Lluís Companys: acusacions, captura i repressió franquista

Context i acusacions contra Lluís Companys

El conjunt de mesures repressives adoptades per les autoritats es va caracteritzar per la voluntat d’exemplaritat i de càstig. No sols es tractava de punir, sinó també d’escampar el terror entre la població i de fer callar qualsevol dissidència. Va ser un temps de por i de silenci, atesa la tendència generalitzada a amagar el passat i a no parlar de política. Així doncs, la despolitització forçada va ser un dels factors que va contribuir més a la pervivència de la dictadura franquista.

c) Lluís Companys: captura i Llei de Responsabilitats Polítiques

c) Lluís Companys, quan les tropes franquistes van conquerir Catalunya, es va exiliar a França. Els nazis el van capturar i el van extraditar a Catalunya. L’any 1939 es va promulgar la Llei de Responsabilitats Polítiques, que va analitzar l’actuació de qualsevol individu respecte del bàndol republicà. De manera retroactiva, aquesta llei jutjava delictes que en el seu moment eren legals (des de 1934).

Acusacions inicials i defensa de la legalitat

Primerament se l’acusava d’haver continuat essent president de la Generalitat de Catalunya quan, el 18 de juliol, es va produir el cop d’Estat; és a dir, que no va donar suport al cop d’Estat. Ell es manté fidel a la legalitat democràtica i republicana, però segons la justícia franquista, havia d’haver abandonat el càrrec i haver dissolt l’autogovern català.

Oposició al triomf del feixisme i organització de milícies

Per tant, Companys també se l’acusa d’haver-se oposat al triomf del feixisme i d’haver treballat per fer-lo fracassar. Aquest va presidir el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i va repartir les armes entre partits polítics i sindicats d’esquerra. Entre les organitzacions esmentades hi havia la Unió de Rabassaires, el PSUC, el POUM, la CNT-FAI i la UGT, i a més va enviar els milicians al front d’Aragó.

Acusacions per excessos i col·lectivitzacions

A Companys també se l’acusa de no haver aturat els excessos d'algunes agrupacions anarquistes, les quals, segons les acusacions, van cremar esglésies i van assassinar sacerdots. A més, se’l culpa d’expropiacions de magatzems, terres, fàbriques i d’haver impulsat les col·lectivitzacions.

Canvi de lideratge i legislació

Al tercer paràgraf es fa referència al relleu de Tarradellas per Companys, que torna a esdevenir president i promulga unes lleis amb l’objectiu d’intentar que el bàndol republicà guanyés al franquisme. Se’l jutja per aquesta actuació al llarg de la Guerra Civil Espanyola.

Dissolució del govern i suspensió de l’Estatut

El 5 d’abril de 1938 es dissol el govern de la Generalitat i, per tant, es suspèn l’Estatut de Núria.

Sentència, condemna i conclusió

En l’últim paràgraf podem veure la sentència contra Companys. Se’l condemna a pena de mort per rebel·lió militar (el delicte més greu). El juliol de 1938 les autoritats franquistes van restituir la pena de mort.

Per concloure, aquest és un fet sense precedents, ja que es tracta d’un president escollit democràticament pel poble català. Aquest fet respon a l’eliminació física dels oponents —en aquest cas, per ser catalanista— i exemplifica la duresa de la repressió política del període.

Taula resum de les acusacions

• Continuar com a president el 18 de juliol (no abandonar el càrrec).
• Organització i subministrament d’armes a milícies i partits antifeixistes.
• Responsabilitat sobre els excessos (cremades d’esglésies, assassinats de sacerdots).
• Expropiacions i col·lectivitzacions durant la guerra.

Nota: Aquest text ha estat corregit ortogràficament i gramaticalment i s’ha reformat per a una lectura més clara sense eliminar ni tallar el contingut original.