Guia de gramàtica i literatura catalana: conceptes clau

El procés de comunicació

En tot procés de comunicació intervenen sis elements: emissor, receptor, missatge, canal, codi i context.

Funcions del llenguatge

Hi ha sis funcions del llenguatge segons l'element de la comunicació predominant:

• Informativa o referencial (context)
• Expressiva o emotiva (emissor)
• Conativa o apel·lativa (receptor)
• Fàtica (canal)
• Poètica (missatge)
• Metalingüística (codi)

Les categories lèxiques o classes de paraules

La classificació de les paraules es pot fer segons diversos criteris:

• Pel nombre de formes: d'una a més d'un centenar de formes.
• Pel significat: accions, característiques, etc.
• Per la relació amb altres paraules: nucli de sintagmes o amb un paper secundari.

Tipus de categories lèxiques

Les categories lèxiques principals són els verbs, els noms, els adjectius i els determinants. També hi ha altres categories lèxiques com els pronoms, els adverbis, les preposicions i les conjuncions.

Els pronoms

Els pronoms són paraules que no tenen un significat propi, sinó que adopten el de l'element a què fan referència.

Els adverbis

Els adverbis són paraules invariables. Expressen nocions de lloc, temps, manera, grau, afirmació, negació o dubte, modificant o completant el significat de verbs, adjectius, etc.

Les preposicions

Les preposicions són paraules invariables que serveixen per incloure el sintagma que introdueixen dins d'un altre sintagma, en una relació de dependència.

Les conjuncions

Les conjuncions serveixen per posar en relació sintagmes que estan al mateix nivell i, sobretot, estructures oracionals.

Normativa de la llengua: ortografia

L'apòstrof

L'apòstrof (') és un signe ortogràfic que indica que s'ha elidit una vocal d'un article, de la preposició de o de certs pronoms febles.

Els articles el i la s'apostrofen davant d'un mot que comença per vocal o hac (l'animal) i en altres casos (l'1 de maig, l'Steven).

Excepcions a la norma general

Hi ha dues menes d'excepcions a la norma general:

1. El i la no s'apostrofen davant de paraules que comencen per una hac aspirada (el hall, la hansa) o per una i o una u que formen un diftong creixent (el ioga, la iaia).
2. La no s'apostrofa davant d'un mot començat per i o u àtones, precedida o no d'hac (la indiferència, la humanitat), ni amb el nom de les lletres (la efa).

L'article personal en i la preposició de s'apostrofen en els mateixos casos que el (n'Albert, d'aire, en Hans, de iode), i de tampoc no s'apostrofa amb el nom de les lletres (de ema). L'article personal na, en canvi, segueix la mateixa norma que la: n'Elisenda, na Irene.

La contracció

La contracció és la unió de dues paraules. Els casos de contracció amb els articles el, els i en són els següents:

• amb a: al, als
• amb de: del, dels
• amb per: pel, pels
• amb ca: cal, cals, can

Les contraccions amb l'article singular (al, del, pel, cal, can) no es produeixen quan el mot següent comença per vocal o hac.

Recursos lèxics i literaris

La comparació

La comparació és un recurs que relaciona dos conceptes que tenen una semblança mitjançant tres elements:

• Un terme real, que és el que es compara (vermell).
• Un terme imaginari, que és allò amb què es compara (tomàquet).
• Un nexe que uneix els dos termes de la comparació (com).

Elements de la narració

Una narració és un relat d'uns fets reals o de ficció que transcorren en un temps i en un espai determinats, duts a terme per uns personatges. Té aquests elements:

• L'acció o desenvolupament dels fets, que té tres parts: plantejament, nus i desenllaç.
• L'espai, el lloc o llocs reals o ficticis en què es desenvolupa l'acció.
• El temps, que permet situar els fets en una època determinada.
• Els personatges, que són principals (protagonista i antagonista) o secundaris (aliats o oponents).
• El narrador, que relata els fets de la història. Pot ser, bàsicament, de dues menes:
  • Narrador que és un personatge de la història. Presenta els fets des d'un punt de vista intern, en primera persona.
  • Narrador que se situa fora de la història. Presenta els fets des d'un punt de vista extern, en tercera persona. Si ho sap tot, és un narrador omniscient.