Compromís de Casp (1412): La Crisi Successòria a la Corona d'Aragó

El Compromís de Casp (1412)

El 1412 es va produir un fet que va estar a punt de crear una guerra civil a la Corona d'Aragó. El 31 de maig de 1410, la mort de Martí I —conegut com l'Humà pel seu caràcter bondadós i per la protecció que prestà a les Humanitats— va plantejar un veritable problema successori.

El tron va restar sense hereus directes, i el desig d'aconseguir-lo per part de molts pretendents va obrir el període conegut com a Interregne o Compromís de Casp.

Els Aspirants i els Electors

Els aspirants van enviar ambaixades que exposaren els seus drets al tron. Els principals van ser:

• L'infant de Castella Ferran d'Antequera, fill d'Elionor, germana major de Martí I. Aquest aspirant disposava a Aragó d'un nombrós partit i de la influència de Castella, del papa Benet XIII i del sector eclesiàstic.
• En Frederic, menor d'edat (8 anys) i nét il·legítim del rei mort, que tenia pocs partidaris.

Els compromissaris valencians que van participar en l'elecció van ser Bonifaci Ferrer, prior general de la cartoixa de Portaceli; el mestre fra Vicent Ferrer, dominic, i el lletrat Genís Rabassa, que fou substituït per Pere Beltran.

Però, des del principi, la controvèrsia semblava limitada a dos dels aspirants: Ferran d'Antequera i el comte d'Urgell.

L'Elecció i el Resultat Final

El primer representant que hi va parlar fou el pare Vicent Ferrer, qui es mostrà a favor de Ferran i al qual calia adjudicar el tron «per justícia, segons Déu i en la seua consciència», paraules que cita Zurita.

El primer que votà a favor de Ferran d'Antequera fou sant Vicent Ferrer, al qual seguiren el seu germà Bonifaci Ferrer, els aragonesos Francés d'Aranda, Berenguer de Bardaixí, el bisbe d'Osca i el català Bernat de Gualbes.

Així, doncs, per sis vots a favor, dos en contra i una abstenció, fou elegit nou rei l'infant de Castella Ferran d'Antequera, fill de la germana major de Martí I l'Humà.

Conseqüències i Justificació de l'Elecció

La designació de Ferran va correspondre, per tant, a dos regnes, Aragó i València, gràcies al suport de l'Església (a través de Benet XIII, Bonifaci Ferrer i Vicent Ferrer) i de la burgesia barcelonina, representada pel conseller Bernat de Gualbes.

En donar suport a la causa de Ferran d'Antequera, la burgesia catalana va fer triomfar, amb la nova dinastia, la fórmula pactista com a dret constitucional de la Corona d'Aragó.

Aquesta elecció va respectar el dret foral aragonès: la dona no podia regnar, però sí transmetre els seus drets als fills (Ferran era nebot del rei Martí, fill de la seva germana major).

Arran d'aquest fet històric, van quedar vinculades dinàsticament les corones d'Aragó i Castella. Aquest fet començà a gestar la unió que tindria lloc més endavant (Ferran el Catòlic, el seu descendent, es casà amb Isabel de Castella), la qual cosa, segons alguns historiadors, perjudicaria la Corona d'Aragó.

Epopeies i les Primeres Manifestacions Literàries

Les primeres manifestacions literàries en llengües romàniques foren les epopeies, que narraven històries sobre fets d'armes de grans famílies d'Europa. La nostàlgia es troba sovint vinculada al tema de l'amor.

Destaquen dos gèneres literaris principals:

• Les novel·les de cavalleries o llibres de cavalleries (basades en aventures).
• La poesia trobadoresca (centrada en l'amor).