i carrega amb el pes de la tradició.
2. El lleó: El símbol de la destrucció dels antics valors.
3. El nen: La innocència i la capacitat de crear nous valors des de la voluntat de poder.

Finalment, proposa l'etern retorn. Davant la concepció lineal del temps cristiana, Nietzsche proposa una visió circular: viure cada instant com si s'hagués de repetir eternament. El superhome és qui estima la vida tal com és, acceptant plenament l'existència i creant sentit des de la pròpia voluntat.