Anàlisi de 'La Cançoneta lleu i plana': Sirventès de Berguedà

Comentari de Text: La Cançoneta lleu i plana (Guillem de Berguedà)

Guillem de Berguedà: Vida i Context Històric

La Cançoneta lleu i plana va ser escrita per Guillem de Berguedà l'any 1172. El trobador va néixer cap a l'any 1130 i va morir el 1196. Era el fill més gran i, per tant, hereu del vescomte de Berguedà.

Guillem de Berguedà tenia un caràcter agressiu, i tant a la seva vida com a la seva obra es reflecteix un seguit de conflictes bèl·lics i d'actes de rebel·lió. Principalment, componia poemes sirventesos que anaven dirigits a la crítica de Pere de Berga, Ponç de Mataplana i el bisbe d'Urgell.

La majoria de trobadors poden agrupar les seves composicions en cicles de cançons de lloança a determinades dames; en el cas de Guillem de Berguedà, és impossible fer-ho d'acord amb l'amor, però sí d'acord amb l'odi.

L'any 1175, Guillem de Berguedà va assassinar Ramon Folc III de Cardona de forma no honorable. Això va provocar que fugís de Catalunya i fos desposseït del títol de vescomte. L'únic que li va fer costat va ser Arnau de Castellbò, amb qui mantingué una relació constant i defensà en diverses ocasions.

Gènere Literari: El Sirventès com a Arma

L'obra pertany a la lírica trobadoresca, però no té la finalitat d'expressar l'amor cap a una dama, sinó que pretén mofar-se de nobles i senyors. Pertany al gènere del sirventès, ja que Guillem de Berguedà ataca personalment Ponç de Mataplana.

Anàlisi Mètrica i Estructural del Poema

El poema consta de cinc estrofes de set versos heptasíl·labs cadascuna; per tant, són d'art menor. D'aquests set versos:

• Els cinc primers formen un quintet que rima (aabab).
• Els dos últims són un apariat que rima (bb) amb l'últim vers del quintet en forma de refrany o tornada.

Els versos femenins rimen en (a) i els masculins rimen en (b), tots ells amb rima consonant.

Estructura Temàtica i Crítica a Ponç de Mataplana

El poema és una crítica despietada contra un enemic feudal de Guillem de Berguedà, Ponç de Mataplana, a qui s'adreça com a marquès, no perquè tingui aquest títol nobiliari, sinó perquè el compara amb un cabdill militar de la Marca Hispànica.

Divisió en Parts

1. Primera part (Estrofa 1): Introducció. El trobador ens mostra Mataplana com un traïdor i un mentider, donant a entendre que durant tot el sirventès intentarà ridiculitzar-lo.
2. Segona part (Estrofes 2 i 3): Crítica física. Es centra en el seu lamentable aspecte físic.
3. Tercera part (Estrofes 4 i 5): Crítica moral i social. Es critica la seva actitud deslleial vers els seus companys. A l'última estrofa, es mostra que en l'amor és homosexual i, per tant, està lluny de la moral cristiana i cavalleresca.

Els Trets Anticavallerescos en el Sirventès

Tenint en compte que Guillem de Berguedà volia ridiculitzar Ponç de Mataplana deixant-lo com un mal cavaller, durant el poema trobem trets que no pertanyen a un bon cavaller:

• Estrofa 1: Deshonor. Es mostra el personatge com a traïdor (vers 4) i mentider (vers 5), fent referència a la seva manca d'honor.
• Estrofa 2: Inhabilitat física. S'explica una anècdota on Ponç de Mataplana es va trencar tres dents a causa de la seva poca traça (se suposa que caient del cavall).
• Estrofa 3: Debilitat. Es parla del braç de Mataplana. En el vers setze trobem la comparació: «Pel braç no us dono una figa, sembla cabiró de biga», on s'explica que el braç no val res i és rígid com la fusta, impropi d'un cavaller.
• Estrofa 4: Aïllament social. Es diu que ningú es fia de Mataplana i que ningú li dóna ni amor ni companyia. El trobador explica que aquells qui conviuen amb ell de dia, de nit no en volen saber res.
• Estrofa 5: Immoralitat. Per acabar de ridiculitzar-lo, es presenta Mataplana com a homosexual i, per tant, com a mal cristià, deixant per boig aquell qui s'atreveixi a fer la migdiada amb ell.

Els dos últims versos de cada estrofa, la tornada, accentuen el to burleta i sarcàstic del sirventès.

Conclusió

En definitiva, podem observar que els poemes sirventesos eren atacs personals entre nobles, en aquest cas entre Guillem de Berguedà i Ponç de Mataplana, a qui se li nega qualsevol virtut cavalleresca, física o moral. Això ens mostra la rivalitat que hi havia entre els nobles d'aquella època, a causa de les enveges.