Guia de Mètrica, Figures Retòriques i Anàlisi Poètica

Conceptes bàsics de mètrica i rima

• Assonant: Només rimen les vocals a partir de l’última vocal tònica.
• Consonant: Rimen les vocals i les consonants a partir de l’última vocal tònica.
• Masculina: La rima acaba en síl·laba tònica.
• Femenina: La rima acaba en síl·laba àtona.
• Art major: El vers té 9 síl·labes o més.
• Art menor: El vers té 8 síl·labes o menys.
• Cobles: Estrofes de 5 versos.

Figures retòriques

• Anàfora: Repetició d’una o diverses paraules al principi de cada vers o frase.
• Antítesi: Associació de termes o frases de sentit contraposat.
• Apòstrof: Recurs que consisteix a dirigir-se a un interlocutor, designant-lo.
• Comparació: Establiment de relacions de semblança o dissimilitud entre dues realitats.
• Encavalcament: Artifici consistent a prolongar la sintaxi més enllà dels límits del vers, establint una continuïtat entre un vers i el següent.
• Enumeració: Llistat de les parts que componen un tot.
• Epítet: Adjectiu ornamental que acompanya un nom sense afegir-hi informació rellevant.
• Tornada: Vers o conjunt de versos que es repeteixen periòdicament al llarg d’una composició, normalment com a remat de cada estrofa.
• Estrofa: Unitat mètrica fonamental, integrada per un grup de versos subjectes a un esquema determinat.
• Hipèrbaton: Alteració en l’ordre habitual dels components d’una oració.
• Hipèrbole: Exageració.
• Interrogació retòrica: Pregunta que es formula sense que s’esperi resposta, ja sigui perquè no en té o perquè ja se sobreentén.
• Metàfora: Designació d’una realitat mitjançant una altra amb la qual manté una relació de similitud.
• Metonímia: Designació d’una realitat mitjançant una paraula amb la qual manté una relació de contigüitat (causa-efecte, continent-contingut, etc.).
• Paral·lelisme: Estructura sintàctica reiterada.
• Sinestèsia: Recurs consistent a atribuir a un sentit corporal una acció pròpia d’un altre sentit.

Anàlisi de poemes destacats

Oda a Espanya - Joan Maragall

Glossa: Aquest poema és fruit del posicionament de Joan Maragall davant la crisi colonial que portà l’Estat espanyol a la guerra amb els Estats Units l’estiu del 1898. Publicat a la revista Catalònia, forma part de la secció "Els tres cants de la guerra" dins Visions & cants (1900). El text destaca per la solidaritat amb les famílies dels soldats i un sentiment diferenciador que evita el separatisme i l'espanyolisme radical.

Forma: 8 estrofes de 6 versos de metre divers: 4 decasíl·labs (tres primers i 5è) i 2 tetrasíl·labs (4t i 6è).

Cançoneta incerta - Josep Carner

Glossa: Exemple de perfecció en el conreu de la cançó literària. El poema és una metàfora a tres bandes: la cançoneta, el camí i la vida. El camí, personificat, exemplifica el destí humà, amb les seves penes, alegries i final inesperat.

Forma: 3 estrofes de 8 versos (art menor), combinant versos de 8 i 4 síl·labes.

Tot l’enyor de demà - Joan Salvat-Papasseit

Glossa: Poema significatiu que desgrana realitats quotidianes plenes de vida. Reflexiona sobre la malaltia i l'inevitable enfrontament amb la mort, que és possible gràcies a l'existència de la vida.

Forma: Ús de versos trencats (típic del cubisme) i absència de puntuació per marcar el ritme. Poema polimètric.

Vinyes verdes vora el mar - Josep M. de Sagarra

Glossa: Poema VI de Cançons de rem i de vela (1923). Destaca per la descripció del color verd del paisatge en contrast amb el blau mariner. Les vinyes es personifiquen i esdevenen part dels sentiments del poeta.

Forma: 7 cobles de 5 versos heptasil·làbics (art menor) amb rima encadenada.

La ciutat llunyana - Màrius Torres

Glossa: El títol és una metàfora metonímica on la ciutat representa Catalunya. Escrit el 1939 al sanatori de Puig d’Olena, reflecteix la desil·lusió després de la fi de la Segona República i l'ocupació franquista.

Forma: Sonet de versos alexandrins (12 síl·labes) amb estructura d'art major.