Possibilitat i Límits del Coneixement: Una Exploració Filosòfica

Possibilitat i Límits del Coneixement

1. El Coneixement

"Tots els homes desitgen per naturalesa saber." - Aristòtil

"La bona vida és la vida inspirada en l’amor i guiada pel coneixement." - B. Russell

L'Epistemologia

Episteme: Ciència, coneixement. L'epistemologia analitza en què consisteix el coneixement, determina el seu origen, el mètode que seguim per obtenir-lo i els límits del que podem conèixer. És el centre de la filosofia a partir del S. XVII, donada la importància creixent de les Ciències Naturals i la consciència de la seva dimensió bàsica.

El Concepte de Coneixement

Coneixement = saber.

• Opinió: Aparició subjectiva de la qual ni estem segurs ni la podem provar davant els altres.
• Creença:
  • Dubitatiu: Grau de saber subjectiu en què no estem segurs de la veritat que afirmem.
  • Assertiu: Grau de saber subjectiu en què estem segurs de la veritat que afirmem encara que no tenim proves.
• Coneixement: És una creença de la qual estem segurs i la podem provar justificant-la racionalment. És objectiu.
  • Coneixement teòric: Constituït per les informacions que descriuen i expliquen el món natural i social que ens envolta. És un saber contemplatiu i desinteressat. Té com a objectiu trobar la veritat.
  • Coneixement pràctic: No és una explicació del món, sinó un saber-hi actuar en la manipulació de l’entorn, la producció de béns, l’elaboració d’obres d’art i la determinació de l’acció correcta.

El Problema de la Veritat

El coneixement és autèntic quan és vertader: Quin sentit té el terme “veritat”? I quins són els principals criteris de la veritat?

Sentits del Terme Veritat

• Veritat de fets: veritat = autèntica = real.
  • Realitat autèntica, noumen: Objectes i fets del món tal com són realment. Realitat en si que no podem conèixer.
  • Realitat aparent, fenomen: Forma com apareix o com es manifesta la realitat. Realitat tal com s’apareix als nostres sentits.
• Veritat de proposicions: veritat = propietat de les proposicions = cert.
  • Proposició: Oració declarativa que afirma o nega alguna cosa.
    • Empíriques: Tenen contingut empíric que es pot contrastar amb l’experiència.
    • Formals: No tenen contingut empíric, sinó que descriuen relacions entre símbols (matemàtiques, lògica...).

Classes de Veritat de Proposició

• Veritat de proposicions empíriques:
  • Teoria de la veritat com a correspondència: La proposició és vertadera si hi ha adequació entre ella i la realitat a què es refereix. (Aristòtil)
  • Teoria de la veritat com a coherència: La proposició és vertadera si no hi ha contradicció amb la resta de proposicions. (Hegel)
  • Teoria de la veritat com a èxit: La proposició és vertadera quan és útil i condueix a l’èxit (conseqüències positives). (James)
• Veritat de proposicions formals: L’únic sentit que té com a veritat és com a coherència.

Criteris per a Reconèixer la Veritat Empírica

• Criteri d’evidència: Un coneixement és evident si es presenta de forma immediata al subjecte, a qui és impossible dubtar de la seva veritat. Certesa: Sentiment de seguretat que té el subjecte sobre la veritat dels seus coneixements. És quelcom subjectiu. Criteri insuficient.
• Criteri d’intersubjectivitat: Les nostres creences han de ser admeses per qualsevol ésser racional per tal que siguin veritables i constitueixin coneixement. El coneixement és objectiu, acceptable per a tothom. Veritat com a consens: És veritat allò que la comunitat admet, però pot estar equivocada. Criteri insuficient.

La Possibilitat de Coneixement

Insuficiència dels Criteris per a Reconèixer la Veritat

Cal acceptar que els criteris de veritat són insuficients.

• Criteri d’evidència: No existeix un criteri precís d’evidència. És difícil d’assegurar críticament la legitimitat.
• Criteri d’intersubjectivitat: El que és admès per tothom no té per què ser indubtablement vertader.

És possible el coneixement? Podem estar segurs d'aquest? Hi ha un límit?

Actituds Davant la Possibilitat de Coneixement

• Dogmatisme: (Sòcrates, Plató, Descartes) Podem adquirir coneixement segur i universal i tenir-ne una certesa absoluta. Ho podem saber tot perquè el nostre coneixement no té límits.
• Escepticisme: (Gòrgies, Pirró)
  • Escepticisme moderat: Dubte sobre la possibilitat d’un coneixement sense límits.
  • Escepticisme radical: Nega la possibilitat del coneixement. No podem estar segurs de gairebé res.
• Criticisme: (Kant) El coneixement és possible tot i que no és inqüestionable i definitiu, sinó que ha de ser revisat i criticat per detectar-hi possibles errors. El nostre coneixement és provisional. Podem obtenir saber dels fenòmens, però cal fer revisions constants.
• Relativisme: (Protàgores, sofistes) Negació d’una veritat absoluta. No hi ha coneixement universal i objectiu. Opinions vàlides en un determinat context. El saber és relatiu al lloc on es viu i al grup cultural al qual es pertany.
• Perspectivisme: (Ortega y Gasset) Cada subjecte col·lectiu té una visió parcial de la veritat, una perspectiva que no és falsa. La reunió de totes les perspectives seria la vertadera realitat. El saber és parcial, tot depèn de la perspectiva que adoptem.

La Conquesta de la Veritat com a Tasca Permanent

La recerca de la veritat i el coneixement és un esforç que permet sortir de la ignorància i de l’error. És una tasca individual i col·lectiva.