Liberalisme i nacionalisme al segle XIX: ideologies, revolucions i Restauració

Liberalisme i Nacionalisme: Ideologies Burgeses del Segle XIX

El liberalisme i el nacionalisme van ser les dues grans ideologies burgeses del segle XIX. El liberalisme, com a doctrina política i econòmica, es va fonamentar en la llibertat individual (tant en l'àmbit polític com en el econòmic), la igualtat legal, la propietat privada capitalista, la divisió de poders i la sobirania nacional, expressada a través del sufragi.

La Constitució com a Norma Bàsica

La Constitució es va convertir en la norma fonamental dels estats liberals, representant la sobirania nacional.

Evolució del Liberalisme

Inicialment, el liberalisme va ser una força revolucionària contra l'Antic Règim. Un cop va arribar al poder, es va dividir en dues tendències:

• Liberals moderats: Partidaris de limitar la revolució mitjançant el sufragi censatari (només els homes rics podien votar).
• Liberals democràtics: Defensors del sufragi universal (tots els homes majors d'edat podien votar).

El Nacionalisme: La Nació com a Centre

El nacionalisme és la ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear un Estat propi, buscant la coincidència entre les fronteres de l'Estat i la comunitat nacional. Es distingeixen dues definicions principals:

• Nacionalisme cívic (Exemple: França): La nació es concep com un conjunt de ciutadans units per la voluntat de viure en comú.
• Nacionalisme ètnic (Exemple: Alemanya): La nació es defineix per elements compartits com la llengua, la cultura, els costums i la història, considerats com una "ànima eterna" d'un poble.

3. Restauració i Revolucions Liberals

L'Europa de la Restauració

Després de la derrota de Napoleó, les potències absolutistes es van reunir al Congrés de Viena (1814) amb l'objectiu de restaurar l'absolutisme i l'Antic Règim anteriors a la revolució. Per mantenir aquest ordre, es va crear la Santa Aliança, un pacte pel qual les monarquies absolutistes es comprometien a ajudar-se mútuament davant qualsevol intent de revolució liberal.

Les Revolucions del 1820 i 1830

Entre 1820 i 1826, es van produir diverses revolucions liberals. A Amèrica Llatina, aquestes revolucions van conduir a les independències respecte a Espanya. No obstant això, a Europa, les revolucions a Portugal, Nàpols i Espanya (el Trienni Liberal) van ser reprimides per la Santa Aliança.

Entre 1830 i 1836, noves revolucions liberals, amb un fort suport popular, van aconseguir acabar amb l'absolutisme a França (instaurant la monarquia constitucional de Lluís Felip d'Orleans) i a Espanya. En canvi, aquestes revolucions van fracassar a Polònia, Àustria i en diversos estats alemanys i italians.

Les Revolucions del 1848

Les causes d'aquestes revolucions van ser diverses:

• El caràcter moderat de les revolucions liberals anteriors.
• Les pèssimes condicions de vida dels camperols i obrers.
• La repressió de les protestes socials.
• L'auge del nacionalisme.

A França, la revolució de 1848 va posar fi a la monarquia i va proclamar la Segona República, basada en la sobirania popular, el sufragi universal masculí i la igualtat social. Tanmateix, la burgesia i l'exèrcit van acabar fent caure la República i van imposar el Segon Imperi sota Lluís Napoleó Bonaparte (Napoleó III).

A l'Imperi Austríac, les revolucions de 1848 van tenir un doble caràcter, liberal i nacionalista, especialment a Hongria, Bohèmia i el nord d'Itàlia. Malgrat això, els intents d'independència van ser reprimits.

4. L'Època dels Nacionalismes

Les situacions relacionades amb el nacionalisme al segle XIX es poden agrupar en tres categories:

• Nacions que coincideixen amb les fronteres d'un Estat existent (sense problemes significatius).
• Nacions dividides en diferents estats que aspiren a la unificació.
• Diferents nacions coexistint dins d'un mateix estat, amb desitjos d'independència.

Els Primers Moviments Nacionalistes

Entre 1808 i 1826, diversos països d'Amèrica Llatina van aconseguir la independència d'Espanya. El 1829, Grècia es va independitzar de l'Imperi Turc, i el 1830, Bèlgica es va separar de França.

El 1848, la coneguda com la “Primavera dels Pobles” va veure revoltes nacionalistes a Hongria, Bohèmia, Polònia, Croàcia i diversos estats alemanys i italians, tot i que aquestes revoltes no van triomfar inicialment.